Diferència entre les revisions de "Màrtirs de Córdova"
m (Text reemplaça - 'només' a 'a soles') |
|||
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | Els '''Màrtirs de Córdova''' és el nom colectiu donat als cristians [[mossàrap]]s (cristians que vivien | + | Els '''Màrtirs de Córdova''' és el nom colectiu donat als cristians [[mossàrap]]s (cristians que vivien en el territori musulmà de la [[Península Ibèrica]] conservant les credences i costums) que, durant els [[emir]]ats d'[[Abderramán II]] i [[Muhàmmad I]] foren condenats a mort acusats d'ofendre a l'[[Islam]] i de fer proselitisme públic del cristianisme. |
| − | Conquistada als visigots pels àraps | + | Conquistada als visigots pels àraps en l'any [[771]], [[Córdova]] era en el [[sigle X]] en el cim de la civilisació islàmica. Els musulmans eren tolerants en les atres religions i permetien la seua pràctica privada; a soles prohibien el proselitisme i l'exhibició o testimoni de la religió en públic, i cobraven un tribut per este permís. Alguns cristians, no toleraren esta classe de pràctica crítica del cult i se rebelaren, sent perseguits i castigats. |
| − | La més coneguda d'estes persecucions es donà mitat del [[ | + | La més coneguda d'estes persecucions es donà a mitat del [[sigle IX]], quan un seguit de preveres i religiosos manifestaren obertament la seua fe i criticaren l'[[Alcorà]] i la religió musulmana: el primer fon [[Perfecte de Córdova]], mort en [[abril]] de l'any [[850]], al que seguiren [[Eulogi de Córdova]], [[Roderic de Córdova|Roderic]], [[Salomó de Córdova|Salomó]] i aixina fins a 48 persones foren decapitades o mortes en diferents moments d'eixe periodo, entre [[850]] i [[859]]. |
| − | Poc abans de morir en [[852]], Abderramán conseguí que un concili de bisbes mossàraps, presidit per Recafret de Sevilla, | + | Poc abans de morir en l'any [[852]], Abderramán conseguí que un concili de bisbes mossàraps, presidit per Recafret de Sevilla, prohibira que els fidels buscaren vollgudament el martiri, desafiant aixina el poder islàmic, com havia passat en els màrtirs, encara que no foren desautorisats per l'Iglésia. |
| − | Els màrtirs | + | Els màrtirs varen ser (entre paréntesis any i dia de la mort, que és el dia de la festivitat llitúrgica): |
* Adolf i Joan de Sevilla (822, 27 de setembre), | * Adolf i Joan de Sevilla (822, 27 de setembre), | ||
| Llínea 41: | Llínea 41: | ||
==Veneració== | ==Veneració== | ||
| − | Els restos dels màrtirs que foren recuperats varen ser enterrats en un monasteri de [[Córdova]], nomenat dels Sant Màrtirs. Quan desaparegué, els restos es traslladaren a l' | + | Els restos dels màrtirs que foren recuperats varen ser enterrats en un monasteri de [[Córdova]], nomenat dels Sant Màrtirs. Quan desaparegué, els restos es traslladaren a l'iglésia de San Pedro, en la ciutat, a on es veneren en una arca d'[[argent]] en l'altar principal. Les restos d'alguns sants, com [[Eulogi de Córdova]] foren portades a atres llocs, com la Catedral d'[[Oviedo]]. |
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
Última revisió del 12:37 20 feb 2018
Els Màrtirs de Córdova és el nom colectiu donat als cristians mossàraps (cristians que vivien en el territori musulmà de la Península Ibèrica conservant les credences i costums) que, durant els emirats d'Abderramán II i Muhàmmad I foren condenats a mort acusats d'ofendre a l'Islam i de fer proselitisme públic del cristianisme.
Conquistada als visigots pels àraps en l'any 771, Córdova era en el sigle X en el cim de la civilisació islàmica. Els musulmans eren tolerants en les atres religions i permetien la seua pràctica privada; a soles prohibien el proselitisme i l'exhibició o testimoni de la religió en públic, i cobraven un tribut per este permís. Alguns cristians, no toleraren esta classe de pràctica crítica del cult i se rebelaren, sent perseguits i castigats.
La més coneguda d'estes persecucions es donà a mitat del sigle IX, quan un seguit de preveres i religiosos manifestaren obertament la seua fe i criticaren l'Alcorà i la religió musulmana: el primer fon Perfecte de Córdova, mort en abril de l'any 850, al que seguiren Eulogi de Córdova, Roderic, Salomó i aixina fins a 48 persones foren decapitades o mortes en diferents moments d'eixe periodo, entre 850 i 859.
Poc abans de morir en l'any 852, Abderramán conseguí que un concili de bisbes mossàraps, presidit per Recafret de Sevilla, prohibira que els fidels buscaren vollgudament el martiri, desafiant aixina el poder islàmic, com havia passat en els màrtirs, encara que no foren desautorisats per l'Iglésia.
Els màrtirs varen ser (entre paréntesis any i dia de la mort, que és el dia de la festivitat llitúrgica):
- Adolf i Joan de Sevilla (822, 27 de setembre),
- Perfecte (1850, 18 d'abril),
- Isaac (851, 3 de juny),
- Sanç d'Àlava (851, 5 de juny),
- Pere, Walabons, Sabinià, Wistremund, Habenci i Jeremies (851, 7 de juny),
- Sisenant de Badajoz (851, 16 de juliol),
- Pau de Sant Zoil (851, 20 de juliol),
- Teodemir (851, 25 de juliol),
- Flora i Maria de Córdova (851, 24 de novembre),
- Gumesind i Servusdei (852, 13 de giner),
- Jordi, Aureli, Natàlia, Fèlix i Liliosa (ca. 852, 27 de juliol),
- Leovigilt i Cristòfol (852, 20 d'agost),
- Emiles i Jeremies (852, 15 de setembre),
- Roger i Servusdei (852, 16 de setembre),
- Fandiles de Peñamelaria (853, 13 de juny),
- Anastasi, Fèlix i Digna de Córdova (853, 14 de juny),
- Benilda (853, 15 de juny),
- Coloma de Tábanos (853, 17 de setembre),
- Pomposa de Peñamelaria (853, 19 de setembre),
- Abundi d'Ananelos (854, 11 de juliol),
- Witesind de Cabra (855),
- Amador, Pere i Lluís de Martos (855, 30 d'abril),
- Sandila o Sandulf (855, 3 de setembre),
- Elies, Pau i Isidor (856, 17 d'abril),
- Argemir de Cabra (856, 28 de juny),
- Àurea de Córdova (856, 9 de juliol),
- Roderic i Salomó de Cabra (857, 13 de març),
- Eulogi de Córdova (859, 11 de març),
- Leocrícia (859, 15 de març), i
- Laura de Cuteclara (864, 19 d'octubre).
Veneració[editar | editar còdic]
Els restos dels màrtirs que foren recuperats varen ser enterrats en un monasteri de Córdova, nomenat dels Sant Màrtirs. Quan desaparegué, els restos es traslladaren a l'iglésia de San Pedro, en la ciutat, a on es veneren en una arca d'argent en l'altar principal. Les restos d'alguns sants, com Eulogi de Córdova foren portades a atres llocs, com la Catedral d'Oviedo.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Évariste Lévi-Provençal, Histoire de l'Espagne musulmane, Paris: G.-P. Maisonneuve–E.J. Brill, 1950. 3 vol.
- Reinhart Dozy Histoire des musulmans d'Espagne, Leyden: E.J. Brill, 1932. 3 vol.