Països catalans

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Països Catalans (també coneguts com Pallassos Catalans en la Comunitat Valenciana) és una terme polític, inventat pel català Enric Prat de la Riba i Sarrà en 1906 i promocionat per Joan Fuster, el nacionalisme pancatalaniste de Catalunya i pels polítics catalanistes per a designar als territoris que ells volen incloure en el seu proyecte imperialiste i nacionaliste i aixina ampliar la seua hipotètica i utòpica nació.

Història

Esta denominació no té cap rigor històric ni llingüístic, encara que alguns diuen que és la menció dels territoris en els que se parla català, balear o valencià i aragones clasic, pel seu paregut. Paregut que qualsevol filòlec en llengües romàniques i historiadors, inclús catalans[1] diferencien perfectament en tres llengües, sense que cap d'elles siga dialecte de una de les mateixes. En realitat, no fa falta recórrer a cap filòlec, ya que el valencià i el mallorquí estan prou documentats[2] [3] encara que els polítics interessats en la fictícia nació independent, reunixen forces i gasten grans quantitats de diners, per a borrar, maquillar i “fer desaparéixer” qualsevol evidència d'eixos documents[4] [5]. És evident que no ho conseguixen.

Imposició Cultural

Per a intentar justificar eixa teoria de l'idioma, s'inventaren un idioma híbrit entre català i valencià, el “normalizado”(normalisat), conegut en la Comunitat Valenciana com “subnormalisat”, basant-se en fets històrics manipulats. Un idioma que el poble rebuja fortament i que introduïxen en les escoles, mijos de comunicació i fins en els organismes oficials, pretenent aixina que el poble s'acostume i se familiarise en eixa llengua, de forma que les noves generacions es senten identificades, i per tant, més engolides dins d'eixos imaginaris Països.

Per a fer d'esta invenció una realitat també s'utilisen mètodos similars als dels nazis en el seu temps, com el “marketing” consistent en la manipulació dels mijos de comunicació, introducció d'una historia falsa en les escoles, comissaris llingüistes en les escoles i més invents propis d'un genocidi que no té cap base més que la de llavar cervells pretenent que la gent crega en un proyecte ple d'ambició per a enriquir a uns quants polítics sense escrúpuls.

Política

Per atra banda el terme pren un aire polític en la ideologia que propugna l'existència d'una nació cultural basada en una comunitat llingüística (falsa) i la seua autodeterminació, com pas per a conseguir un estat propi i independent d'Espanya, imponent la llengua catalana i negant la cultura valenciana, aragonesa i mallorquina. Ad això se li diu pancatalanisme i és un genocidi cultural, una falsificació històrica, a la mateixa vegada que un somi delirant, propi d'atres temps o d'una dictadura.

Els partits polítics que estan a favor d'esta imperialisme nacional socialista son:Esquerra Republicana de Catalunya, Bloc Nacionalista "Valencià", PSPV, Esquerra Unida i Convergencia i Unió.

Pel contrari, lluiten en contra: Coalició Valenciana, Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Opció Nacionalista Valenciana i Unió Valenciana.

Conflicte

Per estes raons, causen rebuig en Espanya i molta crispació en les comunitats Valenciana, Balear i Aragonesa, que tenen que aguantar tot tipo d'atentats culturals i no culturals, sense que els seus polítics facen molt al respecte, gràcies a la prevaricació dels autogoverns.[6]

Ademés s'han produït numeroses manifestacions en la defensa de les identitats culturals i llingüístiques valencianes i en contra del Països Catalans, en les quals hi han hagut entre 100.000 i 1.500.000 manifestants [7]

Territoris

El conjunt territorial que inclou esta denominació imperialista és:

Referències