Rosquilles fregides en Astúries.
A la dreta, rosquilles de Alcalà, una variant de rosquilles llestes.
Cegues de Paléncia.

La rosquilla és un dolç fregit o enfornat fet en distints tipos de massa, des d'una massa més o menys esponjosa fins a massa ensaginades. Té forma toroid, és dir, forma de roll, d'ahí el seu nom.

Rosquilla espanyolaEditar

La rosquilla és un dolç espanyol típic en la Semana Santa, l'orige de la qual es remonta a l'antic Imperi romà, época en la que la seua recepta es va estendre a bona part d'Europa i de la conca mediterrànea.

Entre les rosquilles de sant Isidro, patró de Madrit la festivitat del qual se celebra el 15 de maig, existixen quatre varietats típiques que es diferencien principalment en l'acabament final i no en la recepta per a la massa: [1]

Les Rosquilles cegues, semblades a les rosquilles de Santa Clara, carixen de forat en el mig, d'ahí el seu nom de cegues. Són típiques de la província de Palència, especialment de Saldanya.

Tradicionalment, en la zona de Reinosa (Cantàbria, Espanya), es conservaven en hivern en recipients enterrats en la neu de les montanyes de la cordillera Cantàbrica. Esta darreria també és típic de Santillana de la Mar.

En Galícia les rosquilles es consumixen en totes les romeria i festes populars, sent les elaborades en Ponteareas de les més conegudes. [3]

DónutEditar

Artícul principal → Dónut.

El dónut (en anglés Doughnut o simplement dònut) o dona, famós per la gran difusió que varen saber donar-li els departaments de màrqueting de certes marques nortamericanes, podria considerar-se com una varietat de la rosquilla com es coneix en Espanya. De fet, en molts atres països existixen varietats de forma i sabor molt semblades a la tradicional rosquilla espanyola, totes molt anteriors al dónut.

Referències i referènciesEditar

  1. Europa Press (15-5-2005). Entre tres y cuatro millones de rosquillas endulzan la festividad de San Isidro en Madrid. Lukor. Consultado el 22 de junio de 2009.
  2. Rosquillas de Santa Clara, rosquillas de baño o roscos de Castilla, en patrimonio-gastronomico.com
  3. Citadas en la página de las Rías Baixas[1] y en romanico.com [2]

Vore tambéEditar