Edició de «Usuari discussió:Teniente»

Sobre l'artícul "LO", entenc que en determinades comarques seguix estant molt viu, pero encara que siga normatiu, no és l'habitual en el restant de la Comunitat Valenciana a on solament s'aplica com a neutre i/o en situacions esporàdiques i l'enciclopèdia s'ha de fer per a tot lo mon i no a soles per a unes determinades comarques. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 22:06 12 jun 2018 (CEST)

.........................................
Si continues en eixa actitut no tindre més remei que bloquejar el teu conter. No fases més reversions dels artículs ya revisats --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 22:09 12 jun 2018 (CEST)
:Ho entenc, pero almanco trobaria llògic usar l'artícul "lo" en pàgines referents a llocs, menjars, festes, dialectes... del nort, per respecte a la variant dialectal d'ací. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 22:15 12 jun 2018 (CEST)
-------------------------------------------------------------

Està clar pero qualsevol wikipedia te que tindre una homogeneitat en els seus artículs i les variants dialectals encara que siguen correctes en alguns casos sino són habituals no es utilisen habitualment per a no perdre l'homogeneitat. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 22:20 12 jun 2018 (CEST)
------------------------------------------------------------------------
Feta hui mateixa la consulta de Burgos/Burc/Burch a la RACV i al professorat dels Cursos de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat. En efecte Burc es referix a un arraval o ciutat amurallada, Burch provablement es tracta d'un localisme, sense difusió generalisada i el nom habitual i general és Burgos que en ser nom propi no es traduïx. Per lo tant puix passe a corregir l'articul seguint estes recomanacions donades. --Jose2 (discussió) 21:48 14 jun 2018 (CEST)

---------------------------------------------------------------
En l'artícul Dumenge:
Si és una variant dialectal ya s'entén que és en alguns llocs, queda redundant

No considere que sea redundant sino que és convenient aclarir que no és la forma habitual. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 17:18 16 jul 2018 (CEST)

== Ab / En ==
La preposició "ab" és un arcaisme totalment en desús en la llengua valenciana. La forma correcta i recomanada per la RACV per a la preposició castellana "con" és "en" --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 18:25 24 jul 2018 (CEST)

== Esta / Aquesta ==
Si en un artícul precisament lo que s'esta fent hincapie és en les diferencies entre 2 normatives no pots fer lo que estas fent perque això encara complica més les coses i tots sabem que el terme recomant per la AVL és "Aquesta" i el terme recomant per la RACV és "Esta" Fes el favor de no complicar més les coses.([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]])
:Sí, l'artícul mostra les diferències, pero tampoc s'ha de mentir o ocultar coses (que és una atra forma de mentira) com per eixemple que l'AVL recomana les formes "aquesta" i "ens" perque també recomana, i d'exactament igual manera, "este" i "nos". En lo cas de l'IEC sí que és veritat que recomana "aquest" i "ens" encara que "este" i "nos" també s'usen amplament en Catalunya, pero en lo cas de l'AVL, posar només la forma "aquest" i "ens" és falsejar, ocultar les formes igual de recomanades "este" i "nos". Si l'artícul mostra un text escrit ab tres normatives diferents, lo lògic és escriu-re'l ab les formes recomanades de cada acadèmia, en este cas hi ha dos formes igual de recomanades (encara que l'AVL té una clara preferència per "este" i, curiosament, per "ens", pero en tots los documents normatius les posa al mateix nivell ab "aquest" i "nos"), llavons no n'amagarem cap perque açò és una enciclopèdia que busca ilustrar i no ocultar. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 11:13 25 jul 2018 (CEST)

