Diferència entre les revisions de "Penyagolosa"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 13 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 3: Llínea 3:
 
[[File:Cima del Peñagolosa.jpg|250px|thumb|Cim del Penyagolosa]]
 
[[File:Cima del Peñagolosa.jpg|250px|thumb|Cim del Penyagolosa]]
  
El '''Penyagolosa''' és una montanya del massiç que porta el seu nom, en la [[província de Castelló]]. Pertany al [[Sistema Ibèric|sistema ibèric]] i és el pic més alt de la província de Castelló i el segon més alt de la [[Comunitat Valenciana]], a soles superat pel [[Cerro Calderón]] (1.839 m.), localisat en el [[Racó d'Ademús]].  
+
El '''Penyagolosa''' és una montanya del massiç que porta el seu nom, en la [[província de Castelló]]. Pertany al [[Sistema Ibèric|sistema ibèric]] i és el pic més alt de la província de Castelló i el segon més alt de la [[Comunitat Valenciana]], a soles superat per l'[[Alto de las Barracas]] (1.838 m), localisat en el [[Racó d'Ademús]].  
  
És tracta d'un elevat i ben conservat núcleu montanyós del [[Sistema Ibèric]]. Culmina als 1.813 m en la cima del Penyagolosa, des d'a on és domina un immens panorama sobre les comarques castellonenques i les veïnes terres d'[[Aragó]]. El [[Santuari de Sant Joan de Penyagolosa]] -important destí de romeries- i extensos boscs de pi negral, pi albar, roure reboll, etc. Componen este magnífic parage. L'accés al massiç pot realisar-se per les pintoresques localitats de [[Vilafermosa]], [[Vistabella del Maestrat]] i [[Chodos]]. Qui vullga unir esta simbòlica montanya en el mar dispon de la Senda de [[Gran Recorregut]] GR-33, que arriba fins [[Castelló de la Plana]].
+
És tracta d'un elevat i ben conservat núcleu montanyós del [[Sistema Ibèric]]. Culmina als 1.813 m en la cima del Penyagolosa, des d'a on és domina un immens panorama sobre les comarques castellonenques i les veïnes terres d'[[Aragó]]. El [[Santuari de Sant Joan de Penyagolosa]] –important destí de romeries– i extensos boscs de pi negral, pi albar, roure reboll, etc., componen este magnífic parage. L'accés al massiç pot realisar-se per les pintoresques localitats de [[Vilafermosa]], [[Vistabella del Maestrat]] i [[Chodos]]. Qui vullga unir esta simbòlica montanya en el mar dispon de la Senda de [[Gran Recorregut]] GR-33, que arriba fins a [[Castelló de la Plana]].
  
En el seu cim s'ajunten els térmens de [[Vilafermosa]], [[Vistabella del Maestrat]] i [[Chodos]]. Està dividida en dos parts molt distintes entre si: la paret sur, un precipici vertical de casi 300 metros que és punt de trobada d'escaladors i l'ala de montanya nort, molt més accessible i de pendent relativament suau. Esta última és la que permet l'accés al cim d'una forma molt més assossegada: des d'un punt a que és pot accedir en el coche des de la pista que arranca un poc abans de l'ermita, o pel [[barranc de la Pregunta]].
+
En el seu cim s'ajunten els térmens de [[Vilafermosa]], [[Vistabella del Maestrat]] i [[Chodos]]. Està dividida en dos parts molt distintes entre si: la paret sur, un precipici vertical de casi 300 metros que és punt de trobada d'escaladors i l'ala de montanya nort, molt més accessible i de pendent relativament suau. Esta última és la que permet l'accés al cim d'una forma molt més assossegada: des d'un punt al que es pot accedir en el coche des de la pista que arranca un poc abans de l'ermita, o pel [[barranc de la Pregunta]].
  
El seu cim està dividit en tres, sent el de l'est el de major altura. Se li coneix popularment com a el “Jagant de Pedra” i en ell està l'ermita de Sant Joan de Penyagolosa, desti final de pelegrinacions i romeries.
+
El seu cim està dividit en tres, sent el de l'est el de major altura. Se'l coneix popularment com al “Jagant de Pedra” i en ell està l'ermita de Sant Joan de Penyagolosa, destí final de pelegrinacions i romeries.
  
Tot ell, junt al seu espai del voltant, conforma el [[Parc Natural del Penyagolosa]].
+
El conjunt de la montanya i l'espai del voltant conformen el [[Parc Natural del Penyagolosa]].
  
