Diferència entre les revisions de "Idioma valencià"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Revertides les edicions de 213.99.135.38 (discussió); s'ha recuperat la última versió de RoX)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{esbos}}
 
{{esbos}}
  
El '''Valencià''' és la denominació que rep la llengua Catalana a València. Este dialecte, és parlat per 2 millons de persones, dels 9,1 que conformen tots els parlants de la llengua Catalana. El valencià és oficial segons l'artícul 7.1 de l'estatut d'autonomia de València.
+
El '''Valencià''' és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al [[castellà]] i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]]<ref>http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html</ref>.
  
== Com arribà la llengua Catalana a València. ==
+
== Orige de la Llengua Valenciana ==
 
{{AP|Orige del valencià}}
 
{{AP|Orige del valencià}}
 
[[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|Extensió del Valencià]]
 
[[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|Extensió del Valencià]]
Jaume I, conquistà València en el 1238. Després de la conquesta islàmica, el territori, havia perdut les seues arrels, la seua cultura... Així doncs, el monarca, un cop conquistat el territori Valencià, repoblà la terra amb Catalans, Aragonesos i Castellans.Estos, portaven el català, que evolucionà a València, fins el dialecte actual anomenat Valencià.
+
Sobre l'orige del valencià existixen diverses teories, cap de les quals conta en el recolzament unànim de la comunitat científica. Segons la [[teoria de la repoblació]], el valencià deriva del [[romanç]] dut pels repobladors catalans que s'instalaren en el Regne de Valéncia a partir de la conquesta de Jaume I. Per a la [[teoria mossàrap]], en canvi, el valencià és el resultat d'una evolució ininterrompuda de la llengua llatina en terres valencianes, que no s'hauria deixat de parlar durant la dominació musulmana.  
  
== Extensió del Català ==
+
== Extensió del Valencià ==
  
La Llengua Catalana es parla a Catalunya, a les illes balear, a la Comunitat Valenciana, i en [[El Carche|Carche murcià]].
+
La Llengua Valenciana es parla en part de la [[Comunitat Valenciana]], i en el [[El Carche|Carche murcià]].
  
A la Comunitat Valenciana té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el castellà i el valencià. Les àrees en predomini llingüístic valencià estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyant del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nord, en la costa de la Comunitat Valenciana, i en l'àrea muntanyosa de la província d'Alacant, abarcant aproximadament el 75% de la Comunitat Valenciana.
+
La Comunitat Valenciana té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el castellà i el valencià. Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyant del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la Comunitat Valenciana, i en l'àrea montanyosa de la província d'Alacant, abarcant aproximadament el 75% de la Comunitat Valenciana.
  
 +
== Història del Valencià ==
  
 +
=== Denominació ===
  
 +
=== Lliteratura ===
  
 +
=== Política ===
  
== Subdialectes del dialecte occidental de la llengua Catalana==
+
 
 +
== Característiques del Valencià ==
 +
 
 +
 
 +
== Dialectes del Valencià ==
 
[[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|Dialectes del Valencià]]
 
[[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|Dialectes del Valencià]]
El dialecte occidental de la Llengua Catalana rep el nom de Valencià i consta dels següents subdialectes:
 
 
 
=== Valencià de Transició ===
 
=== Valencià de Transició ===
 
El valencià de transició es parla al [[Maestrat]] i en [[Els Ports]].
 
El valencià de transició es parla al [[Maestrat]] i en [[Els Ports]].
Llínea 27: Llínea 33:
 
* Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe.
 
* Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe.
 
* La primera persona del present pren la desinència -o: jo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, sent > sento, córrec > corro.
 
* La primera persona del present pren la desinència -o: jo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, sent > sento, córrec > corro.
* Els artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del Baix Maestrat: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.
+
* Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del Baix Maestrat: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.
 
* Conservació progressiva de la -d- intervocàlica.
 
* Conservació progressiva de la -d- intervocàlica.
  
