Diferència entre les revisions de "Repoblació del Regne de Valéncia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 64: Llínea 64:
 
Segons mos conten en el llibre ''Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume Primer''<ref>[http://4.bp.blogspot.com/_MjC13GdF0ck/SoVzjCa4iLI/AAAAAAAAAKw/H4BVO2he_zI/s1600-h/pag+61.jpg Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume Primer, foli XV.]</ref> a l'igual que la ciutat de [[Múrcia (Ciutat)|Múrcia]] els llocs que foren poblats en [[Catalunya|catalans]] son els de la [[Governació d'Oriola]]. Parla de les ciutats d'[[Oriola]], [[Elig]] i [[Alacant]] entre atres les que foren poblades per catalans i d'ahi la famosa frase de "lo mes bell catalanesch de tot lo mon" referit a tal zona.
 
Segons mos conten en el llibre ''Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume Primer''<ref>[http://4.bp.blogspot.com/_MjC13GdF0ck/SoVzjCa4iLI/AAAAAAAAAKw/H4BVO2he_zI/s1600-h/pag+61.jpg Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume Primer, foli XV.]</ref> a l'igual que la ciutat de [[Múrcia (Ciutat)|Múrcia]] els llocs que foren poblats en [[Catalunya|catalans]] son els de la [[Governació d'Oriola]]. Parla de les ciutats d'[[Oriola]], [[Elig]] i [[Alacant]] entre atres les que foren poblades per catalans i d'ahi la famosa frase de "lo mes bell catalanesch de tot lo mon" referit a tal zona.
  
En tot i això, tal població no supongué que les ciutats de la Governació d'Oriola foren únicament catalans ya que tal i com cita la Chronica en una ocasió, els serrahins feren treues i mantingueren la pau en el rei i podien seguir vivint en terres valencianes, ademés de que en el foli XV<ref>[http://bv2.gva.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?aceptar=Aceptar&posicion=61&path=1000257&forma=&presentacion=pagina&responsabilidad_civil=on Foli XV de la Chronica dels fets i hazanyes del rei en Jaume Primer] de la chronica diu:
+
En tot i això, tal població no supongué que les ciutats de la Governació d'Oriola foren únicament catalans ya que tal i com cita la Chronica en una ocasió, els serrahins feren treues i mantingueren la pau en el rei i podien seguir vivint en terres valencianes, ademés de que en el foli XV<ref>[http://bv2.gva.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=60&aceptar=Aceptar&path=1000257&forma=&presentacion=pagina&responsabilidad_civil=on Foli XV de la Chronica dels fets i hazanyes del rei en Jaume Primer]</ref> de la chronica diu:
  
 
* ''a partit dels Serrahins quil reterela dita ciutat ço es saber, la meytat e l'altra meytat se retengueren a llurs ops sota la sua senyoria [...] aquesta ciutat fo axi partida, lo dit Rey la pobla de les sues gents, e a pochs de dies los Serrahins vaeren que entre ells, e els Chrestians no podia haver bona companya en la dita ciutat, e axi demanaren, e soplegaren al dit senyor Rei que li plagues, que li prengues la llur part de la ciutat, e la poblara de qui ell tengues per be, e que els donas un raval en que ells se poguessen murar, e estar segurs''
 
* ''a partit dels Serrahins quil reterela dita ciutat ço es saber, la meytat e l'altra meytat se retengueren a llurs ops sota la sua senyoria [...] aquesta ciutat fo axi partida, lo dit Rey la pobla de les sues gents, e a pochs de dies los Serrahins vaeren que entre ells, e els Chrestians no podia haver bona companya en la dita ciutat, e axi demanaren, e soplegaren al dit senyor Rei que li plagues, que li prengues la llur part de la ciutat, e la poblara de qui ell tengues per be, e que els donas un raval en que ells se poguessen murar, e estar segurs''

Revisió de 23:06 16 gin 2010

La repoblació en el Regne de Valéncia consistí en poblar el Regne de Valéncia (independentment de les poblacions que ya residien allí) en cristians de diferents punts d'Europa occidental durant la conquista de Valéncia.

Rendició de Valéncia

El Regne de Valéncia mai tingué que ser assaltat, i no fon aixina ya que son rei àrap fon el que li la entregà a el rei Jaume I d'Aragó, naixcut en Montpellier.

Segons conta el "Llibre dels fets", Jaume I no va expulsar a ningun resident del Regne sino que deixà que ses gents seguiren vivint en les seues poblacions ademés de les cases que serien entregades a cristians (independentment de que estos cristians després les agarraren o no).

De fet, els serrahins foren els que feren treua en el rei en la conquista de viles i castells tal com podem vore en dos cites:

  • [...]E axi mateix ab molts barõs (varons)Sarrahins que havia en lo dit regne ell feu treues, perço que los llochs que havia presos pogues poblar[...][1]
  • [...]E axi estant ell en aytal deport, los Serrahins qui eren del regne de Valencia, qui eren ab ell en treues, e en paus, pensant quel dit senyor Rey los era luny[...][2]

Població valenciana

Archiu:Taifa de Valencia.jpg
Taifa de Valéncia dins de l'Al-Andalus.

Ans de l'arribada dels cristians a lliberar el Regne de Valéncia (d'aquella época, Taifa de Valéncia) dels cristians el Regne de Valéncia estava poblat per sarrahins, mossàraps i minories de judeus.

