Diferència entre les revisions de "Jeroni Amiguet"
m |
|||
| (No es mostren 18 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Jeroni Amiguet i Breçó''' ([[Tortosa]], [[sigle XV]] - [[Barcelona]] ¿?, [[1521]]). Fon un mege, gramàtic i humaniste [[Catalunya|català]] que vixqué un temps en terres valencianes. Fon professor de gramàtica en [[Oliva]], [[Gandia]], [[Valéncia]], [[Lleida]] i [[Tortosa]]. Fon l'autor de diversos tractats docents. | + | '''Jeroni Amiguet i Breçó''' ([[Tortosa]], [[sigle XV]] - † [[Barcelona]] ¿?, [[1521]]). Fon un [[mege]], gramàtic i humaniste [[Catalunya|català]] que vixqué un temps en [[Regne de Valéncia|terres valencianes]]. Fon professor de gramàtica en [[Oliva]], [[Gandia]], [[Valéncia]], [[Lleida]] i [[Tortosa]]. Fon l'autor de diversos tractats docents. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Jeroni Amiguet s'en anà a Barcelona per a eixercir com a professor en l'estudi de la medicina i les arts i publicà uns comentaris sobre l'obra del mege cirugià, Gui de Chauliac, en l'any [[1501]]. | Jeroni Amiguet s'en anà a Barcelona per a eixercir com a professor en l'estudi de la medicina i les arts i publicà uns comentaris sobre l'obra del mege cirugià, Gui de Chauliac, en l'any [[1501]]. | ||
| − | Els primers documents sobre Jeroni Amiguet aparéixen en l'any [[1491]] en la ciutat de Tortosa. En l'any [[1502]] està documentat que Jeroni estava residint en la ciutat de [[Valéncia]]. Jeroni informa al rei [[Alfons el Magnànim|Alfons d'Aragó]] en el pròlec d' | + | Els primers documents sobre Jeroni Amiguet aparéixen en l'any [[1491]] en la ciutat de Tortosa. En l'any [[1502]] està documentat que Jeroni estava residint en la ciutat de [[Valéncia]]. Jeroni informa al rei [[Alfons el Magnànim|Alfons d'Aragó]] en el pròlec d'una obra ([[1514]]) sobre el seu itinerari docent, eixercint com a professor de medicina en [[Lleida]] i també va donar lliçons de gramàtica, d'allí passà a Valéncia, [[Oliva]] i [[Gandia]] ([[1502]]-[[1504]]) i tornà a Tortosa en l'any [[1505]]. |
| − | + | En l'any [[1537]], tornarà a la ciutat de Valéncia per a atendre una malaltia d'una persona important. Pareix ser, que la família de Jeroni es traslladà més tart a la ciutat de Barcelona a on estava vivint el seu germà Antoni. Existix certa relació entre el filòsof i humaniste valencià [[Lluís Vives]] i Jeroni Amiguet. | |
| − | == | + | La carrera valenciana de Jeroni està marcada per la publicació de l'obra ''Sinonima Variatonum Sententiarum'' (Valéncia, 1502), una traducció i adaptació de l'obra en llatí de Stephanus Fliscus, un manuscrit de l'any [[1463]], publicada en [[francés]], [[alemà]], [[Idioma neerlandés|holandés]] i [[castellà]], esta última per Lucas de Torre en [[1490]] i més tart per [[Antonio de Nebrija|Nebrija]] en l'any [[1495]], una obra bàsicament acadèmica. Jeroni Amiguet, la traduïx al valencià. |
| + | |||
| + | == ''Sinonima Variatonum Sententiarum'' == | ||
| + | |||
| + | [[Archiu:Jeronia.jpg|thumb|250px|Sinonima Variatiorum Sententiarum]] | ||
| − | En el Començament i Colofó del llibre ''Sinonima | + | En el Començament i Colofó del llibre ''Sinonima Variatonum Sententiarum'' ([[Valéncia]], [[1502]]), de Jeroni Amiguet, se pot llegir en abdós reproduccions: |
{{Cita|... ex italico sermone in valentinum...}} | {{Cita|... ex italico sermone in valentinum...}} | ||
| − | El ''Sinonima | + | El ''Sinonima Variatonum Sententiarum'' és un repertori de mil frases en [[italià]] i en [[llatí]], en el que Amiguet traduïx la versió italiana al [[valencià]], publicat en la ciutat de Valéncia per l'editor Cristòfol Coffman en l'any 1502. |
| + | |||
