Diferència entre les revisions de "Joaquín Lorenzo Villanueva"
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
Estudià [[Humanitats]] en [[Oriola]] i [[Teologia]] en [[Valéncia]] i es doctorà en l'any [[1777]]. D'esta época és la seua ''Philosophiae theses quas in petitione magisterii defendet...'' (Valéncia, [[1772]]). Fins a [[1780]] va ensenyar filosofia en el seminari d'Oriola, tasca a la que va renunciar per discrepàncies en els seus colegues. Ya era un gran defensor del [[regalisme]] eclesiàstic espanyol. | Estudià [[Humanitats]] en [[Oriola]] i [[Teologia]] en [[Valéncia]] i es doctorà en l'any [[1777]]. D'esta época és la seua ''Philosophiae theses quas in petitione magisterii defendet...'' (Valéncia, [[1772]]). Fins a [[1780]] va ensenyar filosofia en el seminari d'Oriola, tasca a la que va renunciar per discrepàncies en els seus colegues. Ya era un gran defensor del [[regalisme]] eclesiàstic espanyol. | ||
| + | |||
| + | Protegit per [[Juan Bautista Muñoz]], cosmógraf major d'Índies, es va instalar en Madrit i allí es va relacionar en els més importants erudits ilustrats, en especial en els [[Jansenisme|jansenistes]]. No va conseguir una canongia en Sant Isidre a la que oposità en [[1781]], pero l'ilustrat bisbe de Salamanca i inquisidor general [[Felipe Bertrán]], també protector de l'heleniste [[Pedro Estala]], el va nomenar catedràtic de Teologia en el Seminari de Salamanca. | ||
| + | |||
| + | |||
| + | Traduí en vers el llibre de [[Sant Pròsper d'Aquitània]] ''Poema contra los ingratos'' ([[Madrit]], [[1783]]) i també ''Oficio de la Semana Santa'' ([[Madrit]], [[1790]]), molt reimprés. També escrigué ''De la obligación de decir misa con circunspección y pausa'' (Madrit, [[1788]]), pero de nou tingué que abandonar el seu càrrec per indispondres doctrinalment en el restant dels professors i va passar a Madrit com a capellà de Bertrán i calificador del [[Sant Ofici]]. Publica ''De la reverencia con que se debe asistir a misa y de las faltas que en esto se cometen'' (Madrit, [[1791]]) i ''De la lección de la Sagrada Escritura en lenguas vulgares'' ([[Valéncia]], [[1791]]), a on defén la traducció a l'espanyol de la Bíblia. A l'any següent ingressa en la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), a on fon bibliotecari, i poc despuix en la [[Real Acadèmia de l'Història]]. | ||
(Secció per completar) | (Secció per completar) | ||
Revisió de 10:52 1 dec 2023
| Joaquín Lorenzo Villanueva y Astengo | |||
|---|---|---|---|
.jpg)
| |||
| Joaquín Lorenzo Villanueva y Astengo | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Religiós, historiador i escritor. | ||
| Naiximent: | 10 d'agost de 1757 | ||
| Lloc de naiximent: | Xàtiva, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 25 de març de 1837 | ||
| Lloc de defunció: | Dublín, República d'Irlanda | ||
Joaquín Lorenzo Villanueva y Astengo o Joaquim Lorenzo Villanueva i Astengo (Xàtiva, 10 d'agost de 1757 - † Dublín, República d'Irlanda, 25 de març de 1837) fon un clerc, historiador i escritor lliberal valencià de l'Ilustració, germà del també historiador Jaime Villanueva.
Biografia
Joaquín Lorenzo Villanueva fon fill de l'enquadernador de llibres aragonés José Villanueva Salvador, descendent de facendats aragonesos i naixcut en Olba (Terol), i de l'italiana Catalina Astengo Badi, natural de Taurani (república de Gènova), casats en la ciutat de Valéncia i residents en Xàtiva.
Estudià Humanitats en Oriola i Teologia en Valéncia i es doctorà en l'any 1777. D'esta época és la seua Philosophiae theses quas in petitione magisterii defendet... (Valéncia, 1772). Fins a 1780 va ensenyar filosofia en el seminari d'Oriola, tasca a la que va renunciar per discrepàncies en els seus colegues. Ya era un gran defensor del regalisme eclesiàstic espanyol.
Protegit per Juan Bautista Muñoz, cosmógraf major d'Índies, es va instalar en Madrit i allí es va relacionar en els més importants erudits ilustrats, en especial en els jansenistes. No va conseguir una canongia en Sant Isidre a la que oposità en 1781, pero l'ilustrat bisbe de Salamanca i inquisidor general Felipe Bertrán, també protector de l'heleniste Pedro Estala, el va nomenar catedràtic de Teologia en el Seminari de Salamanca.
Traduí en vers el llibre de Sant Pròsper d'Aquitània Poema contra los ingratos (Madrit, 1783) i també Oficio de la Semana Santa (Madrit, 1790), molt reimprés. També escrigué De la obligación de decir misa con circunspección y pausa (Madrit, 1788), pero de nou tingué que abandonar el seu càrrec per indispondres doctrinalment en el restant dels professors i va passar a Madrit com a capellà de Bertrán i calificador del Sant Ofici. Publica De la reverencia con que se debe asistir a misa y de las faltas que en esto se cometen (Madrit, 1791) i De la lección de la Sagrada Escritura en lenguas vulgares (Valéncia, 1791), a on defén la traducció a l'espanyol de la Bíblia. A l'any següent ingressa en la Real Acadèmia Espanyola (RAE), a on fon bibliotecari, i poc despuix en la Real Acadèmia de l'Història.
(Secció per completar)