Mare de Deu del Lledó

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 18:55 1 maig 2016 per Xavier (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «La Verge del Lledó o Mare de Deu del Lledó, traducció propenca al castellà com a ''Virgen del Lidón'', és una advocació mariana venerada en la ciutat de...»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

La Verge del Lledó o Mare de Deu del Lledó, traducció propenca al castellà com a Virgen del Lidón, és una advocació mariana venerada en la ciutat de Castelló de la Plana, de la que és patrona.

L'iglésia catòlica celebra la seua festivitat la primera fi de semana del més de maig, i és venerada en la Basílica del Lledó.

Història

Com ocorre en la major part d'aparicions marianes, la llegenda portada per la tradició narra que en l'any 1366 mentres un llaurador nomenat Perot de Granyana llaurava en els seus bous, va alçar una pedra junt a les raïls d'un lledoner, baix la qual va aparéixer l'image. El nom que li varen otorgar va ser el de Lledó, sent el frut de l'arbre.

En 1375 el cardenal Pietro Corsini va concedir la gràcia de poder celebrar missa diària en el santuari. Des de llavors varen ser succeint-se diverses gràcies pels pontífexos a favor de la devoció a l'image: Gregori VII (1579), Clement XI (1702), Pio XI (1922), Joan XXIII (1961), Pau VI (1966) i finalment l'últim papa, Benedicte XVI, qui va concedir especials gràcies en ocasió del Primer Any Marià de Lledó, en l'any 2008.

El papa Pio XI va proclamar el 8 de novembre de 1922 a l'image patrona de Castelló. En este motiu l'image és colocada en el pit d'una escultura de major tamany, i comença a ser vestida en robages i mants brodats. El mateix pontífex va aprovar la coronació canònica pontifícia de l'image, que va tindre lloc el 4 de maig de 1924 en la plaça de l'Independència (coneguda com La Farola), en una cerimònia oficiada a les dotze del migdia per Francesc Vidal i Barraquer, bisbe de Tarragona. La ciutat es va posar de gala, i el consistori va portar a terme un programa d'activitats compost per corregudes de bous, fires comercials, concerts, misses, processons i atres actes religiosos i culturals.

Durant el transcurs de la Guerra Civil Espanyola els milicians varen controlar els accessos al temple, impedint que la població poguera acostar-se, i la corona en la que havia segut investida en 1924 va ser furtada. Davant el perill que corria l'image, l'alcalde de la ciutat, Sr. Aragonés, va confiar un salvoconducte a l'escultor Joan Batiste Adsuara i al pintor Ramón Paús, per a que traslladaren l'image al Museu de Belles arts. Posteriorment va ser enterrada baix el campanar de l'iglésia de Sant Vicent Ferrer, a on va permanéixer fins a 1938, any en que va ser colocada en el pit de l'image venerada en l'archiprestal de Santa Maria, ya que l'escultura original del sigle XVI havia segut destruïda. Del llibre Història de la Basílica del Lledó (1999) de Josep Miquel Francés Camús. Diputació de Castelló-Universitat Jaume I.

En l'any 1974 es va celebrar el 50º aniversari de la seua coronació, sent traslladada des del seu santuari a la Concatedral de Santa Maria. Per a la celebració l'ajuntament va decidir rememorar el programa d'actes realisats en la seua coronació; ademés, es va oficiar una cerimònia en la que es va tornar a coronar l'image, acte que va tindre lloc en la plaça Major de la ciutat, front a la concatedral de Santa María pel primer bisbe de la Diòcesis de Sogorp-Castelló, Josep Pont i Gol. En el seu 75º aniversari, que va tindre lloc en l'any 1999, va destacar la consagració de la Concatedral de Santa María, recent acabada llavors, la coronació de l'image en la plaça de l'Independència i la visita de la Verge a totes les parròquies de la ciutat.

En motiu de la celebració del 750º aniversari de la fundació de Castelló, ocorregut en l'any 2000 l'image va ser traslladada a la ciutat. El bisbe de la diòcesis Casimiro López Llorente va decretar en l'any 2008 el primer Any Marià de Lledó, instituint la celebració a aquells anys en els que el dia 4 de maig, data de la coronació de l'image, coincidixca en dumenge. Dins dels actes destacables es troba el trasllat extraordinari de l'image a la ciutat, aixina com el 25º aniversari de la proclamació del santuari com a basílica menor pel papa Joan Pau II.

Image venerada

La Mare de Deu del Lledó, es una chicoteta image mariana d'alabastre que Perot de Granyana va trobar mentres llaurava als peus d'un lledoner en 1366.

Basílica del Lledó

Despuix de la troballa de l'image es va construir una capella en el mateix lloc, que va ser ampliada posteriorment despuix de l'auge de la devoció. L'actual temple es va començar a construir en l'any 1724 i varen finalisar les obres en 1766, constituint la major iglésia d'àmbit rural de la Comunitat Valenciana. Es dispón en una sola i espayossa nau en capelles laterals i travessia, seguint el model de l'Iglésia del Gesù de Roma (Itàlia). Dispón de cúpula sobre pechines i rocalles; despuix de l'altar major es localisa el camarí, corresponent al barroc valencià.

El 3 de març de 1983 el papa Joan Pau II va elevar el santuari a la categoria de basílica menor.

Festes de la Verge del Lledó

Des de la seua coronació, la primera fi de semana de maig se celebra la festivitat en honor a l'image. En el programa d'actes s'inclouen actes religiosos i culturals, destacant la festa llitúrgica, que té lloc el dissabte anterior al primer dumenge de maig, un tríduo, un certamen lliterari o la tradicional provessó en l'image.

Enllaços externs