L'orige del topònim [[Penyagolosa]], se pert en el temps, pero es possible que procedixca de l'evolució del terme pinna (montanya) i lucosa (bosc), segons resen alguns documents com el relatiu a la donació de [[Culla]] a l'[[Orde del Temple]] en l'any [[1213]]. Existixen multitut de vestigis dels pobles que moraren i passaren per este lloc; aixina es localisen poblats [[íbers]], restants de calçades romanes i, sobre tot, s'aprecien signes manifests del despoblació actual, lo que se traduix en una pèrdua de valor cultural i històric del conjunt territorial.
+
L'orige del topònim [[Penyagolosa]] se pert en el temps, pero es possible que procedixca de l'evolució del terme ''pinna'' (montanya) i ''lucosa'' (bosc), segons resen alguns documents com el relatiu a la donació de [[Culla]] a l'[[Orde del Temple]] en l'any [[1213]]. Existixen multitut de vestigis dels pobles que moraren i passaren per este lloc; aixina es localisen poblats [[íbers]], restants de calçades romanes i, sobre tot, s'aprecien signes manifests del despoblació actual, lo que es traduïx en una pèrdua de valor cultural i històric del conjunt territorial.
  
En quant a l'aspecte natural, el païsage discorrix a través d'una vista formada per escarpades llomes dispostes paralelament a la costa, en profunts barrancs i amples àrees d'aixara, carrascals i pinades. El seu important desnivell permet gojar d'un canvi progressiu de la vegetació, que s'adapta gradualment a l'altura i, per lo tant, al rigor climatic continental de la montanya. Entre la fauna destaca la presència de grans aus rapaces diürnes i nocturnes com l'àguila real, l'àguila perdicera i el muçol real, sense oblidar mamífers com el gat de mont, la cabra montesa, la gineta, el teixó i el corç.
+
En quant a l'aspecte natural, el païsage discorre a través d'una vista formada per escarpades llomes dispostes paralelament a la costa, en profunts barrancs i amples àrees d'aixara, carrascals i pinades. El seu important desnivell permet gojar d'un canvi progressiu de la vegetació, que s'adapta gradualment a l'altura i, per lo tant, al rigor climatic continental de la montanya. Entre la fauna destaca la presència de grans aus rapaces diürnes i nocturnes com l'àguila real, l'àguila perdicera i el muçol real, sense oblidar mamífers com el gat montés, la cabra montesa, la gineta, el teixó i el corç.
  
 
Fon declarat [[parcs naturals de la Comunitat Valenciana|parc natural]] per la [[Generalitat Valenciana]] en l'any [[2006]].
 
Fon declarat [[parcs naturals de la Comunitat Valenciana|parc natural]] per la [[Generalitat Valenciana]] en l'any [[2006]].
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
* [[Parc Natural del Penyagolosa]]
 
 
* [[Pelegrins de les Useres]]
 
* [[Pelegrins de les Useres]]
 
* [[L'Alcalatén]]
 
* [[L'Alcalatén]]
 +
 +
== Referències ==
 +
{{Traduït de|es|Peñagolosa}}
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.penyagolosa.Net Senderisme en Castelló].
+
{{commonscat|Penyagolosa}}
* [http://www.penyagolosa.Es Cases rurals en encant].
+
*[https://parquesnaturales.gva.es/ Portal dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana]
* [http://www.comunitatvalenciana.com/natura/natura3.htm?idnat=12&idioma_sess=1 Parc Natural del Penyagolosa].
+
* [https://www.penyagolosa.es Cases rurals en encant].
* [http://www.comunitatvalenciana.com/rutas/castellano/rint_py.Htm Rutes per la Comunitat Valenciana: Penyagolosa]
+
* [https://www.komandokroketa.Org/Penyagolosa/Penyagolosa.html Descripció de l'ascensió al Penyagolosa des de Vilafermosa]
* [http://www.castellonprovincia.Com Diari d'un senderiste]
 
* [http://webs.ono.com/penyagolosa_vb ''Penyagolosa, El Jagant de Pedra'']
 
* [http://www.gva.es/cidaj/pdf/5239.pdf#page=00009 Declaració del parc Natural del Penyagolosa]
 
* [http://www.fotosvalencia.es/thumbnails-6.Html Fotografies del parc Natural del Penyagolosa]
 
* [http://www.komandokroketa.Org/Penyagolosa/Penyagolosa.Html Descripció de l'ascensió al Penyagolosa des de Vilafermosa]
 
