Diferència entre les revisions de "Juan Manuel de Prada"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Juan Manuel de Prada Blanco | | nom = Juan Manuel de Prada Blanco | ||
| − | | image = | + | | image = [[File:JuanManueldePrada2007.jpg|250px]] |
| − | | peu = | + | | peu = Juan Manuel de Prada en l'any [[2007]] |
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]. | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]. | ||
| ocupació = Periodiste i escritor. | | ocupació = Periodiste i escritor. | ||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Batejat en la localitat viscaïna de Baracaldo com Juan Manuel de Prada Blanco, passà la seua infància i joventut en [[Zamora]], la terra d'orige dels seus pares, a on estos varen tornar quan el futur escritor era molt chiquet. Els seus pares són Pedro de Prada Casas ([[Arquillinos]], [[20 d'agost]] de [[1946]]) i María del Tránsito Blanco Casado. | + | Batejat en la localitat [[Viscaya|viscaïna]] de [[Baracaldo]] com Juan Manuel de Prada Blanco, passà la seua infància i joventut en [[Zamora]], la terra d'orige dels seus pares, a on estos varen tornar quan el futur escritor era molt chiquet. Els seus pares són Pedro de Prada Casas ([[Arquillinos]], [[20 d'agost]] de [[1946]]) i María del Tránsito Blanco Casado. |
Als setze anys escriu el seu primer relat, ''El diablo de los destellos de nácar''. En eixe periodo va completar la traducció d'algunes noveles d'estètica ''pulp''. Estudià Dret en l'[[Universitat de Salamanca]] pero mai ha eixercit com a advocat. | Als setze anys escriu el seu primer relat, ''El diablo de los destellos de nácar''. En eixe periodo va completar la traducció d'algunes noveles d'estètica ''pulp''. Estudià Dret en l'[[Universitat de Salamanca]] pero mai ha eixercit com a advocat. | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
En l'any [[1998]], la revista ''The New Yorker'' el va seleccionar com un dels sis escritors menors de trentacinc anys més importants d'[[Europa]], junt als alemans Marcel Beyer i Ingo Schulze, la francesa Marie Darrieussecq, el britànic Lawrence Norfolk i el rus Víktor Pelevin. | En l'any [[1998]], la revista ''The New Yorker'' el va seleccionar com un dels sis escritors menors de trentacinc anys més importants d'[[Europa]], junt als alemans Marcel Beyer i Ingo Schulze, la francesa Marie Darrieussecq, el britànic Lawrence Norfolk i el rus Víktor Pelevin. | ||
| − | Escriu despuix la novela ''Las esquinas del aire'', sobre la figura d'Ana María Martínez Sagi, i la colecció d'ensajos ''Desgarrados'' i excèntrics que junt en ''Las máscaras del héroe'' forma la seua «trilogia del fracàs». De [[2003]] és ''La vida invisible'', que va obtindre el Premi Primavera de Novela i el Nacional de Narrativa; i de [[2007]] ''El séptimo velo'', Premi Biblioteca Breu. | + | Escriu despuix la novela ''Las esquinas del aire'', sobre la figura d'Ana María Martínez Sagi, i la colecció d'ensajos ''Desgarrados'' i excèntrics que junt en ''Las máscaras del héroe'' forma la seua «trilogia del fracàs». De l'any [[2003]] és ''La vida invisible'', que va obtindre el Premi Primavera de Novela i el Nacional de Narrativa; i de [[2007]] ''El séptimo velo'', Premi Biblioteca Breu. |
| − | En [[2009]] publicà ''La nueva tiranía'', colecció d'artículs contra el ''‘Matrix progre’'', i un any despuix ''Nadando contra corriente'', recopilació d'artículs sobre la lliteratura i cine. En [[2012]] va aparéixer ''Me hallará la muerte'', finalista del Premi de la Crítica de [[Castella i Lleó]] a l'any següent. En [[2014]] va publicar ''Morir bajo tu cielo'', a partir d'un guió per a cine malograt, que anava a dirigir [[José Luis Garci]]. De [[2015]] és ''Dinero, demogresca y otros podemonios''. En [[2016]] i [[2019]] publica ''Mirlo blanco, cisne negro'' i ''Lucía en la noche'' respectivament, abdós publicats en l'Editorial Espasa. | + | En l'any [[2009]] publicà ''La nueva tiranía'', colecció d'artículs contra el ''‘Matrix progre’'', i un any despuix ''Nadando contra corriente'', recopilació d'artículs sobre la lliteratura i cine. En [[2012]] va aparéixer ''Me hallará la muerte'', finalista del Premi de la Crítica de [[Castella i Lleó]] a l'any següent. En l'any [[2014]] va publicar ''Morir bajo tu cielo'', a partir d'un guió per a cine malograt, que anava a dirigir [[José Luis Garci]]. De [[2015]] és ''Dinero, demogresca y otros podemonios''. En els anys [[2016]] i [[2019]] publica ''Mirlo blanco, cisne negro'' i ''Lucía en la noche'' respectivament, abdós publicats en l'Editorial Espasa. |
| − | En [[autumne]] de [[2020]] publica una recopilació de les columnes que realisa eixe any en el diari ''[[ABC]]'' relacionades en la crisis del [[coronavirus]]: ''Cartas del sobrino a su diablo'', publicada en "Homo Legens", en les que establix una clara referència en l'obra ''Cartas del diablo a su sobrino'' de C. S. Lewis. | + | En [[autumne]] de l'any [[2020]] publica una recopilació de les columnes que realisa eixe any en el diari ''[[ABC]]'' relacionades en la crisis del [[coronavirus]]: ''Cartas del sobrino a su diablo'', publicada en "Homo Legens", en les que establix una clara referència en l'obra ''Cartas del diablo a su sobrino'' de C. S. Lewis. |
=== Com a periodiste === | === Com a periodiste === | ||
Revisió de 20:36 7 dec 2021
| Juan Manuel de Prada Blanco | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Juan Manuel de Prada en l'any 2007 | |||
| Nacionalitat: | Espanyola. | ||
| Ocupació: | Periodiste i escritor. | ||
| Naiximent: | 8 de decembre de 1970 | ||
| Lloc de naiximent: | Baracaldo, Viscaya, País Vasc, Espanya | ||
Juan Manuel de Prada Blanco (Baracaldo, Viscaya, 8 de decembre de 1970) és un periodiste, escritor, crític lliterari i articuliste espanyol.
