El independentisme català (o secessionisme català) és la corrent política, derivada del nacionalisme català, que propugna la independència, be de Catalunya en el seu actuals llímits com comunitat autònoma, be d'una Catalunya ampliada en la denominada «Catalunya Nort» (Roselló i Alta Cerdanya francesos) i/o la franja oriental d'Aragó, be dels denominats Països Catalans;[1] és a dir, la seua secessió respecte a Espanya i França.

En general també propugna la lliure i directa integració de Catalunya en l'Unió Europea, excepte entre els sectors més esquerrans de l'independentisme. L'independentisme català planteja les seues tesis sobre el principi de que el poble de Catalunya és una nació soberana, aludint bàsicament a la reinterpretació de la seua història, cultura, llengua pròpia i al dret civil català, i sobre l'afirmació de que Catalunya no conseguirà la seua màxima plenitut cultural, social ni econòmica mentres forme part d'Espanya. Alguns situen l'orige remot de les seues idees en la Renaixença, un moviment cultural en defensa del idioma català de mijan del sigle XIX.

Referències

Vore també

Enllaços externs