Diferència entre les revisions de "Roc Chabás"
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
En [[1868]] fon ordenat sacerdot en 23 anys, en un temps difícil. En Setembre d'eixe any van entrar en el Govern persones en profundes idees anti religioses vinculats en les revoltes d'eixes dates. Les juntes revolucionàries i el decret de [[Romero Ortiz]] d'octubre d'eixe any van ser decisius en l'ambient anti clerical de finals del [[sigle XIX]] espanyol. Les denuncies contra la violència eixercida cap a eclesiàstics i benes de l'iglésia eren ignorades per les autoritats. | En [[1868]] fon ordenat sacerdot en 23 anys, en un temps difícil. En Setembre d'eixe any van entrar en el Govern persones en profundes idees anti religioses vinculats en les revoltes d'eixes dates. Les juntes revolucionàries i el decret de [[Romero Ortiz]] d'octubre d'eixe any van ser decisius en l'ambient anti clerical de finals del [[sigle XIX]] espanyol. Les denuncies contra la violència eixercida cap a eclesiàstics i benes de l'iglésia eren ignorades per les autoritats. | ||
| − | En est ambient, | + | En est ambient, Roc Chabas va perseverar en la seua vocació religiosa i va proseguir en els seus estudis de teologia arribant a conseguir el doctorat. |
| − | El seu primer destí eclesiàstic fon en [[Dénia]] com a coadjutor. Allí va recopilar documentació per a publicar el seu primer llibre sobre l'Història de | + | El seu primer destí eclesiàstic fon en [[Dénia]] com a coadjutor. Allí va recopilar documentació per a publicar el seu primer llibre sobre l'Història de Dénia i va crear la revista històrica [[L'Archiu]] en [[1886]]. |
Va tornar a [[Valéncia]] com a canonge de la [[Seu de Valéncia]] i archiver. | Va tornar a [[Valéncia]] com a canonge de la [[Seu de Valéncia]] i archiver. | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
== Canonge i Archiver de la [[Catedral de Valéncia|Catedral de Santa Maria de Valéncia]] == | == Canonge i Archiver de la [[Catedral de Valéncia|Catedral de Santa Maria de Valéncia]] == | ||
| − | El treball de | + | El treball de Roc Chabas en la [[Catedral de Valéncia]] fon molt important, va catalogar els fondos, tant de la catedral, com de la [[Diòcesis de Valéncia]]. |
Va estudiar les obres d'art de la catedral, [[arquitectura]], [[escultura]], [[pintura]] i l'Altar major. | Va estudiar les obres d'art de la catedral, [[arquitectura]], [[escultura]], [[pintura]] i l'Altar major. | ||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
Des de que Martinez Aloy es va fer càrrec de la Secció d'Història sent Croniste Oficial de la [[Província de Valéncia]] i Roc Chabàs de la d'[[Alacant]], la colaboració entre abdós fon molt intensa. | Des de que Martinez Aloy es va fer càrrec de la Secció d'Història sent Croniste Oficial de la [[Província de Valéncia]] i Roc Chabàs de la d'[[Alacant]], la colaboració entre abdós fon molt intensa. | ||
| − | El [[22 de juliol]] de [[1889]], | + | El [[22 de juliol]] de [[1889]], Roc Chabás va actuar com a mantenedor dels [[Jocs Florals]] de la Ciutat i del Regne de [[Valéncia]] celebrats en el [[Teatre Principal]]. |
En [[1901]] va assumir la secció de Lliteratura de [[Lo Rat Penat]]. En el seu treball en esta secció destaca la conferència impartida pel llingüiste alemà Hadwiger sobre filologia valenciana. | En [[1901]] va assumir la secció de Lliteratura de [[Lo Rat Penat]]. En el seu treball en esta secció destaca la conferència impartida pel llingüiste alemà Hadwiger sobre filologia valenciana. | ||
| Llínea 39: | Llínea 39: | ||
Era un participant assidu de les conegudes com a excursions culturals dels que nos parla [[Teodor Llorent Falcó]] en Memòries d'un setantó: | Era un participant assidu de les conegudes com a excursions culturals dels que nos parla [[Teodor Llorent Falcó]] en Memòries d'un setantó: | ||
| − | {{cita|La majoria dels expedicionaris era de gent de qualitat: el baró d'Alcalalí, el senyor Vicente Calabuig, el senyor Facundo Burriel (pare i fill del mateix nom), el senyor Luis Cebrián, el senyor | + | {{cita|La majoria dels expedicionaris era de gent de qualitat: el baró d'Alcalalí, el senyor Vicente Calabuig, el senyor Facundo Burriel (pare i fill del mateix nom), el senyor Luis Cebrián, el senyor Roc Chabás, el senyor [[José Sanchis Sivera]], el senyor [[Francesc Martí Grajales|Francisco Martí Grajales]], el senyor José Bodria i atres. |
[...] El prestigi que havia conseguit en tota la regi[[ó valenciana]] [[Lo Rat Penat]] i la respectabilitat de moltes de les persones que anaven en estes excursions, eren motiu més que suficient perque en totes parts se'ls rebera en els braços oberts i li'ls complimentara. D'atra banda, estes expedicions servien per a anar inventariant totes les riquees artístiques i històriques que es conservaven en els pobles de la regió, perqué alguns dels que a elles concorrien prenien notes de lo que veïen,... }} | [...] El prestigi que havia conseguit en tota la regi[[ó valenciana]] [[Lo Rat Penat]] i la respectabilitat de moltes de les persones que anaven en estes excursions, eren motiu més que suficient perque en totes parts se'ls rebera en els braços oberts i li'ls complimentara. D'atra banda, estes expedicions servien per a anar inventariant totes les riquees artístiques i històriques que es conservaven en els pobles de la regió, perqué alguns dels que a elles concorrien prenien notes de lo que veïen,... }} | ||
Revisió de 01:41 6 març 2010
Roc Chabás Llorens fon archiver de la catedral de Valéncia, historiador, membre corresponent de la Real Acadèmia d'Història, director de distintes seccions de Lo Rat Penat i de l'Escola d'Estudis Valencians (Dénia 1844 - Valéncia 1912).
