Diferència entre les revisions de "José Ombuena Antiñolo"
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
José Ombuena naixqué en la ciutat de Valéncia en l'any 1915. Se llicencià en Dret en [[1934]]. En [[1935]] Ombuena visità la redacció del periòdic ''[[Las Provincias]]'' i tingué l'oportunitat de parlar en [[Teodor Llorente Falcó]] que li publicà els seus primers treballs. No deixava d'escriure i fon un dels pocs professionals que publicà en diferents mijos de comunicació de prensa escrita, les capçaleres clàssiques de la ciutat de Valéncia com ''Jornada'', ''[[Levante-EMV|Levante]]'', ''[[Hoja del Lunes]]'' i ''Las Provincias''. | José Ombuena naixqué en la ciutat de Valéncia en l'any 1915. Se llicencià en Dret en [[1934]]. En [[1935]] Ombuena visità la redacció del periòdic ''[[Las Provincias]]'' i tingué l'oportunitat de parlar en [[Teodor Llorente Falcó]] que li publicà els seus primers treballs. No deixava d'escriure i fon un dels pocs professionals que publicà en diferents mijos de comunicació de prensa escrita, les capçaleres clàssiques de la ciutat de Valéncia com ''Jornada'', ''[[Levante-EMV|Levante]]'', ''[[Hoja del Lunes]]'' i ''Las Provincias''. | ||
| − | Arribà a la redacció del periòdic ''Las Provincias'' en l'any [[1959]] despuix de la greu [[Riuada de Valéncia|riuada]] que patí la ciutat de Valéncia i no deixà el diari fins al seu falliment en l'any 1992. Escrigué noveles, llibres de viages i reflexions sobre Valéncia. Portà a terme la modernisació del diari en els anys xixanta. La seua independència de criteri li mantingué un distanciament el règim franquiste i a configurar l'image d'un periòdic independent, en l'any [[1966]] escrigué: | + | Arribà a la redacció del periòdic ''Las Provincias'' en l'any [[1959]] despuix de la greu [[Riuada de Valéncia|riuada]] que patí la ciutat de Valéncia i no deixà el diari fins al seu falliment en l'any 1992. Escrigué noveles, llibres de viages i reflexions sobre Valéncia. Portà a terme la modernisació del diari en els anys xixanta. La seua independència de criteri li mantingué un distanciament en el règim franquiste i a configurar l'image d'un periòdic independent, en l'any [[1966]] escrigué: |
{{Cita|''respetando siempre, induzco a ser siempre respetado''}} | {{Cita|''respetando siempre, induzco a ser siempre respetado''}} | ||
Última revisió del 07:14 30 maig 2023
| José Ombuena Antiñolo | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor i Periodiste | ||
| Naiximent: | 1915 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1992 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
José Ombuena Antiñolo (Valéncia, 1915 - † 1992) fon un escritor i periodiste valencià, director del periòdic Las Provincias durant els anys 1959 i 1992.
Biografia[editar | editar còdic]
José Ombuena naixqué en la ciutat de Valéncia en l'any 1915. Se llicencià en Dret en 1934. En 1935 Ombuena visità la redacció del periòdic Las Provincias i tingué l'oportunitat de parlar en Teodor Llorente Falcó que li publicà els seus primers treballs. No deixava d'escriure i fon un dels pocs professionals que publicà en diferents mijos de comunicació de prensa escrita, les capçaleres clàssiques de la ciutat de Valéncia com Jornada, Levante, Hoja del Lunes i Las Provincias.
Arribà a la redacció del periòdic Las Provincias en l'any 1959 despuix de la greu riuada que patí la ciutat de Valéncia i no deixà el diari fins al seu falliment en l'any 1992. Escrigué noveles, llibres de viages i reflexions sobre Valéncia. Portà a terme la modernisació del diari en els anys xixanta. La seua independència de criteri li mantingué un distanciament en el règim franquiste i a configurar l'image d'un periòdic independent, en l'any 1966 escrigué:
María Consuelo Reyna, que també fon directora del periòdic Las Provincias, colaborà junt a José Ombuena en la direcció i redacció del diari.
Obra[editar | editar còdic]
- Sinfonía patética, 1950.
- La isla de los lagartos, 1958.
- Papeles, 1967.
- Valencia, ciudad abierta, 1971.
- Las fallas de Valencia, 1971.
- Dietario personal, 1974.