  
== Referències ==
+
{{Parcs naturals de la Comunitat Valenciana}}
{{Traduït de|es|Peñagolosa}}
 
  
[[Categoria:Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana]]
+
[[Categoria:Parcs naturals de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Província de Castelló]]
 
[[Categoria:Província de Castelló]]

Última revisió del 22:19 5 set 2023

Parc natural del Penyagolosa
Cim del Penyagolosa

El Penyagolosa és una montanya del massiç que porta el seu nom, en la província de Castelló. Pertany al sistema ibèric i és el pic més alt de la província de Castelló i el segon més alt de la Comunitat Valenciana, a soles superat per l'Alto de las Barracas (1.838 m), localisat en el Racó d'Ademús.

És tracta d'un elevat i ben conservat núcleu montanyós del Sistema Ibèric. Culmina als 1.813 m en la cima del Penyagolosa, des d'a on és domina un immens panorama sobre les comarques castellonenques i les veïnes terres d'Aragó. El Santuari de Sant Joan de Penyagolosa –important destí de romeries– i extensos boscs de pi negral, pi albar, roure reboll, etc., componen este magnífic parage. L'accés al massiç pot realisar-se per les pintoresques localitats de Vilafermosa, Vistabella del Maestrat i Chodos. Qui vullga unir esta simbòlica montanya en el mar dispon de la Senda de Gran Recorregut GR-33, que arriba fins a Castelló de la Plana.

En el seu cim s'ajunten els térmens de Vilafermosa, Vistabella del Maestrat i Chodos. Està dividida en dos parts molt distintes entre si: la paret sur, un precipici vertical de casi 300 metros que és punt de trobada d'escaladors i l'ala de montanya nort, molt més accessible i de pendent relativament suau. Esta última és la que permet l'accés al cim d'una forma molt més assossegada: des d'un punt al que es pot accedir en el coche des de la pista que arranca un poc abans de l'ermita, o pel barranc de la Pregunta.

El seu cim està dividit en tres, sent el de l'est el de major altura. Se'l coneix popularment com al “Jagant de Pedra” i en ell està l'ermita de Sant Joan de Penyagolosa, destí final de pelegrinacions i romeries.

El conjunt de la montanya i l'espai del voltant conformen el Parc Natural del Penyagolosa.

L'orige del topònim Penyagolosa se pert en el temps, pero es possible que procedixca de l'evolució del terme pinna (montanya) i lucosa (bosc), segons resen alguns documents com el relatiu a la donació de Culla a l'Orde del Temple en l'any 1213. Existixen multitut de vestigis dels pobles que moraren i passaren per este lloc; aixina es localisen poblats íbers, restants de calçades romanes i, sobre tot, s'aprecien signes manifests del despoblació actual, lo que es traduïx en una pèrdua de valor cultural i històric del conjunt territorial.

En quant a l'aspecte natural, el païsage discorre a través d'una vista formada per escarpades llomes dispostes paralelament a la costa, en profunts barrancs i amples àrees d'aixara, carrascals i pinades. El seu important desnivell permet gojar d'un canvi progressiu de la vegetació, que s'adapta gradualment a l'altura i, per lo tant, al rigor climatic continental de la montanya. Entre la fauna destaca la presència de grans aus rapaces diürnes i nocturnes com l'àguila real, l'àguila perdicera i el muçol real, sense oblidar mamífers com el gat montés, la cabra montesa, la gineta, el teixó i el corç.

Fon declarat parc natural per la Generalitat Valenciana en l'any 2006.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Parcs naturals de la Comunitat Valenciana · Flag of Valencia.png
Província Parcs
Alacant Carrascal de la Font Roja · El Fondo · Llacunes de la Mata i Torrevella · Massiç del Mongó · Marjal de Pego-Oliva · Penyó d'Ifach · Salines de Santa Pola · Serra Gelada · Serra de Mariola
Castelló Desert de les Palmes · Prat de Cabanes-Torreblanca · Serra Calderona · Serra d'Espadà · Serra d'Irta · Parc natural de les Illes Columbretes · Tinença de Benifassà · Parc natural del Penyagolosa
Valéncia L'Albufera · Marjal de Pego-Oliva · Serra Calderona · Serra de Mariola · Falçs del Cabriel · Parc natural de Chera-Sot de Chera · Parc natural del Túria · Parc natural de la Pobla de Sant Miquel · Alto de las Barracas