Diferència entre les revisions de "Jorge Cafrune"
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
En esta nova etapa va debutar en 1960 en el Centre Argenti de la ciutat de [[Salta]] per a mamprener immediatament despres una llarga gira que li dugaría per les provincies de [[Chaco]], [[Corrientes]], [[Entre Ríos]] i [[Buenos Aires]]. | En esta nova etapa va debutar en 1960 en el Centre Argenti de la ciutat de [[Salta]] per a mamprener immediatament despres una llarga gira que li dugaría per les provincies de [[Chaco]], [[Corrientes]], [[Entre Ríos]] i [[Buenos Aires]]. | ||
En 1962 torna a Capital i contacta a Jaime Dávalos, que tenia un programa de televisió. Est li diu que deuria probar sort en el [[Festival de Cosquín]]. Cafrune viaja a eixa ciutat cordobesa i conseguix un lloc per ad actuar fora de cartell, consagrant-se per elecció del public com primera revelació. | En 1962 torna a Capital i contacta a Jaime Dávalos, que tenia un programa de televisió. Est li diu que deuria probar sort en el [[Festival de Cosquín]]. Cafrune viaja a eixa ciutat cordobesa i conseguix un lloc per ad actuar fora de cartell, consagrant-se per elecció del public com primera revelació. | ||
| + | Despres eixiria el primer disc en solitari i la consagració definitiva en noves presentacions en radio, televisió i teatres. | ||
| + | |||
| + | En 1967 presenta la gira "De a caballo por mi Patria", en homenage al Chacho Peñaloza. En esta gira Cafrune va recorrer el païs a l'estil dels vells gauchos, portant el seu art i el seu mensage a tots els racons. | ||
| + | Al finalisar esta gira, Cafrune fon convocat per ad integrar unes comitives artístiques argentines que visitaren els [[Estats Units]] i [[Espanya]]. El succes en Espanya fon fabulos, i Cafrune es va radicar alguns anys, formant familia en Lourdes López Garzón. | ||
| + | |||
| + | La seua tornada al païs fon en 1977, quan va fallir son pare. Eren temps dificils per l'Argentina, ya que el govern estava en mans de la dictadura militar. | ||
| + | |||
| + | El 31 de giner de 1978, com homenage a [[José de San Martín]], Cafrune va mamprendre una travessia a cavall que li dugaria a Yapeyú, lloc de naiximent del libertador, per a depositar alli terra del lloc del seu fallimint, Boulogne-sur-Mer. Eixa nit, a poc d'eixir, fon embestit prop de Benavídez per un vehicul conduit per un jove de 19 anys, Héctor Emilio Díaz. Cafrune va fallir eixe mateix día a la mijanit, pero el fet mai fon esclarit i per a la justicia quedà sol com un accident. | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Argentins]] | ||
Revisió de 05:29 12 gin 2010
Jorge Antonio Cafrune (Jujuy, Argentina, 8 d'agost de 1937 - †Tigre, Argentina, 1 de febrer de 1978), nomenat "el Turc", fon u dels cantants folklorics argentins mes popular del seu temps.
Biografia
Jorge Cafrune va naixer dins d'una familia d'orige arap, en la que ses yayos eren immigrants provenents de Siria i El Libano. Per eixa rao va rebre el apelatiu "El Turco", sobrenom habitual en l'Argentina que es dona als descendents d'araps.
Naixque en la finca "La Matilde" de El Sunchal, Perico del Carmen, Jujuy. Fiu els seus estudis de segona enseñança en San Salvador de Jujuy mentres deprenia clases de guitarra en Nicolás Lamadrid. Despres es va traslladar en sa familia a Salta, i allí va coneixer a Luis Alberto Valdez, Tomás Alberto Campos y Gilberto Vaca, en quines formà el seu primer grup: "Las Voces de Huayra". En esta formacio grabà en 1957 el seu primer disc. Mes tart serien convocats per a grabar un segon disc per a la mateixa companya, pero desacorts entre els integrants feren finalment a la disolucio del grup.
Degut a una nova convocatoria de Ramírez, Cafrune crea un nou grup, "Los cantores del Alba", acompanyat per Tomás Campos, Gilberto Vaca i Javier Pantaleón,tots ells de la provincia de Jujuy. Despres de la nova presentació en Ramírez, Cafrune decidix continuar el seu cami en solitari i deixa el nou grup. En esta nova etapa va debutar en 1960 en el Centre Argenti de la ciutat de Salta per a mamprener immediatament despres una llarga gira que li dugaría per les provincies de Chaco, Corrientes, Entre Ríos i Buenos Aires. En 1962 torna a Capital i contacta a Jaime Dávalos, que tenia un programa de televisió. Est li diu que deuria probar sort en el Festival de Cosquín. Cafrune viaja a eixa ciutat cordobesa i conseguix un lloc per ad actuar fora de cartell, consagrant-se per elecció del public com primera revelació. Despres eixiria el primer disc en solitari i la consagració definitiva en noves presentacions en radio, televisió i teatres.
En 1967 presenta la gira "De a caballo por mi Patria", en homenage al Chacho Peñaloza. En esta gira Cafrune va recorrer el païs a l'estil dels vells gauchos, portant el seu art i el seu mensage a tots els racons. Al finalisar esta gira, Cafrune fon convocat per ad integrar unes comitives artístiques argentines que visitaren els Estats Units i Espanya. El succes en Espanya fon fabulos, i Cafrune es va radicar alguns anys, formant familia en Lourdes López Garzón.
La seua tornada al païs fon en 1977, quan va fallir son pare. Eren temps dificils per l'Argentina, ya que el govern estava en mans de la dictadura militar.
El 31 de giner de 1978, com homenage a José de San Martín, Cafrune va mamprendre una travessia a cavall que li dugaria a Yapeyú, lloc de naiximent del libertador, per a depositar alli terra del lloc del seu fallimint, Boulogne-sur-Mer. Eixa nit, a poc d'eixir, fon embestit prop de Benavídez per un vehicul conduit per un jove de 19 anys, Héctor Emilio Díaz. Cafrune va fallir eixe mateix día a la mijanit, pero el fet mai fon esclarit i per a la justicia quedà sol com un accident.