És considerat un "referent de l'intelectualitat catòlica" de la seua época. Va destacar pels seus estudis històrics sobre temes relacionats en el Regne de Valéncia.
Sacerdot
En 1868 fon ordenat sacerdot en 23 anys, en un temps difícil. En Setembre d'eixe any van entrar en el Govern persones en profundes idees anti religioses vinculats en les revoltes d'eixes dates. Les juntes revolucionàries i el decret de Romero Ortiz d'octubre d'eixe any van ser decisius en l'ambient anti clerical de finals del sigle XIX espanyol. Les denuncies contra la violència eixercida cap a eclesiàstics i benes de l'iglésia eren ignorades per les autoritats.
En est ambient, Roc Chabas va perseverar en la seua vocació religiosa i va proseguir en els seus estudis de teologia arribant a conseguir el doctorat.
El seu primer destí eclesiàstic fon en Dénia com a coadjutor. Allí va recopilar documentació per a publicar el seu primer llibre sobre l'Història de Dénia i va crear la revista històrica L'Archiu en 1886.
Va tornar a Valéncia com a canonge de la Seu de Valéncia i archiver.
En l'etapa en Dénia va publicar la citada "Història de Dénia", El sepulcre de Severina i Dates biogràfiques del Venerable Pedro Esteve.
Canonge i Archiver de la Catedral de Santa Maria de Valéncia
El treball de Roc Chabas en la Catedral de Valéncia fon molt important, va catalogar els fondos, tant de la catedral, com de la Diòcesis de Valéncia.
Va estudiar les obres d'art de la catedral, arquitectura, escultura, pintura i l'Altar major.
En l'àmbit religiós desenrollà l'Història de l'Iglésia tocant distints aspectes, com l' Història de l'evangelisació, la Doctrina cristiana en llengua aràbiga i castellana per a instrucció dels moriscs, o l'organisació eclesiàstica interna. Destacada és també la seua inacabada biografia dels bisbes de Valéncia.
El seu treball d'archiver li va permetre profundisar en l'història de la ciutat i regne de Valéncia, destacant com un gran investigador, va estudiar i va publicar sobre La fundació de Valéncia, els inicis del cristianisme, els mossàraps valencians (tema conflictiu per a molts), els orígens dels regadius i la distribució de les aigües en el sigle XIII, la donació de Gandia, els Furs de Valéncia.
Lo Rat Penat i la RACV
Roc Chabas fon un activiste cultural, la seua capacitat era enorme, organisant des de congressos sobre la Corona d'Aragó a tertúlies en el seu domicili, esta tertúlia és considerada l'embrió de la RACV, puix en ella és a on es va desenrollar l'idea, sent José Martínez Aloy qui a la mort de Chabas la portaria a bon fi.
Lo Rat Penat fon la seua plataforma de difusió, i des de l'associació va impulsar el desenroll cultural, sent membre de l'entitat tota la seua vida.
Des de que Martinez Aloy es va fer càrrec de la Secció d'Història sent Croniste Oficial de la Província de Valéncia i Roc Chabàs de la d'Alacant, la colaboració entre abdós fon molt intensa.
El 22 de juliol de 1889, Roc Chabás va actuar com a mantenedor dels Jocs Florals de la Ciutat i del Regne de Valéncia celebrats en el Teatre Principal.
En 1901 va assumir la secció de Lliteratura de Lo Rat Penat. En el seu treball en esta secció destaca la conferència impartida pel llingüiste alemà Hadwiger sobre filologia valenciana.
Dins de Lo Rat Penat, fon Director de les seccions: Publicacions, Folclor, Arqueologia, i, baix la presidència de Leopoldo Trénor (1908-1910) va assumir la direcció de l'Escola d'Estudis Valencians.
Era un participant assidu de les conegudes com a excursions culturals dels que nos parla Teodor Llorent Falcó en Memòries d'un setantó:
Llibres
- Història de Dénia (1886)
- Els mossàraps valencians (1891)
- Génesis del Dret Foral Valencià. Chabas. Valéncia. 1902. ISBN 978-84-8339-380-2
Enllaços externs
- Artícul del Catedràtic Federico Martinez Roda, acadèmic de la RACV
- Roc Chabas i la seua revista històrica "L'Archiu"
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Roque_Chabas_Llorens de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.