Idioma valencià

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Plantilla:Esbos El Valencià és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la Comunitat Valenciana. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'Estatut d’Autonomia Valencià, junt al castellà i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la Comunitat Valenciana[1].

Orige de la Llengua Valenciana

Artícul principal → Orige del valencià.

L'orige del valencià conta en diverses teories, la més inteligent es la de els mossàraps. Es la llengua romanç parlada per la zona de la Comunitat Valenciana. Esta llengua després de l'invasió àrap va ser parlada per els mossàraps (Que eren una majoria) i va seguir evolucionant fins que Jaume I va lliberar als mossàraps dels musulmans i li va conferir la categoria de Regne sent oficial el romanç que hui coneixem com Valencià. Este valencià li va donar gran part de la seua estructura al provençal dels comtats catalans (que ya era molt paregut) i este provençal li va donar un realç a la llengua Valenciana. El català més paregut al valencià es el parlat a Lleida. Es tan semblat perque hi havia un gran comerç entre lo regne valencià i Lleida.

També hi ha una teoria (pancatalanista) que afirma que el valencià es el català occidental que van traure els catalans durant la conquista. Una teoria que es contradiu ya que la teoria diu que valència va ser repoblada en catalans orientals i per ho tant el valencià seria "salat" i no ho es, per ho tant no té sentit i es contradiu.

Extensió del Valencià

Extensió del Valencià

La Llengua Valenciana es parla en part de la Comunitat Valenciana, i en el Carche murcià.

La Comunitat Valenciana té declarats oficialment dos predominis llingüístics territorialment, el castellà i el valencià (o millor dit un català paregut al valencià). Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la Llei d'us i d'ensenyant del valencià i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la Comunitat Valenciana, i en l'àrea montanyosa de la província d'Alacant, abarcant aproximadament el 75% de la Comunitat Valenciana.

Història del Valencià

Denominació

Es la llengua parlada principalment a la Comunitat Valenciana, ans Regne Valencià. Es la llengua que parlaven per els mossàraps

Lliteratura

Archiu:Llengua valenciana 1.jpg
Text sobre la llengua Valenciana
Archiu:Llengua valenciana 2.jpg
Text referint-se a la llengua Valenciana

Esta llengua va tindre el primer segle d'or Lliterari d’una llengua neollatina europea durant el qual centenars d’autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escribint en nostra vulgada llengua materna valenciana”. Van fer traduccions, diccionaris i gramàtiques com:

Política

Actualment la llengua valenciana no es oficial i esta sent suplantada per el dialecte barceloní a la Comunitat Valenciana. Partits com Coalició Valenciana intenten fer-la oficial i la seua Acadèmia més important es la RACV

Dialectes del Valencià

Archiu:Dialectes del valencià.png
Dialectes del Valencià

Valencià de Transició

El valencià de transició es parla al Maestrat i en Els Ports.

  • Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe.
  • La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, sent > sento, córrec > corro.
  • Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica lo i los, especialment en la zona costera del Baix Maestrat: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.
  • Conservació progressiva de la -d- intervocàlica.

Valencià Septentrional

El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'Els Ports, el Maestrat, la franja septentrional de l'Alcalatén i la Plana. Les seues característiques son:

  • -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu.
  • -às, -és, -ís de l'imperfecte de subjuntiu.
  • Neutralisació de la b/v.
  • Manteniment dels artículs lo/los.
  • Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ada i -ador.
  • No pronunciació de la -r final.
  • Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (ell cante, ell cantave).

Valencià Apichat

L'apichat es parla en les comarques del Camp de Morvedre, l'Horta, el Camp de Túria i la Ribera Alta. També es parla en les ciutats de Gandia i Onda.

  • Manteniment dels artículs lo/los.
  • El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]
  • L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.
  • Es conserven les formes del plural que mantenen la n original llatina, com en hòmens o jòvens.
  • Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].
  • Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.

Valencià Meridional

El valencià meridional es parla en les comarques centrals i del Xúquer de la Comunitat Valenciana en las que no es parla el dialecte Apichat. Té les següents característiques:

  • Predomini de la variant perifràstica del pasat sintètic: yo aní > yo vaig anar. Excepte en les zones no apichades de la Ribera i la Safor.
  • El artícul plural, tant masculí com femení devé en "es" davant de paraula escomençada en consonant: es bou i es vaques; pero pren les formes els, les davant de paraules escomençades per vocal: els alacantins i les alacantines.

Valencià Alacantí

L'alacantí es parla en les comarques del sur de la Comunitat Valenciana. Té les següents característiques:

  • Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (caixa).
  • Pas del diftonc [ow] a [au]: [ˈbaw] (bou), [ˈaw] (ou), [ˈpaw] (pou).
  • Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: grenyua (grenyuda), vençua (vençuda). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: roa (roda), caira (cadira), poer (poder). En el Baix Vinalopó casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.

Referències

Vore també

Enllaços Externs