Lance Armstrong Icona ciclista
Senyes biogràfiques
Data de naiximent 18 de setembre de 1971
País Estats Units
Senyes biomètriques
Alçada 1,79 m
Pes 72 kg
Equips
Equip actual Radio Shack
Any equip 2009
Equips anteriors 19921996. Motorola
1997. Cofidis
19982005. U.S. Postal / Discovery Channel
2009–. Astana
Principals triumfos
Carreres d'un
dia
Mallot arc iris Campeó del Món de ciclisme (1993)
Campeó dels Estats Units (1993)
Clàssica de Sant Sebastià (1995)
Flecha Valona (1996)

Lance Armstrong (Austin, Texas, 18 de setembre de 1971) és un cicliste estadounidense, considerat un dels millors de l'història i convertit ya en una llegenda per la seua superació d'un càncer i posterior victòria en set Tours de França consecutius, cosa que que ningun atre ciclista ha conseguit mai.

Lance Armstrong Tour de Gruene 2008

BiografiaEditar

Existixen dos Lance Armstrong, un, abans de la malaltia, magnífic classicóman i atre, despuix, l'home Tour en les millors qualitats des d'Eddy Mercx. En l'any 1991 conseguí el campeonat nacional amateur estatunidenc, i a l'any següent fon el 14º classificat en els Jocs Olímpics de Barcelona, i inicià la seua carrera com professional. Obtingué en 1993 el Campeonat del Mon de ciclisme.

En octubre de l'any 1996, mentres disputava la Volta a Galícia se li detectà un càncer testicular en metàstasis pulmonars i cerebrals. Gràcies a una quimioteràpia agressiva, pero seleccionada per a no disminuir la seua capacitat pulmonar, Lance pogué recuperar-se progressivament fins a tornar en la París-Niça de 1998, enrolat en les files del equip US Postal. Despuix d'un desastrós pròlec Lance se retirà de la carrera, pensava definitivament en retirar-se de les competicions deportives, pero despuix fortes reflexions i en el recolzament del director Johan Bruyneel decidí seguir; plantejant-se com principal objectiu el Campeonat del Mon que se celebrava en Valkenburg en Holanda.

Eixe estiu guanya la Volta a Luxemburc i se posà a punt per a la Volta a Espanya, on rendí a un gran nivell classificant-se en la quarta posició (la millor actuació de la seua carrera en una gran volta). Si be no guanya ninguna etapa, estigué en els millors tant en la montanya com en les etapes contra rellonge, recuperant la seua autoestima i trobant-se en un gran estat de forma de cara al Campeonat del Mon, on finalment fon quart, en victòria per a Oscar Camenzind.

De cara a 1999, Armstrong se trobava pletòric de moral i el seu director el convencé de que era possible inclús aplegar a la meta més alta: véncer el Tour de França. Lance se presentà en la eixida com un favorit de segona fila i al final arrasà en la classificació general per davant d'Alex Zülle, si be este se va vore immensament perjudicat per una caiguda en la segona etapa on perdé una minutada irrecuperable.

I aixina, any darrere d'any se fon armant un equip cada vegada millor al servici de l'estatunidenc (l'han arropat ciclistes com Roberto Heras, Viatcheslav Ekimov o George Hincapie), qui no defraudà en ningun moment. Cada any, tant Armstrong com el seu equip anaven a més; i abans de que molts pogueren donar-se conte el texà aplegà a l'edició de l'any 2003, el Tour del Centenari, en la mira ficada en igualar la marca de cinc Tours consecutius de Miguel Indurain. I a pesar de que Jan Ullrich aplegà a posar-lo contra les cordes, ho conseguí.

En l'any 2004 Armstrong aspirava a fer encara més gran la seua llegenda, i ho fea més qüestionat que mai, despuix dels apuraments passats l'any anterior i el baix rendiment que havia mostrat durant la seua preparació per al sext. Pero el ciclista estatunidenc tornà a sorprendre, i la seua gran forma, sumada a la debacle per uns motius o atres de tots els seus rivals (Jan Ullrich a soles pogué ser quart, mentres que els atres favorits sobre el paper abandonaren) el dugué a conquistar la ansiada plusmarca.

El 18 d'abril de 2005 anuncia en roda de prensa en Geòrgia que se retirarà despuix d'intentar l'assalt al sèptim Tour en juliol, a pesar de tindre un any més de contracte en el seu equip actual, el Discovery Channel (continuació del US Postal).

Entre els numerosos premis que se li han concedit n'hi ha que destacar el Premi Príncip d'Astúries dels Deports en l'any 2000.

Lance sempre s'ha sentit acossat per la prensa francesa, en particular pel diari L'Equipe, en el que ha estat enfrontat en multitut d'ocasions.

El primer enfrontament sorgí d'unes acusacions de dopage, que a la postre resultaren falses, en la seu reaparició despuix del càncer, en el Tour de 1999 que Armstrong acabà guanyant. Este i atres enfrontaments posteriors han fet córrer rius de tinta en França, pero sobre tot una investigació posterior a la retirada de Lance, que fon dut a cap en 2006, pel diari L'Equipe, en la que un periodista de dit diari assegurava que en les mostres d'orina de Lance Armstrong preses en 1999 foren supostament trobats restos de la substancia EPO, que eren impossible de ser detectats en aquella época. Dits restos són suposts ya que mai se donà a conéixer el número del còdic, de la mostra B, la qual contenia la suposta orina. N'hi ha certs dubtes, sobre la veracitat d'eixes probes degut a la reiterada actuació del diari L'Equipe en contra d'Armstrong, i els continus enfrontaments que el ciclista estatunidenc ha tengut en la prensa francesa en general. Armstrong se defengué dient que la noticia era per certa enveja per part dels francesos, i en particular del diari L'Equipe, que mai ha acceptat de bon grau la seua superioritat guanyant set Tours consecutius.

En juny de 2006, l'Unió Ciclista Internacional (UCI) reiterà la validea de l'informe Vrijman, que exculpava a Lance Armstrong, sostenint que els anàlisis que se realisaren a les mostres d'orina foren fets de manera incorrecta i molt alluntades dels criteris científics, i que era totalment irresponsable sostindre que constituïxen una proba d'algo. L'UCI, ademés de donar per bo l'informe Vrijman, confirmant l'inocència d'Armstrong, acusà a l'AMA de haver facilitat informacions confidencials al diari deportiu L'Equipe.

En l'any 2006 Armstrong corregué la marató de Nova York en el fi de conseguir fondos per a la lluita contra el càncer, en un temps de 2h59:37, a menys d'una hora del guanyador, el brasiler Marilson Gomes dos Santos (2h09:58).

El 8 de setembre de l'any 2008 Armstrong anuncià la seua volta al ciclisme professional en l'any 2009 en l'objetiu de potenciar la lluita contra el càncer i intentar guanyar el seu octau Tour de Francia.[1] El 24 de septiembre de 2008, anunció la fecha de su vuelta, el 18 de enero de 2009 en la Down-Under de Australia, con el equipo Astaná, que dirige Johann Bruyneel, y en el que milita Alberto Contador. Posteriormente, el 1 de diciembre, en la concentración de su equipo, el Astaná, anunció que correría el Tour de Francia 2009.[2]

PalmaresEditar

1991

1992

1993

1995

1996

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

EquipsEditar

ReconeiximentsEditar

ReferènciesEditar

Enllaços externsEditar

Commons