Serra d'En Garceran

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 17:06 14 ago 2017 per Adoaldro (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: « ''La Serra d'en Galceran'' és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en l'interior de la província de Castelló, en la co...»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca


La Serra d'en Galceran és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en l'interior de la província de Castelló, en la comarca de la Plana Alta. Conta en 1.039 habitants (INE 2009).

Geografia

Està situat al nort del Pla de l'Arc, en el sector NO de la comarca en un altiplà de la serra del seu mateix nom. La població està molt dispersa entre els diferents masos. El clima és mediterràneu en hiverns frescs.

S'accedix ad esta localitat desde Castelló agarrant la CV-10 i després la CV-155.

Barris i pedanies

En el terme municipal de Serra d'en Galceran se troben també els següents núcleus de població:

  • El Brusalet
  • Les Deveses
  • Els Ibarsos
  • La Marina
  • Els Rosildos
  • Collet
  • Els Bancalas
  • Els Puchols de Dalt

Localitats limítrofs

El terme municipal de Serra d'en Galceran limita en les localitats de Culla, Albocàsser, Sarratella, Vilanova d'Alcolea, Benlloch, Vall d'Alba i Useres, totes elles de la província de Castelló.

Història

Serra d'en Galceran té origes primitius, como son les recialles ibèriques d' "El Castellàs" i algunes pintures rupestres d'art llevantí, declarades Patrimonio de l'Humanitat per la UNESCO.

Durant el domini musulmà s'ubicà un castell en la part montanyosa que domina el actual municipi i al seu alrededor un chicotet poble agrícola o alqueria.

Els primers datos documentals són de l'any 1213 y de 1238, quan el rei Jaume I d'Aragó donà estes terres a Pedro Valimanya. En el nom de Serra de Valimanya apareix la Carta Pobla de l'any 1374, fins la compra de les terres pels Galceran, d'a on procedix el seu nom. En acabant, el senyoriu va pasar a mans de Nicolau de Casalduch, cridat "l'antic" o el vinculador. Fon este noble el que li concedí la carta de població el 6 de decembre de 1512.

Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura de secà, en predomini del cultiu de l'armeler, i en la ganaderia llanar i porcina.

Monuments

Monuments religiosos

Monuments civils

  • Ajuntament. Edifici d'interés arquitectònic.
  • Palacu dels Casalduch. Conegut como el "Fort".En este edifici s'ubica una colecció museogràfica dedicada al Bisbe Bertran, que fon Inquisidor General durant el regnat de Carles III.
    Palau dels Casalduch i Muñoz de Serra d'en Galceràn

Llocs d'interés

  • La Cova Santa. En zona recreativa.
  • Cova dels Dumenges. Interés arqueològic.
  • Alvenc del Cagaferrar o del mas d`en Guillen. Sija molt fonda i molt bonica.
  • Alvenc del pla
  • Coll de la Bandereta o de Morella.
  • Roure centenari. Magnífic eixemplar de roure valencià (Quercus valentina) ubicat prop del poble, en el pinar de la Mola de la Vila..
  • Fonts. D'entre les fonts existents en el terme destaquen: la de l'Ombria, Andreu, Solés, Gargallo i Dichós.
    Font de l'Andreu (La Serra d'en Galceran)
Font de Sant Miquel (La Serra d'En Galceran)

Festes

  • Festes Patronals. Se celebren del 1 al 7 de maig en honor a la Santa Creu i de Sant Miquel. En l'ermita de Sant Miquel se repartix el típic rollo fester.
  • Sant Bertomeu. Se celebra el 24 d'agost. Bous, balls, actes culturals i deportius.
  • Festes dels Ibarsos. En esta pedania tenen lloc del 7 al 15 de maig en honor de la Mare de Deu dels Desamparats.
  • Festes dels Rossildos. En Rossildos se celebren l'última semana de juny.
  • Festes de Sant Antoni en Rossildos. Se celebren l'últim dissabte de giner.


Enllços externs

Commons