Ningú mentix, la forma recomanada per la AVL és "Aquesta" i la forma recomanada per la RACV es "Esta", ho tens en els manuals d'estil recomants per la AVL per eixemple per als mijos de comunicació.([[Usuari Discussió:Jose2]])
:En el ''Llibre d'estil per als mitjans audiovisuals en valencià'' ([[http://www.avl.gva.es/documents/31987/58581/MANUALS_02/af7454cc-fa9c-4b03-8461-092f9c52a61d| per ací et deixe l'enllaç]]) la forma "este" apareix 43 vegades, la forma "estos" apareix 10 vegades, la forma "esta" apareix 21 vegades i la forma "estes" apareix 13 vegades, la forma "est" apareix 0 vegades, açò és un total de 87 vegades en que apareix "este" i derivats. En quant a les formes derivades de "aquest": "aquest" apareix 0 vegades, "aquesta" apareix 0 vegades, "aquests" apareix 0 vegades, "aquestos" apareix 0 vegades, "aquestes" apareix 0 vegades, açò és un total de 0 vegades que apareix la forma "aquest" i derivats. Clarament en este document normatiu (i en tots los atres) de l'AVL hi ha una preferència per "este" i els seus derivats, la forma "aquest" no apareix ni una sola vegada en tot lo manual, aixina que això de que l'AVL recomana "aquesta" és fals, sí, l'accepta com a normativa al mateix nivell que "esta", pero la mateixa acadèmia preferix usar "esta" i, de fet, promou lo seu us. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 11:40 25 jul 2018 (CEST)

:Extret textual de la ''Gramàtica Normativa'' Valenciana de l'AVL ([https://www.avl.gva.es/documents/31595/32337/Gram%C3%A0tica+normativa+valenciana/825a1c69-34c9-43b6-83f9-7a527a2833e3 que per ací et deixe també l'enllaç]): "Tant les formes simples com les reforçades són pròpies del valencià, i resulten igualment vàlides. En l’actualitat, les formes simples són generals en la llengua oral, i són majoritàries també en la ràdio, en la televisió i en els texts d’algunes institucions públiques valencianes. Les formes reforçades s’usen de manera preferent en registres escrits d’àmbits com ara el literari o l’universitari." (pàgina 132). --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 11:48 25 jul 2018 (CEST)
Pots ficar tots els enllaços que vuillgues pero tots sabem que la AVL recomana sempre i utilisa els térmens "Aquest, aquesta, aquestos...."  i la RACV "Este, esta, estos...." . No tens més que llegir qualsevol test oficial de qualsevol conselleria. ([[Usuari Discussió:Jose2]])
:Una cosa és lo que faça la conselleria o els organismes oficials i una atra és lo que faça l'AVL i la majoria d'escritos que usen estes normes. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 12:14 25 jul 2018 (CEST)

Com pense que esta discussió no porta a ningun lloc i hi ha una discrepància clara de pareixers, he ficat el tema en mà del burocrata de la uiquipèdia per a que prenga la decissió que considere oportuna. ([[Usuari Discussió:Jose2]])

== Repectar les formes normatives RACV establides ==
¡Hola Teniente!: Moltes gràcies pel teu treball i contribucions en [[L'Enciclopèdia en Valencià]]. Simplement comentar-te que veig que has canviat varies voltes formes normalment utilisades en L'Enciclopedia i admeses per la [[RACV]] com per eixemple:
*''Utilisar'' per '''usar'''. ''Utilisar'' es perfectament correcta.
*"Se" per '''es'''. ''Se'' va fer/''Es'' va fer. Les dos son correctes i les dos admeses per la RACV.
*"Fon" per '''va ser'''. ''Fon'' es correcta.

Ad este respecte, el treball de qualsevol usuari de L'Enciclopedia en Valencià no es el de canviar formes escrites que estan totalment admeses per la normativa de la RACV per atres que nos agraden més. Es comprensible fer-ho ocasionalment pero no d'una forma reiterada. Respectar com atres usuaris han escrit un articul sempre que no siguen faltes d'ortografia, castellanismes o catalanismes, es recomanable i demostra respecte cap als atres usuaris. Ací et deixe la política sobre la llengua valenciana en L'Enciclopedia: [[Proyecte:Escriure_en_valencià]]. Estem segurs de que la teua colaboració i treball ací segur que es interessant i profitosa per a tots els usuaris. ¡Gràcies!. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 16:31 25 jul 2018 (CEST)

