Martí Marcó

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 15:24 28 març 2016 per Posmo (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Mural dedicat al terroriste Martí Marcó per les [[JERC, en Sabadell]] '''Martí Marcó Bardella''' (Barcelona, [...»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Mural dedicat al terroriste Martí Marcó per les JERC, en Sabadell

Martí Marcó Bardella (Barcelona, 1959 - 29 de giner de 1979) fon un terroriste espanyol, fundador de l’Agrupació Unitària d’Esquerres (AUE) i l’Exèrcit d’Alliberament Català (EAC), ademés d’un dels fundadors de l'organisació terrorista catalana Terra Lliure.[1] Encara que solament consta oficialment que era militant de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC).

En 1978 Marcó, junt a Frederic Bertanachs, Félix Goñi, Joaquín Pelegrí i Griselda Pineda, fon entrenat per la banda terrorista ETA en Bayona, tornant a Espanya en un arsenal d'armes i munició per a formar el primer comando de Terra Lliure.[2]

El 26 de giner de 1979 fon ferit per la Policia en intentar fugir en un coche despuix de ser interceptat casualment per una control policial en ple centre de l'Eixample de Barcelona, just en els moments en que preparava, junt en Pelegrí i Bentanachs, un assalt a un furgó blindat, i al no parar-se a l'apremi del Policia que els va donar l'alt.[3] Ell i els seus acompanyants fugits anaven armats en pistoles Firebird del 9 mm Parabellum, carregades.[4] Una volta alcançat pels dispars de la Policia, fon abandonat, malferit i agonisant, pels seus dos companyers, els qui ho varen deixar dessagnant-se en l'interior del vehícul en un carrer de Barcelona.[4] Auxiliat per transeünts i automovilistes que varen vore el coche abandonat i en les portes obertes en mig de la via, fon traslladat a un hospital, on, a pesar dels contes, muigué dos dies despuix. Fon el primer terroriste de Terra Lliure mort en enfrontaments en les forces de seguritat espanyoles.

Regularment, les JERC i diverses organisacions independentistes dediquen homenages a este i atres militants del comando.[5][6][7][8][1]

Referències