| + | == Cites == | ||
| + | |||
| + | {{Cita|L'obra d'Amiguet, igual com la d'Esteve, va tindre gran importància entre els estudiants d'aquell temps, que normalment no coneixien més llengua que la valenciana i que, per a poder accedir als Estudis Generals, havien de tindre un cert domini sobre la llengua llatina.|[[Revista Renou]] (nº 76, juliol 2013). Editada per l'Associació Cultural [[Cardona i Vives]] de Castelló}} | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | * | + | * Querol i Coll, Enric. ''Estudis sobre cultura literària a Tortosa a l'edad moderna'' (Barcelona, 2006). |
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | |||
| + | * [https://gomezbayarri.wordpress.com/2020/07/28/primers-lexicografs-de-la-llengua-valenciana/ Primers lexicografs de la Llengua Valenciana - José Vte. Gómez Bayarri] | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Escritors]] | [[Categoria:Escritors]] | ||
[[Categoria:Escritors en valencià]] | [[Categoria:Escritors en valencià]] | ||
| + | [[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]] | ||
Última revisió del 19:12 4 feb 2024
Jeroni Amiguet i Breçó (Tortosa, sigle XV - † Barcelona ¿?, 1521). Fon un mege, gramàtic i humaniste català que vixqué un temps en terres valencianes. Fon professor de gramàtica en Oliva, Gandia, Valéncia, Lleida i Tortosa. Fon l'autor de diversos tractats docents.
Biografia[editar | editar còdic]
Jeroni Amiguet era fill del notari Mateu Amiguet i de Joana Breçó. Naixqué en Tortosa en la segona mitat del sigle XV. Els Amiguet eren una família d'ascendència tortosina. Un dels seus germans, Francesc, fon canonge de Corbera i més tart, oïdor de la Generalitat i un atre, Antoni, fon mege.
Jeroni Amiguet s'en anà a Barcelona per a eixercir com a professor en l'estudi de la medicina i les arts i publicà uns comentaris sobre l'obra del mege cirugià, Gui de Chauliac, en l'any 1501.
Els primers documents sobre Jeroni Amiguet aparéixen en l'any 1491 en la ciutat de Tortosa. En l'any 1502 està documentat que Jeroni estava residint en la ciutat de Valéncia. Jeroni informa al rei Alfons d'Aragó en el pròlec d'una obra (1514) sobre el seu itinerari docent, eixercint com a professor de medicina en Lleida i també va donar lliçons de gramàtica, d'allí passà a Valéncia, Oliva i Gandia (1502-1504) i tornà a Tortosa en l'any 1505.
En l'any 1537, tornarà a la ciutat de Valéncia per a atendre una malaltia d'una persona important. Pareix ser, que la família de Jeroni es traslladà més tart a la ciutat de Barcelona a on estava vivint el seu germà Antoni. Existix certa relació entre el filòsof i humaniste valencià Lluís Vives i Jeroni Amiguet.
La carrera valenciana de Jeroni està marcada per la publicació de l'obra Sinonima Variatonum Sententiarum (Valéncia, 1502), una traducció i adaptació de l'obra en llatí de Stephanus Fliscus, un manuscrit de l'any 1463, publicada en francés, alemà, holandés i castellà, esta última per Lucas de Torre en 1490 i més tart per Nebrija en l'any 1495, una obra bàsicament acadèmica. Jeroni Amiguet, la traduïx al valencià.
Sinonima Variatonum Sententiarum[editar | editar còdic]
En el Començament i Colofó del llibre Sinonima Variatonum Sententiarum (Valéncia, 1502), de Jeroni Amiguet, se pot llegir en abdós reproduccions:
El Sinonima Variatonum Sententiarum és un repertori de mil frases en italià i en llatí, en el que Amiguet traduïx la versió italiana al valencià, publicat en la ciutat de Valéncia per l'editor Cristòfol Coffman en l'any 1502.
Cites[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Querol i Coll, Enric. Estudis sobre cultura literària a Tortosa a l'edad moderna (Barcelona, 2006).