:Substituïxc la moderna forma "utilisar" per "usar"/"amprar"/"gastar"perque aixina ho recomana la RACV i L'Observatori de la Llengua Valenciana, de totes formes reconec que tampoc té res de roïna la forma "utilisar", si és un problema, deixaré de substituir-la. En quant a les formes invertides dels pronoms febles (em/et/es/en), en valencià estàndart només s'usen despuix de paraules acabades en vocal diferent de la vocal final dels diftoncs decreixents, tal i com ho feya la llengua clàssica, això és lo que recomana la RACV, en el restant de casos s'usen les formes plenes. Usar les formes invertides o plenes en llocs a on no correspon és correcte, pero dialectal, per tant no és apte per a l'Enciclopedia excepte en artículs referents a llocs a on se parla aixina. Despuix, si alguna vegada he substituït "fon" per "va ser", és un erro meu, ahí m'haig equivocat. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 16:40 25 jul 2018 (CEST)

== Traduccions de Wikipedia ==

Hola Teniente, Moltes gràcies per les teues colaboracions, només voldria demanar que en cas de fer traduccions d'artículs de [[Wikipedia]] inclogueres la plantilla [[Plantilla:traduït de]] --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 02:44 26 jul 2018 (CEST)
...................................................
Com ya te vaig dir:
En els acabaments –ada, –ades, –adet, -adeta (com vesprada, acabades, cremadet,paradeta), la d, antigament fricativa [ð] en una articulació molt relaixada, s‘emmudix en la pràctica totalitat del domini llingüístic valencià i és, per tant, muda en valencià estàndart: [vespɾá, akaβáes, kɾemaét, paɾaéta], si be es manté en l’escritura per etimologia.

En uns atres casos de d intervocàlica, l’emmudiment no és tan generalisat. És el cas de l'emmudiment de la -d- intervocàlica pretònica en el sufix -ador, -adora, -adors, -adores, que no és general, pero succeïx en gran part del valencià: mocador,
mocadors, treballador, treballadora, treballadors, treballadores solen pronunciar-se a nivell coloquial [mokaóɾ, mokaóɾs, trebaʎaóɾ, trebaʎaóɾa, trebaʎaóɾs, trebaʎaóɾes]. 

https://www.llenguavalenciana.com/documents/gramatica2015
--[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 16:34 30 jul 2018 (CEST)

Efectivament, com vosté ha dit, la de en les terminacions -ador, -adora, -adors, -adores (i els seus derivats) sol emmudir-se '''a nivell coloquial''', pero en un valencià estàndart s'ha de pronunciar de la mateixa manera que s'han de pronunciar totes les atres des (en valencià estàndart s'ha de dir cadira i no ''caïra'', budell i no "buell", per eixemple). Segons la RACV en lo seu estàndart oral valencià ([https://www.llenguavalenciana.com/documents/ortografia/estandart_oral_valencia ací et deixe l'enllaç]) textualment: "La caiguda de la -d- en el sufix –ador, -adora, -adors, -adores és prou corrent, pero encara es pronuncia esta en alguns parlars valencians i s’ha de mantindre la seua pronunciació: mocador i no mocaor, llaurador i no llauraor, treballadora i no treballaora, creadors i no creaors, treballadores i no treballaores…". --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 16:49 30 jul 2018 (CEST)

...................................................................

No, des de fa unes dècades la RACV no recomana ya el mantindre eixa pronunciació de la de en les terminacions -ador, -adora, -adors, -adores, degut precisament a que encara que no és general, succeïx en gran part del valencià i no a soles ya a nivell coloquial, lo que si que recomana llogicament es mantindre sempre la seua escritura. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 16:55 30 jul 2018 (CEST)

:En la Gramàtica de la Llengua Valenciana (de l'any 2015) i l'Estàndart Oral Valencià (de l'any 2010) (abdós consultables online) diu, bàsicament, que no pronunciar eixa de és coloquial. Lo qual no vol dir que siga incorrecte, pero no és estàndart, sino coloquial; lo estàndart és pronunciar-la. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 17:06 30 jul 2018 (CEST)
...................................................
He bloquejat eixes pàgines per que ya estic cansat de revertir els canvis  que fas a pesar de les explicacions e indicacions donades tots el dies. Si vols colaborar eres molt benvingut i t'ho agraïm pero si lo que vols és marejar la perdiu, perts el temps. Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 17:28 30 jul 2018 (CEST)
: Seguir lo recomanat per l'Enciclopèdia és, de fet, seguir les indicacions donades: si l'Enciclopèdia accepta l'us de les formes regionals en los artículs que tinguen que vore en eixes coses, ¿a on està el problema en usar-les? Ademés, dir que en valencià estàndart la de en la terminació -ador i derivats és seguir lo dit per la RACV, per tant no té res de roïn. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 17:37 30 jul 2018 (CEST)

