Diferència entre les revisions de "Josep Escrig i Martínez"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 14: Llínea 14:
 
Estudià filosofia i dret en l'[[Universitat de Valéncia]], i treballà d'assessor jurídic per al [[Duc d'Alba]] i el [[Duc de Llíria]].  
 
Estudià filosofia i dret en l'[[Universitat de Valéncia]], i treballà d'assessor jurídic per al [[Duc d'Alba]] i el [[Duc de Llíria]].  
  
Al ser d'idees [[lliberalisme|lliberals]], en l'any [[1829]] fon tancat durant 26 mesos, i en [[1836]] fugí dels [[carlisme|carlistes]] de Llíria, cap a [[Valéncia]]. Allí, publicà un ''"Diccionario valenciano-castellano"'' en l' [[1851]], ''"dedicado á la sociedad económica de Amigos del País de esta ciudad de Valencia"'', compilant les obres de [[Justo Pastor Fuster]], [[Carles Ros]] i [[Lluís Lamarca i Morata|Lluís Lamarca]], i afegint algunes formes populars que no eixien en estes.
+
Al ser d'idees [[lliberalisme|lliberals]], en l'any [[1829]] fon tancat durant 26 mesos, i en [[1836]] fugí dels [[carlisme|carlistes]] de Llíria, cap a [[Valéncia]]. Allí, publicà un ''"Diccionario valenciano-castellano"'' en l'any [[1851]], ''"dedicado á la sociedad económica de Amigos del País de esta ciudad de Valencia"'', compilant les obres de [[Justo Pastor Fuster]], [[Carles Ros]] i [[Lluís Lamarca i Morata|Lluís Lamarca]], i afegint algunes formes populars que no eixien en estes.
  
 
[[Constantí Llombart]] i [[Ramon Andrés i Cabrelles]] publicaren en l'any [[1887]] una tercera edició (que en realitat era una segona edició), deformada a l'incorporar galicismes, catalanismes i occitanismes, totalment inexistents en la [[llengua valenciana]] del moment.  
 
[[Constantí Llombart]] i [[Ramon Andrés i Cabrelles]] publicaren en l'any [[1887]] una tercera edició (que en realitat era una segona edició), deformada a l'incorporar galicismes, catalanismes i occitanismes, totalment inexistents en la [[llengua valenciana]] del moment.  
Llínea 20: Llínea 20:
 
En esta obra s'inspiren molts diccionaris valencians posteriors, com el de [[Jogim Martí i Gadea]].
 
En esta obra s'inspiren molts diccionaris valencians posteriors, com el de [[Jogim Martí i Gadea]].
  
 +
== Obra ==
 +
* Diccionario valenciano-castellano, Imprenta de J. Ferrer Orga, Valéncia, [[1851]]
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
  
*VV.AA, ''"Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà, Castellà-Valencià"'', RACV, Valéncia, 2004. ISBN 84-96068-57-9
+
* VV.AA, ''"Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà, Castellà-Valencià"'', RACV, Valéncia, [[2004]]. ISBN 84-96068-57-9
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/09256107699870540757857/thm0000.htm Cervantes virtual]
+
* http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/09256107699870540757857/thm0000.htm Cervantes virtual]
  
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Escritors]]
 
[[Categoria:Escritors valencians]]
 
[[Categoria:Escritors valencians]]
 
[[Categoria:Escritors en valencià]]
 
[[Categoria:Escritors en valencià]]
 +
[[Categoria:Filòlecs]]
 
[[Categoria:Filòlecs valencians]]
 
[[Categoria:Filòlecs valencians]]

Revisió de 18:40 28 jul 2021

Josep Escrig i Martínez
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Lexicógraf
Naiximent: 1791
Lloc de naiximent: Llíria, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 1869
Lloc de defunció: Llíria, Regne de Valéncia, Espanya

Josep Escrig i Martínez (Llíria, 1791 - †1869), fon un lexicógraf valencià.

Estudià filosofia i dret en l'Universitat de Valéncia, i treballà d'assessor jurídic per al Duc d'Alba i el Duc de Llíria.

Al ser d'idees lliberals, en l'any 1829 fon tancat durant 26 mesos, i en 1836 fugí dels carlistes de Llíria, cap a Valéncia. Allí, publicà un "Diccionario valenciano-castellano" en l'any 1851, "dedicado á la sociedad económica de Amigos del País de esta ciudad de Valencia", compilant les obres de Justo Pastor Fuster, Carles Ros i Lluís Lamarca, i afegint algunes formes populars que no eixien en estes.

Constantí Llombart i Ramon Andrés i Cabrelles publicaren en l'any 1887 una tercera edició (que en realitat era una segona edició), deformada a l'incorporar galicismes, catalanismes i occitanismes, totalment inexistents en la llengua valenciana del moment.

En esta obra s'inspiren molts diccionaris valencians posteriors, com el de Jogim Martí i Gadea.

Obra

  • Diccionario valenciano-castellano, Imprenta de J. Ferrer Orga, Valéncia, 1851

Bibliografia

  • VV.AA, "Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà, Castellà-Valencià", RACV, Valéncia, 2004. ISBN 84-96068-57-9

Enllaços externs