Oceà Atlàntic
L'Oceà Atlàntic és el segon en extensió dels oceans de la Terra, despuix de l’Oceà Pacífic, i el de major activitat maritima. L'Atlantic està dividit per l’equador en dos seccions prou artificials: l’Atlàntic nort i l’Atlàntic sur. El seu nom deriva d'Atlas (mar propenc dels monts Atlas), u dels titans de la mitologia grega.
L'Oceà Atlàntic és una conca de gran tamany que s'exten de nort a sur des de l'Oceà Glacial Àrtic, al nort, fins l'Antartida, al sur, en l'espai comprés entre la costa oriental d'Amèrica i les costes occidentals d'Europa i Àfrica. Ocupa més de 106 millons de km2 de superficie total.
Les cordilleres submarines situades entre l’illa de Baffin, Groenlàndia i Escòcia, s’han establit, de modo arbitrari, com el llimit entre l’oceà Glacial Àrtic i l’Atlàntic nort. A l'Est, l’estret de Gibraltar forma el limit con el mar Mediterraneu, a l’oest, l’arc format per l'illes del Caribe, separen l’Atlantic del mar Carip.
Al Sur i a l’Est, la separació en l’Oceà Índic s’establix, arbitrariament, pel meridià de 20° llongitut Est. Al Sur i a l’Oest la divisoria s’ha establit en la llinea de major profunditat que va des del cap d'Hornos a la peninsula Antàrtica.
Te una fondaria mija de 3.743 m (que s'obté gràcies a una gran meseta propenca als 3.000 m de fondaria que constituïx casi tot el seu fon, unida a les grans depressions que es troben en les vores de la mateixa i que poden superar els 9.000 m en les immediacions de Puerto Rico).
La salinitat de l’Oceà Atlàntic és d’uns 36 gramos de sal per kg d’aigua i les especies més peixcades són l'amploya, l’arenc i el bacallar. Ademés, és l'oceà més important de la Terra des del punt de vista comercial.