Biografia
Batejat en la localitat viscaïna de Baracaldo com Juan Manuel de Prada Blanco, passà la seua infància i joventut en Zamora, la terra d'orige dels seus pares, a on estos varen tornar quan el futur escritor era molt chiquet. Els seus pares són Pedro de Prada Casas (Arquillinos, 20 d'agost de 1946) i María del Tránsito Blanco Casado.
Als setze anys escriu el seu primer relat, El diablo de los destellos de nácar. En eixe periodo va completar la traducció d'algunes noveles d'estètica pulp. Estudià Dret en l'Universitat de Salamanca pero mai ha eixercit com a advocat.
Com a escritor
La seua primera obra rellevant fon Coños (1994), seguint el model de Senos, de Gómez de la Serna.
A l'any següent, De Prada va publicar El silencio del patinador, colecció de dotze relats breus coincidents en l'us de la primera persona narrativa; l'últim d'ells seria el germen de la seua primera novela, Las máscaras del héroe (1996), que recrea la bohemia espanyola des de començos del sigle XX fins a la guerra civil, i pren com a referents documentals obres com La novela de un literato, de Rafael Cansinos Assens, i la Automoribundia de Ramón Gómez de la Serna. Desfila per les seues pàgines la nòmina casi completa dels escritors espanyols del periodo anterior a la guerra civil. En ella Juan Manuel de Prada va obtindre gran acolliment crític en França: «Un nou Gran d'Espanya» (Frédéric Vitoux, Li Nouvel Observateur). La seua segona novela, La tempestad (1997), de trama detectivesca, fon guardonada en el Premi Planeta, que va aplegar a ser adaptada al cine en una versió rebujada per l'autor.
En l'any 1998, la revista The New Yorker el va seleccionar com un dels sis escritors menors de trentacinc anys més importants d'Europa, junt als alemans Marcel Beyer i Ingo Schulze, la francesa Marie Darrieussecq, el britànic Lawrence Norfolk i el rus Víktor Pelevin.
Escriu despuix la novela Las esquinas del aire, sobre la figura d'Ana María Martínez Sagi, i la colecció d'ensajos Desgarrados i excèntrics que junt en Las máscaras del héroe forma la seua «trilogia del fracàs». De l'any 2003 és La vida invisible, que va obtindre el Premi Primavera de Novela i el Nacional de Narrativa; i de 2007 El séptimo velo, Premi Biblioteca Breu.
En l'any 2009 publicà La nueva tiranía, colecció d'artículs contra el ‘Matrix progre’, i un any despuix Nadando contra corriente, recopilació d'artículs sobre la lliteratura i cine. En 2012 va aparéixer Me hallará la muerte, finalista del Premi de la Crítica de Castella i Lleó a l'any següent. En l'any 2014 va publicar Morir bajo tu cielo, a partir d'un guió per a cine malograt, que anava a dirigir José Luis Garci. De 2015 és Dinero, demogresca y otros podemonios. En els anys 2016 i 2019 publica Mirlo blanco, cisne negro i Lucía en la noche respectivament, abdós publicats en l'Editorial Espasa.
En autumne de l'any 2020 publica una recopilació de les columnes que realisa eixe any en el diari ABC relacionades en la crisis del coronavirus: Cartas del sobrino a su diablo, publicada en "Homo Legens", en les que establix una clara referència en l'obra Cartas del diablo a su sobrino de C. S. Lewis.
Com a periodiste
(Secció per completar)
Obra
(Secció per completar)
Premis i distincions
(Secció per completar)