Josep Palomero i Almela

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Josep Palomero i Almela
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Llingüiste i escritor
Naiximent: 21 de març de 1953
Lloc de naiximent: Burriana, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Josep Palomero i Almela (Burriana, 21 de març de 1953), és un llingüiste i escritor valencià d'ideologia pancatalanista, és vicepresident de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

Biografia[editar | editar còdic]

És llicenciat en Filologia Hispànica per l'Universitat Autònoma de Barcelona (1976) i doctor per l'Universitat Jaume I de Castelló (2016) en una tesis titulada “Estudi biogràfic i literari d'Artur Perucho Badia. Comunicació i societat en la primera meitat del sigle XX” (Estudi biogràfic i lliterari d'Artur Perucho Badía. Comunicació i societat en la primera mitat del sigle XX). Ha segut catedràtic d'institut de Llengua i Lliteratura espanyoles (1977-1985) i de Llengua i Lliteratura valencianes (sic) (1985-2013). És membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, de l'Associació d'Escritors en Llengua Catalana, de l'Associació Internacional de Llengua i Lliteratura Catalanes, del PEN Club, de la Societat General d'Autors d'Espanya i del Centre Espanyol de Drets Reprogràfics.

Política[editar | editar còdic]

Ha compaginat una carrera política en el seu municipi i com a càrrec de Conselleria d'Educació en el govern socialiste de la Generalitat Valenciana, en una tasca en l'àmbit de la lliteratura.

Premis[editar | editar còdic]

Ha obtingut diversos premis lliteraris: el Jordi de Sant Jordi de poesia (1980) i l'Eduard Escalante de Teatre (2001) –abdós dels premis Ciutat de Valéncia–, el Tirant lo Blanc (sic) de narrativa jovenil (1982), el Valéncia de lliteratura de novela (1983), el Premi de la Crítica dels Escritors Valencians (1994) i el Ciutat d'Alzira de novela (1996).

Obra[editar | editar còdic]

Ha escrit i traduït diversos llibres en català de diferent temàtica, com:

  • L'etimologia del nom Borriana (1976).
  • Toponímia urbana de Borriana (1980).
  • Guia didàctica d'Ausiàs March i els altres poetes musicats per Raimon (1985).
  • D'Eduard Escalante a Rodolf Sirera. Perspectiva del teatre valencià modern (1995).
  • Jaume Bru i Vidal i Home endins (1999).
  • Bengales en la fosca. Antologia de la poesia valenciana del sigle xx (1997).
  • Accent greu, Llibre de llengua de nivell superior (2000).
  • Algunes observacions sobre les paraules de Raimon (2009).
  • L’aigua en les cançons de Raimon (2012).
  • Memòria de l'exposició Vicent Andrés Estellés, cronista de records i d’esperances (2013).
  • La producció literària en valencià de Lluís Guarner (2014).
  • Les lletres de les cançons de Raimon (2015)

Vore també[editar | editar còdic]