Tomata de penjar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Tomata de Penjar

La Tomata de Penjar és una varietat de tomata que té una pell fina, abundant polpa i aigua, i és ideal per a fer pa en tomata, ademés de ser dolça i tindre una acidea controlada, és una tomata que es pot conservar fresca durant mesos. La Tomata de Penjar és un producte tradicional en Marca de Calitat Comunitat Valenciana. Una de les poblacions valencianes que més afamades en la Tomata de Penjar i que celebra una fira anual d'este producte és Alcalà de Chivert, en la comarca del Baix Maestrat.

Descripció

Esta varietat de tomata, apart de la Comunitat Valenciana, se cultiva també en zones de Balears i Catalunya.

La Tomata de Penjar és una varietat de tomata que es caracterisa per vàries coses, una d'elles és la seua llarga conservació en fresc, es pengen en un lloc adequat per la seua temperatura i humitat i poden durar mesos. Atres característiques apreciades d'este tipo de tomates són el seu sabor, el seu suc i la seua versatilitat culinària. Encara que són les millors tomates per a untar pa (per a fer el clàssic pa en tomata), també són bones tomates per a fer salses i guisos, aixina com per a servir-los en ensalades.

Ademés, té un deliciós sabor, intens, dolç i suaument àcit.

Història

Este producte guanyà molt valor en la posguerra, ya que era un aliment fresc que podia ser almagasenat i mantindre's pràcticament tot l'any, i que, per això, el seu cultiu va créixer considerablement en la década dels anys 40 del sigle XX.

La Tomata de Penjar d'Alcalà de Chivert, conten que en la reactivació de l'economia espanyola en els anys 50, va aumentar la producció agrícola en general i, en ella, la de la tomata de penjar chivertenca, que va començar a comercialisar-se en la Plana de Castelló. I aixina ha seguit el creiximent i el prestigi d'este aliment del que es preserva el seu caràcter tradicional i el conte artesanal dels seus cultivadors. La tomata de penjar té unes qualitats organolèptiques especials per les particularitats geològiques i climatològiques la zona.

Marca de Calitat

En decembre de l'any 2008, l'Associació de Productors i Comercialisadors de la "Tomata de Penjar" d'Alcalà de Chivert, entitat constituïda en març de 2007 per a promocionar i revalorisar el seu producte, va conseguir la Marca de Calitat Comunitat Valenciana, una marca concedida per la Generalitat Valenciana. Distintiu gestionat per la Conselleria d'Agricultura, Peixca i Alimentació que garantisa als consumidors finals que la Tomata de Penjar complix en uns estàndarts de calitat establits i en els controls de calitat des de l'extracció de les llavors fins al manipulat final.

Cicle de cultiu

El cicle de cultiu de la Tomata de Penjar, que comença en l'extracció de les llavors a finals d'autumne o primavera d'hivern, sent seleccionats per ad això les millors tomates de la temporada anterior. La sembra de les llavors es realisa entre els mesos de març i abril en vivers especialisats i autorisats, i creixen els plantons durant un més, protegits de plagues i carències en tractaments respectuosos en l'ecosistema. e Passat este primer més les chicotetes tomateres són transplantades en extenses hortes que els seus cavallons es cobrixen en plàstic besllumenat per a mantindre i repartir l'humitat de la terra i evitar el desenroll de males herbes. Asseguren que el control de males herbes es realisa en absolut respecte a l'equilibri ecològic i que si és necessari l'us d'herbicida, es fa en baixes dosis i sempre en els autorisats. Expliquen també l'importància del rec per goteig i de l'aigua en la que es nutrixen les tomateres, sent més apreciats els fruts que han rebut aigua salada.

La Tomata de Penjar es cull entre els mesos de juliol i octubre de forma manual, llavors es realisa una selecció dels millors fruts per a guardar alguns que serviran per a extraure la llavor per a la pròxima collita. Les tomates de penjar d'Alcalà de Chivert es recolecten quan el llaurador aprecia que està en el seu punt per a la seua conservació fòra de la planta, en eixe moment mostra un color rosat o roig suau pràcticament en tota la seua superfície. Llavors les tomates s'almagasenen durant un més aproximadament, en un lloc sec, protegit de la llum directa del sol i airejat. Passat este periodo es torna a realisar una selecció per a retirar els possibles fruts que s'hagen danyat.

El següent pas és montar les arracades o les enfilades (també denominades poms) de tomates, es cus pel pedúncul en agulla i ràfia blanca o negra, solen formar-se arracades d'entre 15 i 30 tomates, i es pengen en almagasens en les condicions ambientals necessàries per a la seua conservació. La seua manipulació és, en tot moment, molt cuidada per a que no es malogre ni una peça de l'arracada o l'enfilada de tomates, sempre de forma manual i presentant el producte en caixes en les que apleguen al consumidor final.

Vore també

Referències