Parc nacional del Teide

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Parc nacional del Teide

El Parc nacional del Teide ocupa la zona més alta de l'illa de Tenerife i de Espanya (en Canaries). Declarat el 22 de giner de 1954 com parc nacional,[1] és el major i més antic dels parcs nacionals de les Illes Canaries i el tercer més antic d'Espanya. En 2007 fon declarat Patrimoni de l'Humanitat per la UNESCO.

En esta zona se troba el volcà del Teide, que en els seus 3718 metros, és el pic més alt de Canaries, d'Espanya i de qualsevol terra emergida del Oceà Atlàntic. És, ademés, el tercer volcà més gran del món des de la seua base en el jaç oceànic,[2] soles superat pel Mauna Kea i el Mauna Loa en Hawai. L'alçada del Teide convertix ademés a l'illa de Tenerife en la dècima illa més alta de tot el mon. Junt al Teide se troba la segona montanya més alta de l'archipèlec canari, el Pico Viejo en 3135 metros sobre el nivell del mar, sent abdós les úniques montanyes canaries que sobrepassen els 3000 metros d'altitut.

El Parc nacional del Teide, fon en 2008 el Parc Nacional més visitat dels quatre en els que conten les Illes Canaries en un total de 2,8 millons de visitants, segons senyes del Institut Canari d'Estadistica (ISTAC),[3] sent ademés el parc nacional més visitat d'Espanya en 3.142.148 visitants en 2007.[4] Ademés és el parc nacional més visitat d'Europa i actualment el nové del món.[5][6]

Vista panoràmica

Referències

Enllaços externs