Diferència entre les revisions de "Manuel Sapiña Rico"
m |
|||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Acabada la carrera, fon nomenat notari a [[Dénia]] i poc després va eixercir la secretaria municipal en [[Cullera]]. | Acabada la carrera, fon nomenat notari a [[Dénia]] i poc després va eixercir la secretaria municipal en [[Cullera]]. | ||
| − | Políticament va eixercir diversos càrrecs fon diputat en Corts, president de la Diputació i | + | Políticament va eixercir diversos càrrecs fon diputat en Corts, president de la Diputació i [[Alcalde de Valéncia]]. |
==Polític== | ==Polític== | ||
Revisió de 10:44 29 abr 2013
Manuel Sapiña Rico, (Cullera, 1833 - Valéncia, 27 de novembre de 1913) fon alcalde de Valéncia.
Diputat a Corts pel districte de Sueca en les eleccions de 1893 i 1905. Fon dirigent del Partit Lliberal de Sagasta a Valéncia. Era un gran propietari en la localitat del seu naiximent i comarca circumdant.
Va estudiar en les Escoles Pies de Valéncia, passant a continuació a la Universitat Lliterària per a fer la carrera de Notariat.
Acabada la carrera, fon nomenat notari a Dénia i poc després va eixercir la secretaria municipal en Cullera.
Políticament va eixercir diversos càrrecs fon diputat en Corts, president de la Diputació i Alcalde de Valéncia.
Polític
En la revolució de 1868 es va traslladar a Valéncia i allí va iniciar la seua carrera política, ingressant en al partit Progressiste i decantant-se per la fracció Constitucional.
Després de la Restauració, i liderant el Constitucionalisme valencià, fon triat diputat provincial en diverses ocasions, lo que li va ajudar a establir una important trama clientelar en la província, en cap en Cullera.
La prensa crítica republicà va començar llavors a parlar d'ell com el cacic del Brosquil –Una partida de Cullera-, malnom que li acompanyarà per a tota la vida.
En 1881 va arribar a presidir la Diputació. També fon diverses vegades regidor de l'Ajuntament de Valéncia i alcalde de la ciutat.
En la divisió que es va produir en el seu partit entre seguidors de Villarroya i de Ruiz Capdepón, es va prendre posicions al costat del segon, que al fi va resultar ser la fracció majoritària, lo que cosa ho va convertir en el Cap provincial del partit Lliberal.
Fon autèntic arbitre de la política valenciana en temps de l'encasellat, va eixercir com a tal fins que la corrent democràtica del seu partit, representada per José Canalejas, es va convertir en la dominant. Només llavors es va retirar de la vida pública.