Llínea 68: Llínea 74:
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
*[[Real Acadèmia de la llengua Valencià]]
+
*[[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
 
*[[Normes del Puig]]
 
*[[Normes del Puig]]
*[[Normes de Pompeu Fabra]]
+
*[[Segle d'Or Valencià]]
*[[Institut d'Estudis Catalans.]]
+
 
 +
== Enllaços Externs ==
 +
*[http://www.racv.es Real Acadèmia de cultura Valenciana]
 +
*[http://www.racv.es/diccionari/diccionario.html Diccionari del Valencià]
 +
*[http://www.valencian.org Proyecte per a la promoció exterior de la Llengua Valenciana]
 +
*[http://www.idiomavalencia.com Proyecte en defensa de l'Idioma Valencià]
 +
*[http://www.fileden.com/files/2008/3/3/1794593/idiomavalenciaparlat.pdf Estudi exaustiu sobre la llengua valenciana]
 +
*[http://www.garciamoya.cjb.net Articuls de Ricart Garcia Moya sobre la Llengua Valenciana]
 +
[[Categoria: Valencià]]

Revisió de 12:07 9 nov 2008

Plantilla:Esbos

El Valencià és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la Comunitat Valenciana. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'Estatut d’Autonomia Valencià, junt al castellà i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la Comunitat Valenciana[1].

Orige de la Llengua Valenciana

Artícul principal → Orige del valencià.
Extensió del Valencià

Sobre l'orige del valencià existixen diverses teories, cap de les quals conta en el recolzament unànim de la comunitat científica. Segons la teoria de la repoblació, el valencià deriva del romanç dut pels repobladors catalans que s'instalaren en el Regne de Valéncia a partir de la conquesta de Jaume I. Per a la teoria mossàrap, en canvi, el valencià és el resultat d'una evolució ininterrompuda de la llengua llatina en terres valencianes, que no s'hauria deixat de parlar durant la dominació musulmana.

Extensió del Valencià

La Llengua Valenciana es parla en part de la Comunitat Valenciana, i en el Carche murcià.

La Comunitat Valenciana té declarats oficialment dos predominis llingüístics territorialment, el castellà i el valencià. Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la Llei d'us i d'ensenyant del valencià i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la Comunitat Valenciana, i en l'àrea montanyosa de la província d'Alacant, abarcant aproximadament el 75% de la Comunitat Valenciana.

Història del Valencià

Denominació

Lliteratura

Política

Característiques del Valencià

Dialectes del Valencià

Archiu:Dialectes del valencià.png
Dialectes del Valencià

Valencià de Transició

El valencià de transició es parla al Maestrat i en Els Ports.

  • Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe.
  • La primera persona del present pren la desinència -o: jo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, sent > sento, córrec > corro.
  • Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica lo i los, especialment en la zona costera del Baix Maestrat: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.
  • Conservació progressiva de la -d- intervocàlica.

Valencià Septentrional

El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'Els Ports, el Maestrat, la franja septentrional de l'Alcalatén i la Plana. Les seues característiques son:

  • -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu.
  • -às, -és, -ís de l'imperfecte de subjuntiu.
  • Neutralisació de la b/v.
  • Manteniment dels artículs lo/los.
  • Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ada i -ador.
  • No pronunciació de la -r final.
  • Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (ell cante, ell cantave).

Valencià Apichat

L'apichat es parla en les comarques del Camp de Morvedre, l'Horta, el Camp de Túria i la Ribera Alta. També es parla en les ciutats de Gandia i Onda.

  • Manteniment dels artículs lo/los.
  • El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]
  • L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.
  • Es conserven les formes del plural que mantenen la n original llatina, com en hòmens o jòvens.
  • Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].
  • Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.

Valencià Meridional

El valencià meridional es parla en les comarques centrals i del Xúquer de la Comunitat Valenciana en las que no es parla el dialecte Apichat. Té les següents característiques:

  • Predomini de la variant perifràstica del pasat sintètic: yo aní > yo vaig anar. Excepte en les zones no apichades de la Ribera i la Safor.
  • El artícul plural, tant masculí com femení devé en "es" davant de paraula escomençada en consonant: es bou i es vaques; pero pren les formes els, les davant de paraules escomençades per vocal: els alacantins i les alacantines.

Valencià Alicantí

L'alacantí es parla en les comarques del sur de la Comunitat Valenciana. Té les següents característiques:

  • Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (caixa).
  • Pas del diftonc [ow] a [au]: [ˈbaw] (bou), [ˈaw] (ou), [ˈpaw] (pou).
  • Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: grenyua (grenyuda), vençua (vençuda). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: roa (roda), caira (cadira), poer (poder). En el Baix Vinalopó casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.

Referències

Vore també

Enllaços Externs