Pont del Real (Valéncia)
El pont del Real es un pont que hi ha en la ciutat de Valéncia, damunt el riu Túria que donava accés des de l'antic Palau del Real a la ciutat,prop de la Ciutadella de Valéncia
L'actual pont del Real és el que se va reconstruir després de l'avinguda de 1589.
Poques ciutats espanyoles poseïxen unes defenses fluvials comparables a les baranes del riu de Valéncia Forem construïdes per la Fàbrica de Murs i Valls i després per la Fàbrica Nova del Riu (1590) per a salvaguardar la ciutat de les creixcudes del Túria.
El seu major esplendor fon a lo llarc del sigle XVI que s'alçarien tres nous ponts: el de Serrans (1518), el del Mar (1596) i el del Real (1599). Paralelament s'anirien eixecutant els millors baranes del caixer del riu, majoritàriament a base de sellars (després serien de maçoneria),plens de sobris ornaments en baranes, rampes, escalinates...
El Pont del Real, de hui, és el que es va reconstruir després de l'avinguda del 1589. La gran riuada de 1517 se l'havia portat en anterioritat i en l'agost del 1528 es va afonar en part pel pes de l'immensa gentada que es va amontonar per a vore l'arribada de l'emperador Carles V .
El pont s'acabà acceleradament en 1598, per a la boda de Felip III en l'archiduquesa d'Àustria. Al mateix temps que es va tancar la porta del Tremp o de Bab el Shadchar i s'obriria la nova Porta del Real. Actualment una replica d'esta (que fon demolida en 1868) se pot vore's en la plaça Porta de la Mar de Valéncia.
El pont del Real comunicava en una de les zones més importants de la ciutat, en la que es trobava el Palau Real, en els seus jardins i el passeig del Prat (hui l'Albereda).
Senyes Arquitectòniques
Construït en selleria esta format per deu arcs sense clau, la seua silueta apareix resaltada per unes cures tallamars triangulars sobre dos dels quals s'eleven uns casalicis (que foren pagats per l'arquebisbe Tomás de Rocabertí en 1682), alberguen les imàgens de Sant Vicent Ferrer i de Sant Vicent Màrtir, realisades per Lleonart Esteve. En 1936, foren derruïdes y els de hui són rèpliques de les originals (Carmelo Vicent la primera i de José Esteve Bonet l'atra).
En 1968 s'eixampla espectacularment (vint-i-sis metros) arruïnant-se les escalinates que baixaven al llit.
Aixina, i encara que es va fer una ampliació en estil conservant-se la seua rica ornamentació barroca -pedestals, entrades, bancs i canapés en mènsula, poms...- es van canviar de forma en els seus traces i proporcions.