D'esquerra a dreta i d'amunt a avall: Soldats de la 4ª Divisió d'Artilleria australiana el 29 d'octubre de 1917, durant la Tercera Batalla de Ypres. Memorial de l'ossari de Douaumont, a on descansen els restants de soldats morts durant la Batalla de Verdún. Avions alemans Albatros D.III estacionats en França en març de 1917. Soldats revolucionaris rusos en l'Avinguda Foundry de Petrograt durant la Revolució de Febrer. Dos soldats britànics equipats en màixqueres antigàs i una ametralladora Vickers en juny de 1916, durant la Batalla del Somme. Trinchera alemana conquistada per soldats aliats en el transcurs de la Batalla del Somme

La Primera Guerra Mundial o la Gran Guerra és el conflicte armat a l'escala planetària que se desenrollà des de juliol de 1914 a novembre de 1918. Mes de 9 millons de persones varen morir en esta guerra.

Els Aliats (França, l'Imperi britànic, l'Imperi rus, Itàlia) s'enfrontaren a les Forces Centrals (l'Imperi alemà, Austria-Hongria, l'Imperi otomà), i l'armistici fon firmat el 11 de novembre de 1918.

Les causes d'esta guerra són diverses, França vol recuperar Alsàcia i Lorena, perduda en 1870. Itàlia vol prendre d'Austria-Hongria la Dalmatia. I les numeroses tensions dins la regió dels Balcans.

La guerra deixà una important reestructuració de la geografia europea, quatre grans Imperis varen despareixer (Imperi rus, Imperi alemà, Austria-Hongria, Imperi otomà) i aparegueren nous països (Checoslovaquia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Yugoslàvia, Hongria).

Orige de la guerra

L'esclat de la guerra en 1914 marcà el fi d'un llarc periodo de pau i el desenroll econòmic de l'història europea coneguda com la "Belle Époque", i també posà fi a un llarc periodo d'estabilitat de la política europea que escomençà en 1815 en la derrota final de la França de Napoleó i continuà a lo llarc del segle XIX, en conflictes de caracter llimitat, que, no obstant, terminà per minar i apretar progressivament les relacions diplomatiques entre les potencies europees i els seus jocs d'aliances.

La crisis de l'estiu de 1914

El 28 de juny de 1914, Gavrilo Princip, un estudiant Serbo-bosni i membre de Jove Bosnia, assessinà a l'hereu al tro Austro-hongares, l'archiduc Francesc Ferrando d'Austria en Sarajevo, Bósnia.

El seu assessinat precipità la declaració de guerra d'Austria contra Serbia. L'Imperi Austro-hongares exigí, en el soport de l'Imperi alemà, investigar el crim en territori Serbi. L'Imperi Austro-hongares donà un ultimátum el 23 de juliol a Serbia, la que en soport de Rússia no acceptà totes les condicions impostes, en particular la participació de policies austriacs en investigacions en territori Serbi.

El 28 de juliol de 1914, Austria-Hongary li declarà la guerra a Serbia. Al dia següent Russia (que s'autoproclamava protectora del paneslavisme) ordenà la movilisacio general de la seua tropa. El 1 d'agost, Alemanya li declarà la guerra a Russia, ya que considerà la movilisacio militar russa un acte de guerra contra Austria-Hongaria (en qui estava aliat en la Triple Aliança). Per atre costat, França –aliada de Russia- li declarà la guerra a Alemanya eixe mateix dia.

Començada la Gran Guerra, Gran Bretanya se sumà a l'Entente Cordiale, i en 1915 tambe ho feu Italia (trencant la seua aliança en Austria-Hongaria). Per l'atre costat, l'Imperi Otoma se sumà a les Potencies Centrals.

Aliances de la Primera Guerra Mundial

Estava aixina plantejat el nucleu de les aliances en la Primera Guerra Mundial. En el correr del conflicte mes països se foren involucrant en la guerra enfrontats en dos diferents bandos:L'Entente Cordiale o els Aliats: França, Russia, Gran Bretanya, Italia, Japo i els Estats Units, i 22 països mes.Les Potencies Centrals: Austria-Hongaria, Alemanya, l'Imperi Otoma i Bolgaria.

Desenroll de la Primera Guerra Mundial – Fronts de Combat

Una volta declarada la guerra, els alemans invadixen Belgica i Luxemburg en busca d'una victoria rapida, pero foren detinguts pels francesos prop del riu Marne en la Primera Batalla del Marne. Alli s'establiren abdos eixercits (front occidental) que se basà en una cruenta guerra de trincheres durant tres anys, a on no hague alvanços significatius de ningu dels dos bandos.