Diferència entre les revisions de "Ruta dels Clàssics"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
 +
[[Image:Sant_Jeroni.jpg|thumb|right|300px|<center>[[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]</center>]]
 
La '''Ruta dels Classics''' es una ruta cultural per les terres dels escritors clàssics de la [[llengua valenciana]], del [[Sigle d’Or Valencià]]: [[Ausias March]], [[Joanot Martorell]] i [[Joan Roiç de Corella]], els tres relacionats en la cort del duc [[Alfons d’Aragó]], dit el Vell.
 
La '''Ruta dels Classics''' es una ruta cultural per les terres dels escritors clàssics de la [[llengua valenciana]], del [[Sigle d’Or Valencià]]: [[Ausias March]], [[Joanot Martorell]] i [[Joan Roiç de Corella]], els tres relacionats en la cort del duc [[Alfons d’Aragó]], dit el Vell.
  

Revisió de 23:30 3 jun 2013

La Ruta dels Classics es una ruta cultural per les terres dels escritors clàssics de la llengua valenciana, del Sigle d’Or Valencià: Ausias March, Joanot Martorell i Joan Roiç de Corella, els tres relacionats en la cort del duc Alfons d’Aragó, dit el Vell.

La ruta evoca el segle XV valencià i el seu patrimoni, de la mar, de les valls i les muntanyes, dels menjars i dels vins, i dels diversos accents de la nostra llengua valenciana en el resò de les immortals paraules dels nostres escritors més universals.

Itinerari

L'itinerari de la Ruta dels Clàssics es el següent:

La Ruta pas a pas

  • Gandia: Gandia fon l'epicentre de la renovació lliterària del segle XV, a on tenien casa els March, els Martorell i els Roiç de Corella.
    • Palau Ducal de Gandia: En el Palau Ducal els nostres escritors s’adinsaren en les lletres i en les arts de la cavalleria.
    • Colegiata de Santa Maria de Gandia: Eixemple del gòtic religiós valencià, nos tornarà l’eco dels clàssics i també dels Borja, que refundaren el ducat en 1485.
    • Hospital de Sant Marc: Actualment museu arqueològic, els seus arcs gòtics nos transporten a l’edat mija.
    • Convent de Santa Clara: El seu tesor artístic recorda l’esplendor de l’antic Ducat de Gandia. Un llenç de muralles del segle XIV sobre el riu Serpis tanca les restes medievals de la ciutat.
  • Beniarjó: Este senyoriu fon propietat dels March des de la conquesta de Jaume I. Ausias construí un assut en el riu Serpis per a regar les seues plantacions de canya de sucre. Es conserven els fonaments de la casa familiar dels March i un aljup subterràneu. Es pot visitar l'església parroquial.
  • Alfauir
    • Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba: En Alfauir, a 8 km de Gandia, vora el camí romà Dénia-Xàtiva i prop d’on es va desenrollar la batalla de les Germanies, es troba este monasteri de l’orde dels jerònims, un dels primers fundats en la Península. Construït pel duc Alfons d’Aragó, els March tingueren una gran relació en este cenobi. Ací està soterrat el pare d’Ausias March i les dos esposes del poeta. En el segle XVI, els Borja mantingueren i eixamplaren l’edifici. Destaca el claustre, en arcs gòtics fets en rajola roja, i l’aqüeducte.
  • Albaida:
    • Palau dels Mila i Aragó: Les restes de les muralles del segle XV i el palau dels Milà i Aragó formen un conjunt monumental.
    • Iglésia archiprestal d'Albaida
    • Casa-Museu del pintor Josep Segrelles, Museu Internacional de Titelles i Museu de Belems.
  • Cocentaina: La capital de la comarca del Comtat conserva la seua fisonomia migeval.
    • Palau Comtal de Cocentaina: Construït per l’almirant Roger de Llúria, fon en el segle XV propietat dels Roís de Corella, llinage de l’escritor de Gandia.
    • Torres de la Muralla
    • Barri Migeval
    • Torre de Cocentaina: Dalt de la població es troba l’imponent torre que presidix la comarca d'El Comtat.
  • La Vall de Xaló: Des de Cocentaina es travessaran montanyes de gran bellea: les valls de la Marina Alta (Planes, La Vall de Gallinera, La Vall d'Alcalà i La Vall d'Ebo). El cabdell musulmà Al-Azraq es resistí ací a la conquesta del Regne de Valencia en el segle XIII, rebelió que és l’orige de la festa de Moros i Cristians. La Vall de Xaló fon propietat de Joanot Martorell i d’Ausias March.
  • Xaló:
    • Casa Senyorial dels Martorell: En la Plaça Major de Xaló es conserva la casa senyorial dels Martorell, encara que reconstruïda en el segle XIX. És la mateixa plaça a on es conta que Ausias March va prometre als seus vassalls respectar les seues costums i lleis musulmanes.
  • Dénia: Alfons d’Aragó era també comte de Dénia, hui capital de la comarca de la Marina Alta. El procurador general del duc, Pere March, pare d’Ausias, governava esta ciutat amenaçada pels pirates berberescs.
    • Muralles de Dénia
    • Castell de Dénia: En el castell, un contemporàneu anònim d’Ausias March dibuixà grafits o gravats de naus que hi havia en el port de Dénia. És el paisage marítim de l'época de March que s’evoca en el Tirant lo Blanch de Joanot Martorell, “el millor llibre del món” segons Cervantes, el qual, precisament, desembarcà en Dénia en tornar d’Alger.
    • Barri mariner (el Rasset).

Vore també

Enllaços externs