Joaquim Agrasot Juan

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 16:10 10 ago 2023 per Lluísm (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Joaquim Agrasot Juan
Jagrasot.jpg
Pintura de Joaquim Agrasot
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Pintor.
Naiximent: 24 de decembre de 1836
Lloc de naiximent: Oriola, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 8 de giner de 1919
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Joaquim Agrasot Juan (Oriola, 24 de decembre de 1836 - † Valéncia, 8 de giner de 1919), fon un pintor valencià, enquadrat en el gènero realiste i costumiste.

Biografia[editar | editar còdic]

Joaquim Agrasot començà els estudis en la seua ciutat natal d'Oriola, obtenint en l'any 1856 una pensió de la Diputació Provincial d'Alacant, sent ben jove, per a estudiar en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, a on va tindre per mestre a l'artiste, restaurador i acadèmic Francesc Martínez Yago, pare de Martínez Cubells.

Anys més tart va conseguir una nova pensió per a traslladar-se a Roma, a on va contactar en Eduardo Rosales, José Casado del Alisal i Marià Fortuny en el que va establir estrets llaços amistosos i artístics i l'estil dels quals influirà profundament en la pintura d'Agrasot. Els seus desijos de triumfo el portaran a enviar obres a les Exposicions Nacionals de Belles Arts, on va obtindre importants èxits.

Fins a l'any 1875 va permanéixer en Itàlia, retornant a Espanya despuix de la mort del seu bon amic Fortuny. Va conseguir un mereixcut prestigi que el va portar a ser membre de l'Acadèmia de Sant Carles i de la Real Acadèmia de Sant Fernando de Madrit, participant com a membre del jurat en vàries mostres. La seua defunció es va produir en la ciutat de Valéncia el 8 de giner de 1919.

Estil pictòric[editar | editar còdic]

L'estil d'Agrasot s'enquadra dins del realisme pictòric, interessant-se per la temàtica de gènero i el costumisme regional, sense abandonar el nuet, la temàtica oriental i els retrats. Obligat per la moda, va treballar també en pintures d'història en les que es podien obtindre èxits en els canals oficials de l'art espanyol del sigle XIX. L'influència del seu bon amic Fortuny va ser determinant en la seua pintura.

Premis[editar | editar còdic]

En les Exposicions Nacionals de Belles Arts d'Espanya va conseguir:

  • Tercera medalla en la de 1864.
  • Segona medalla en la de 1867.

En l'any 1876 rebia la medalla d'art de l'Exposició Universal de Filadèlfia i en 1888 la segona medalla en l'Exposició Internacional de Barcelona.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons