Observador
En física, un observador és qualsevol ent capaç de realisar medicions de magnituts físiques d'un sistema físic per a obtindre informació sobre l'estat físic d'este sistema.
Per "abús de llenguage" també es denomina observador a la descripció matemàtica d'un d'estes ents capaços de fer mesures. Donats dos observadors un problema fonamental és establir les lleis de transformació necessàries per relacionar les mesures de diferents observadors.
Observadors en Mecànica clàssica[editar | editar còdic]
Els observadors en mecànica clàssica tenen dos propietats fonamentals:
- Temps absolut . Tots els observador compartixen una referència temporal, o temps absolut, és dir, hi ha una magnitut escalar nomenada temps que té el mateix valor invariant per a tots els observadors en independència del seu estat de moviment.
- Discrecionalitat de la mesura . És possible concebre, almenys en teoria, un procediment de mesura arbitràriament exacte, tal que qualsevol que siga la magnitut física observada en el procés de mesura no altera l'estat físic. És dir, poden tractar-discrecionalment l'observador i al sistema físic observat.
Mecànica newtoniana[editar | editar còdic]
En mecànica newtoniana un observador és qualsevol subjecte o aparell de mesurar associat a un sistema de referència cartesià (encara que podem definir sistemes de referència no cartesians, no solen usar-se en el marc de la mecànica newtoniana). Ademés en mecànica newtoniana existixen un tipo d'observadors "privilegiats" nomenats observadors inercials (encara que un sistema de referència cartesià pot ser inercial o no-inercial).
Els sistemes de referència inercials tenen la peculiaritat que en ells se satisfan directament les lleis de Newton. En canvi en els sistemes no-inercials, la suma de forces reals no iguala al producte de la massa per l'acceleració de la partícula. De fet un observador no-inercial que tractés d'estudiar el moviment d'una partícula a partir de les lleis de Newton es voria obligat a introduir certes forces aparents o forces fictícies que sumades a les forces reals si verificarien llavors les lleis de Newton.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Robert M. Wald, General Relativity , Chicago University Press, ISBN 0-226-87033-2.