Representació de Púca en forma de cavall negre

La púca (irlandés per a esperit/fantasma; plural púcaí), puca (anglés antic per a donyet; plural pucel), pwca, pooka, phouka o puck és una criatura del folclore celta i germà. Considerats portadors tant de bona com de mala fortuna, podien ajudar o perjudicar a les comunitats rurals i marines. Els pucaí pot tindre pelage o pèl obscur o blanc. Es dia que les criatures canviaven de forma i podien adoptar l'apariència de cavalls, cabres, gats, gossos i llebres. També poden prendre una forma humana, que inclou vàries característiques animals, com a orelles o coa.

Morfologia i fisiologiaEditar

Segons la llegenda, la púca és una hàbil criatura metamòrfica, capaç d'assumir una varietat de formes aterradores o agradables. Pot prendre una forma humana, pero sol tindre traces animals, com a orelles o coa.​ Com a animal, la púca apareixerà més comunament com un cavall, un gat, un conill, un corp, un rabosot, un llop, una cabra o un gos. Sense importar la forma que adopte, el seu pelage és casi sempre obscur. Per lo general, pren la forma d'un elegant cavall negre en un cabellam solt i ulls dorats luminescents.​ (El glashtyn manés també pren forma humana, pero generalment traïcionen les orelles del seu cavall).

Si s'atrau a un humà sobre el llom d'una púca, se sap que ho fa montar salvagement; no obstant, a diferència d'un kelpie, que prendrà al seu ginet i se sumergirà en la riera o llac més propenc per a ofegar-ho i devorar-ho, la púca no li farà cap dany real al seu ginet. No obstant, segons alguns folcloristes, l'únic home que va montar la púca va ser Brian Boru, rei suprem d'Irlanda, usant una brida especial que incorporava tres pèls de la coa de la púca.

Tradicions agrícolesEditar

Certes tradicions agrícoles rodegen a la púca. És una criatura associada en el Samhain, un festival de la collita gaèlic, quan s'arrepleguen les últimes collites. Tot lo que queda en els camps es considera puka, o malaït i, per lo tant, incomible. En alguns llocs, els segadors deixen una chicoteta part de la collita, la part de la púca, per a aplacar la fam de la criatura. No obstant, l'1 de novembre és el dia de la púca i l'únic dia de l'any en que es pot esperar que es comporte civilisadament.

A principis de novembre, se sabia que la púca, en alguns llocs, defecava o escopinyava sobre les frutes selvades, fent-les incomibles i insegures d'ahí en avant.​

ReferènciesEditar

  • Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38
  • Breatnach, Deasún (1993). «The púca: A multi-functional Irish supernatural entity»
  • Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd
  • Christian-J. Guyonvarc'h y Françoise Le Roux, La civilisation celtique, Éditions Ouest-France, col. «De mémoire d’homme: l’histoire», Rennes, 1990, ISBN 2-7373-0297-8
  • Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
  • «Moritix Londiniensium: A Recent Epigraphic Find in London». The British Epigraphy Society Newsletter (8): 10-13. Autumn 2002. via University College London.
  • Sebo, Erin (3 de julio de 2017). «Does OE Puca Have an Irish Origin?». Studia Neophilologica 89 (2): 167-175. ISSN 0039-3274

BibliografiaEditar

  • Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
  • D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
  • Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en francés) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
  • Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
  • Jones, Mary. «Oghma Grianainech». Jones's Celtic Encyclopedia
  • Renée Grimaud, Nos ancêtres les Gaulois, Éditions Édilarge, Rennes, 2001, ISBN 2-7028-4542-8
  • Thomas Liehr: Pukas: About the next relatives of the ‘big white rabbit’ known from “Harvey”. In English and German ISBN 374672385X
  • Venceslas Kruta, Les Celtes, Histoire et dictionnaire, Éditions Robert Laffont, col. «Bouquins», París, 2000, ISBN 2-7028-6261-6

Enllaços externsEditar

Commons