Diferència entre les revisions de "Nació"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'constituyent' a 'constituent')
m (Text reemplaça - 'excluyent' a 'excloent')
Llínea 36: Llínea 36:
 
El significat de nacionalitat es troba especialment entrellaçat en la divisió política històrica del Regne d'Espanya (en excepció especialment del País Vasc) i el de nació en el de l'arrel llatina (sense [[Portugal]]), més enclaus fora de la península Ibèrica. El concepte nacionaliste se bassa o be en este i a la possible existència d'una única nació espanyola (en matiços), en la existència d'una nació espanyola que s'integra per diverses nacions fins arribar a la interpretació de la existència possible de sols un estat espanyol, plurinacional (afirmant la possible existència d'una nació espanyola de conjunt o negant-la per complet) depenent de la postura ideològica i política dels diversos partidaris i a on posen énfasis en les característiques definitòries del concepte de nació.
 
El significat de nacionalitat es troba especialment entrellaçat en la divisió política històrica del Regne d'Espanya (en excepció especialment del País Vasc) i el de nació en el de l'arrel llatina (sense [[Portugal]]), més enclaus fora de la península Ibèrica. El concepte nacionaliste se bassa o be en este i a la possible existència d'una única nació espanyola (en matiços), en la existència d'una nació espanyola que s'integra per diverses nacions fins arribar a la interpretació de la existència possible de sols un estat espanyol, plurinacional (afirmant la possible existència d'una nació espanyola de conjunt o negant-la per complet) depenent de la postura ideològica i política dels diversos partidaris i a on posen énfasis en les característiques definitòries del concepte de nació.
  
En termens jurídics, en la Constitució de 1978, la Nació espanyola (com a nació política, en la que residixen, en caràcter exclusiu i excluyent, la sohbirania i el poder constituent) és el subjecte polític que se constituïx en Estat social i democràtic de Dret, i la Nacionalitat (equivalent a nació cultural) el subjecte polític que se constituïx en Comunitat Autònoma.
+
En termens jurídics, en la Constitució de 1978, la Nació espanyola (com a nació política, en la que residixen, en caràcter exclusiu i excloent, la sohbirania i el poder constituent) és el subjecte polític que se constituïx en Estat social i democràtic de Dret, i la Nacionalitat (equivalent a nació cultural) el subjecte polític que se constituïx en Comunitat Autònoma.
  
 
[[Categoria:Sociologia política]]
 
[[Categoria:Sociologia política]]

Revisió de 13:46 11 jun 2013

Nació, en sentit estricte, té dos acepcions: la nació política, en el àmbit jurídic-polític, és un subjecte polític en el que residix la sobirania constituent d'un Estat; la nació cultural, concepte socio-ideològic més subjectiu i ambigu que el anterior, se pot definir a grans rascs, com una comunitat humana en certes característiques culturals comuns, a les que dota d'un sentit ètic-polític. En sentit lat nació s'emplea en variats significats: Estat, país, territori o habitants d'ells, étnia, poble i atres.

Nació en Espanya

Artícul principal → Nacionalismes d'Espanya.

La evolució social i política d'Europa cap a finals del sigle XIX fa eclosionar en Espanya multitut d emoviments nacionalistse, la majoria d'ells basats en raons històriques, culturals i llingüístiques (per eixemple, en contraposició en Suïssa). Tal és el cas especialment del País Vasc, Catalunya, Galícia i la Comunitat Valenciana, i en part Andalusia, dels quals els seus moviments nacionalistes sorgiren a finals del sigle XIX i s'incrementaren especialment després de la dictadura de Francisco Franco en el sorgiment de la democràcia.

Constitució de 1978

Esta Constitució se fonamenta, i aixina se reflexa en el seu artícul 3, en la indissoluble unitat de l'estat Espanyol, pàtria comú i indivisible de tots els espanyols, i del mateix modo reconeix i garantix el dret a la autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles, com s'amplia a continuació:

  • El País Vasc, especialment en base en el eusquera, la llengua històrica de la regió (aglutinant i ergativa), més antiga que les llengües indoeuropees i inclús aïllada, descriu en el seu estatut d'autonomia en vigor al País Vasc com a una nacinalitat en el Estat Espanyol:

"El Poble Vasc o Euskal Herria, com a expressió de la seua nacionalitat, i per a accedir al seu autogovern, se constituïx en Comunitat Autònoma dins de l'Estat espanyol baix la denominació d'Euskadi o País Vasc", (en la llengua vasca i el castellà com a llengües oficials).

"Catalunya, com a nacionalitat i per a accedir al seu autogovern, se constituïx en Comunitat Autònoma[...]",

  • Galícia es definix també d'esta manera en el seu estatut de 1981:

"Galícia, nacionalitat històrica, se constituïx en Comunitat Autònoma per a accedir al seu autogovern,[...]."

  • Les Illes Canàries, per sa part, foren reconegudes com a nacionalitat a través de la reforma del seu Estatut de 1996.
  • El Regne de Valéncia se reconeix aixina mateix com a nacionalitat en el seu estatut d'autonomia:

"1. El poble valencià [...] com a expressió de la seua identitat diferenciada com a nacionalitat històrica i en el eixercici del dret d'autogovern que la Constitució Espanyola reconeix a tota nacionalitat, en la denominació de Comunitat Valenciana."

En el eusquera (llengua prerromana), el valencià, el gallec i el català (llengües romances) com a llengues pròpies oficials, respectivament, junt en el castellà, oficial en tot l'Estat espanyol, com apareix en la Constitució espanyola de 1978, que reconeix en el Artícul 2 del Títul Preliminar la existència de diverses nacionalitats espanyoles, part d'una "Nació espanyola indissoluble":

"La Constitució se fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comú i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garantix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles."

El concepte de "nació" i "nacionalitat", en tot i això, no se definix (i des d'un principi s'utilisen en contraposició en el significat donat en atres països, en els quals tant pertenència a una nació com nacionalitat s'utilisen com equivalents", encara que se planteja la Nació espanyola com a nació, integrada per diverses nacionalitats i regions (en este sentit, Nació també com perteneix a un territori). El concepte de nacionalitat es troba de manera general en els estatuts, per eixemple d'Aragó o Andalusia:

"Aragó, en expressió de la seua unitat i identitat històriques com a nacionalitat, en el eixercici del dret a la autonomia[...]."

"Andalusia, com a expresió de la seua identitat històrica i en el eixercici del dret d'autogovern que la Constitució reconeix a tota nacionalitat, se constituïx en Comunitat Autònoma [...]"

El significat de nacionalitat es troba especialment entrellaçat en la divisió política històrica del Regne d'Espanya (en excepció especialment del País Vasc) i el de nació en el de l'arrel llatina (sense Portugal), més enclaus fora de la península Ibèrica. El concepte nacionaliste se bassa o be en este i a la possible existència d'una única nació espanyola (en matiços), en la existència d'una nació espanyola que s'integra per diverses nacions fins arribar a la interpretació de la existència possible de sols un estat espanyol, plurinacional (afirmant la possible existència d'una nació espanyola de conjunt o negant-la per complet) depenent de la postura ideològica i política dels diversos partidaris i a on posen énfasis en les característiques definitòries del concepte de nació.

En termens jurídics, en la Constitució de 1978, la Nació espanyola (com a nació política, en la que residixen, en caràcter exclusiu i excloent, la sohbirania i el poder constituent) és el subjecte polític que se constituïx en Estat social i democràtic de Dret, i la Nacionalitat (equivalent a nació cultural) el subjecte polític que se constituïx en Comunitat Autònoma.