Diferència entre les revisions de "Observació"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
 
Llínea 53: Llínea 53:
 
{{wikcionario|observación}}
 
{{wikcionario|observación}}
 
{{wikiquote|Observación}}
 
{{wikiquote|Observación}}
 +
 +
  
 
[[Categoria:Filosofia]]
 
[[Categoria:Filosofia]]

Última revisió del 17:06 15 gin 2017

L'observació és l'adquisició activa d'informació a partir del sentit de la vista. Es tracta d'una activitat realisada per un ser viu (humans, animals, etc), que detecta i assimila les traces d'un element utilisant els sentits com a instruments principals. El terme també pot referir-se a qualsevol senya arreplegat durant esta activitat. El primer pas del método empíric, requisit de la investigació científica, és realisar observacions de la naturalea.


Método científic[editar | editar còdic]

El método científic inclou els següents passos:

  1. Observar el fenomen : Método de l'observació científica
  2. Plantejament del problema.
  3. Busca i selecció d'informació.
  4. Elaborar una hipòtesis com una possible explicació a eixe fenomen,
  5. Predir una conseqüència llògica en això,
  6. Experimentar en la predicció, i
  7. revisar per qualsevol error de medició o experimental.
  8. Aplegar a una conclusió.

L'observació és el primer pas, i també apareix en el curs de l'experimentació, solament que esta és una experiència estructurada. En el procés s'utilisen els cinc sentits físics, junt en les tècniques de medició, test estandardisats i els instruments de medició.

Negocis[editar | editar còdic]

Procés per mig del qual es determinen els paràmetros essencials per a poder dissenyar i eixecutar una idea de negoci. Els factors estudiats més determinants per a l'elaboració d'un negoci són els següents:

  • Les persones (actors d'un lloc que complixen rols definits)
  • El lloc (mig en el que s'estén el mercat i/o el lloc d'instalació)
  • L'història (Antecedents que influïxen en la percepció del mercat per la proposta de valor del negoci pensat)

Filosofia[editar | editar còdic]

L'observació en térmens filosòfics és el procés de filtrar informació sensorial a través del procés de pensament. L'entrada és rebuda o percebuda per algun dels sentits: auditiu, vista, olfat, gust, o tacte para despuix ser analisada ya siga a través del pensament racional o irracional. Per eixemple: individu X "veu" a un pare colpejar al seu fill, llavors individu X "observa" i califica tal acció com a bona o mala. Deduccions sobre que les conductes són bones o males poden basar-se solament en preferències i no necessàriament en la construcció de relacions, o estudis de les conseqüències derivades de la conducta observada. En el pas del temps les impressions almagasenades en la consciència relatives a les observacions, junt en les consegüents relacions i conseqüències, permetran a l'individu X construir un concepte sobre les implicacions morals d'un comportament.

La característica definitòria de l'observació és que tracta d'extraure conclusions, aixina com construir punts de vista personals sobre cóm manejar o calificar situacions similars en el futur, en lloc de simplement registrar alguna cosa que ha succeït. No obstant, segons Jiddu Krishnamurti, l'observació no implica l'elaboració de conclusions i la creació de punts de vista personals. Fer en la no acumulació de coneiximents. Esta observació, afirma, permet que la ment siga lliure.

Observació en l'investigació qualitativa[editar | editar còdic]

En investigació social es diu observació a un procediment estructurat de recolecció de senyes que explora, descriu, comprén, identifica i genera hipòtesis sobre ambients, contexts, sub-cultures i la majoria dels aspectes de la vida social. Els tipos d'observació són:

  • És Observació participant quan l'investigador s'involucra activament en tasques o situacions.
  • És Observació No participant quan ningú coneix el seu rol ni se sap que està observant.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  • GALINDO, Cáceres Jesús (coord). Técnicas de Investigación en Sociedad, Cultura y Comunicación. 1ª. Edición. México. Addison Wesley Longman. 1998. 525p. ISBN 968-444-262-9
  • SIERRA, Bravo. R. Técnicas de investigación Social. 9ª. Edición. Madrid. Editorial Paraninfo S. A. 1994. 705p. ISBN 84-283-1548-5

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Plantilla:Wikcionario Plantilla:Wikiquote