Nemty

Nemty o Anty, El caminant o L'errabunt, deu guerrer de la mitologia egipcíaca.

Iconografia

Va ser representat en el nomo XII com un au blanca, encara que també apareix com una pell de bou negre o vaca, en un soport sobre una espècie de morter. Esta pell serà de lleopart en l'época ramésida. En el nomo XVIII ho trobem com un deu en cap de falcó i ales desplegades, que es transformarà en dos falcons denominats Dunanuy.

Mitologia

Se li cita en els Texts de les Piràmides, com a encarregat de vigilar la navegació de la barca solar en companyia de Sokar; també era el barquer que conduïa a la deesa Isis cap a l'anomenada “Illa d'en mig”. Habita en una estranya vasija repleta de fleches.

Una antiga llegenda, similar a la d'Isis, narra un crim comés per Nemty, fent-li responsable de la decapitació de la seua mare Hathor-Hesat, sent condenat per Ra a ser desollay viu i embenat. Hathor va tindre que substituir el seu cap per la d'una vaca, pero Anubis va sentir pietat i va entregar la pell de Nemty a la seua mare que, per mig de màgia, regant-ho en llet va reviure el seu cos (papir ramésida Chester Beatty I).

En una atra llegenda, semblant a la d'Isis, Nemty intenta furtar el nom sagrat i “amagat” de Ra. Horus vol obtindre el nom secret de Nemty i li envia un animal verinós, per a que li ferixca.

Epítets

Ademés del seu nom, El caminant o L'errabunt, va rebre l'epítet de “El curt de cames” en la llegenda d'Horus i Seth.

Sincretisme

Se li equipara i fusiona en Dunanuy i més tart apareix junt a la figura del faraó i a la d'Osiris, a modo de protecció; posteriorment és substituït per Horus i per Seth en varis aspectes. En el nomo XII de l'Alt Egipte va ser assimilat a Seth, a on li acompanyava la deesa lleona Matyt. Estava també relacionat en Anubis.

Cult

El seu cult es remonta a la dinastia I. Va ser adorat en els nomos XII i XVIII de l'Alt Egipte, i venerat en Antaeópolis, Qau el-Kebir, junt a la deesa Matit, Hieracon i en Deir el-Gebraui.

Noms teóforos

El seu nom el varen dur els faraons de la dinastia VI d'Egipte Merenra I i Merenra II, com Merenra Nemtyemsaf.

Referències

Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
«The Gods of Ancient Egypt - Ament». touregypt.net
Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146

Bibliografia

Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
Budhe W.(2003). Libro de los muertos. Primera versión poética. Según el texto jeroglífico publicado por Wallis Budge. Traducción, prólogo y notas A. Laurent. editorial Astri. S.A.
Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nemty.