Índex de repoblacions

Segons nos conta el historiador E. Vidal en son ensaig "Valencia durante el reinado de Jaime I" els oriunts entre 1387 i 1396 són[3]:

  • Valéncia________36%
  • Castelló________30%
  • Terol___________28%
  • Saragossa_______1,2%
  • Catalunya_______1,2%
  • Estranger_______1,2%
  • Rest península__2,4%

N'hi ha un atre reconte de 1401 a 1450:

  • Valencians________51,64%
  • Aragonesos________15,72%
  • Castellans________11,50%
  • Extra-peninsulars_11,50%
  • Catalans___________4,23%
  • Per determinar_____5,41%

En 1475 el quadro de l'immigració per regions oferix estes procedències:

  • Castellans___63,5%
  • Valencians___27,6%
  • Aragonesos___5,9%
  • Catalans_____2,5%
  • Baleàrics____0,5%

Cases

En el any 1510 en les corts de Monzón se contaven 55.616 cases per a tot el regne, de les que 9.789 cases estaven en la ciutat de Valéncia.

Cap al 1.489 la proporció de musulmans, mossàraps i cristians en el Regne de Valéncia era del 50%.[4]

Ciutat de Valéncia

Segons el llibre "De la conquista del regne de Valencia", la ciutat de Valéncia fon presa deprés de 10 anys de lluita al mateix temps que ans d'arribar anava conquistant atres viles i castells i que cita en el capitul IX:

  • "E apres que la dita ciutat de Valencia hach pres, quis pres la vespra de sent Miquel, del any M.CC. xxxviii e poblada de les sues gents propies. E puix ana conquistant, e prenent tot ço q del dit regne de Valencia era, e aenant envers lo regne de Murcia."[5]

Ciutat de Castelló

No se sap el dia de la rendicio del castell de Castello, segurament va ser entre agost i novembre de 1233. La Cronica de Jaume I diu que van ser respetats en els seus bens els moros d´Uxo , Nules i Castello i en 1243 Jaume I establix que ningun judeu dels seus regnes, perguen res al ser batejats. El 8 de setembre de 1251 Jaume I , estan en Lleida , autorisa a Ximen Perez de Arenos per a que els habitants del castell baixen al pla . Un treball de Beti "Origenes de Castellon", dona com hipotesis, l´alqueria de Benarabe com primer emplaçament en el pla, de la vila de Castello, atres opinen que Fadrell, pot ser pensant en lo de "Palmeral de Burriana", pero no existix documentacio definitiva al respecte. Segons el Llibre del Repartiment els hereus que van repoblar Castello van ser uns trenta, (possiblement menys) que multiplicats per 3´5 de mija familiar ascendix a 105 habitants, mes els anteriors pobladors d´estes terres.

Diu V. Traver [6] que en Castello , en 1350 , ya n´hi havien 1.100 focs que corresponen a 3.850 habitants. Si no mes 105 habitants cristians van repoblar Castello, tenim que entendre que el percentage, en relacio als pobladors moros ere molt baix, confirmant la afirmacio de A. Ubieto , M. A. Cabanes, E. Vidal, etc...[7]

Governació d'Oriola

Segons mos conten en el llibre Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume Primer[8] a l'igual que la ciutat de Múrcia els llocs que foren poblats en catalans son els de la Governació d'Oriola. Parla de les ciutats d'Oriola, Elig i Alacant entre atres les que foren poblades per catalans i d'ahi la famosa frase de "lo mes bell catalanesch de tot lo mon" referit a tal zona.

En tot i això, tal població no supongué que les ciutats de la Governació d'Oriola foren únicament catalans ya que tal i com cita la Chronica en una ocasió, els serrahins feren treues i mantingueren la pau en el rei i podien seguir vivint en terres valencianes, ademés de que en el foli XV[9] de la chronica diu:

  • a partit dels Serrahins quil reterela dita ciutat ço es saber, la meytat e l'altra meytat se retengueren a llurs ops sota la sua senyoria [...] aquesta ciutat fo axi partida, lo dit Rey la pobla de les sues gents, e a pochs de dies los Serrahins vaeren que entre ells, e els Chrestians no podia haver bona companya en la dita ciutat, e axi demanaren, e soplegaren al dit senyor Rei que li plagues, que li prengues la llur part de la ciutat, e la poblara de qui ell tengues per be, e que els donas un raval en que ells se poguessen murar, e estar segurs

Ciutats d'Alcoy, Albaida, Cocentaina i Xàtiva

Segons el foli VIII del llibre de Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume Primer[10] els serrahins de tals viles feren treues en el rei per a poblar tals terrenys recent conquistats mesclant la població autòctona (llevant els serrahins) en els nous pobladors provenents d'Aragó, Navarra, Catalunya i Occitània:

  • E puix pres lo castell de Xativa, e la vila lo qual castell es lo pus real castell que nengu Rey haja, e la vila bona e gran, e de gran valor, e fort be murada. E pres lo castell de Cocentayna, e la vila de Alcoy, e Albayda, e Penaguila [...] E axi mateix ab molts barõs (varons)Sarrahins que havia en lo dit regne ell feu treues, perço que los llochs que havia presos pogues poblar[...]

Referències