== DONCS ==

Tu mateix has dit que "En valencià del sigle d'or s'usava "donchs" i ademés en un significat diferent de "puix", per lo tant ni s'ha usat mai "doncs", ni en el significat que tu vols donar-li. Un saludet --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]])  07 sep 2018 (CEST)

:No entenc d'on s'ha tret això. En valencià s'usava "doncs" (en valor de conjunció consecutiva: "¿Ho veus? Doncs yo no ho veig...") pero durant la decadència va començar a ser substituït per "puix" (que originalment tenia un significat diferent de "doncs", era sinònim de "ya que": "puix has fet això, tindràs premi"). Només cal obrir qualsevol llibre en valencià clàssic per a vore-ho, de fet la normativa catalana moderna usa el "puix" i el "doncs" en los mateixos valors que tenien en la llengua clàssica (usar "doncs" en los valors de "puix" i al revés se considera una falta d'ortografia per ad ells) i com a tal eix us està acceptat per la RACV, encara que ho considere arcaic. En quant a l'ortografia, òbviament durant lo sigle d'or no existien les normes d'El Puig, per tant s'usava una altra ortigrafia en la que les terminacions -c i -cs s'escrivien -ch i -chs (amich, richs, groch, amarchs, donchs...) pero no per això és una altra paraula, és la mateixa paraula escrita en una ortografia antiga, [{{DGLV| }}donchs tal i com diu la RACV], per tant evidentment que s'usava el "doncs" en '''valencià''' clàssic i els valors que tenia eren los que tenia, yo no li n'haig volgut donar cap que no siga dels que li corresponen. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 11:10 7 set 2018 (CEST)

== Hi han / Hi ha ==

Encara que segons tu, estiga admessa la forma "hi han", la forma "hi ha" també es correcta i estava ya en l'artícul, per lo tant no fa falta eixa modificació

== Us de la preposició "de" ==

En ningún lloc fica que la preposició "de" no puga acompanyar a la paraula "mitan" com ha ficat en l'artícul del Mercat Central de Castelló, per lo tant el torne a modificar i el deixe com estava, mentres no justifique en documentació lo que ha dit. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 03:31 10 feb 2019 (CET)
:Una cosa és "mitat", que sí que du la preposició "de" (la mitat del camí), pero una atra cosa és "mitan" (o "mijan"), que no duen cap preposició. Extret textual del DGLV: "precedix al nom o verp que determina: Nos trobàrem a mitan camí. La faena està a mitan fer". Com diu este fragment, "mitan" va seguit directament per un nom o un verp, no per una preposició. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 16:38 10 feb 2019 (CET)
..............
Continues sense ficar la regla gramatical de les preposicions a on fique ni de llunt lo que dius.--[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 17:18 10 feb 2019 (CET)
:En l'apartat de les preposicions de la Gramàtica de la RACV: "Vist lo dit adés, prenen importància les locucions preposicionals i adverbials, orige de moltes preposicions actuals i futures. En estes locucions s'ha de tindre en conte l'us genuí de les preposicions, seguint les formes pròpies del valencià i fugint de les interferències de les llengües veïnes que en tenen unes atres diferents. Vejam-ne algunes:" i despuix diu: "A mitan o mijan, de mitan o mijan (en la mitat d'un espai o temps i a partir de la mitat d'un espai o temps): El regidor de deport i mig ambient dimití a mitan llegislatura. De mitan giner fins a hui estic sense faena." A diferència de lo que fa en atres construccions com "a lo llarc de" o "a rant de", en "a mitan" no posa la preposició "de" perque no la du. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 17:34 10 feb 2019 (CET)
::"A mitan del", ademés de no ser una construcció genuïna valenciana, no la diu ningú: ningú diu "estic ''a mitan del'' camí" o "tinc la casa ''a mitan del'' construir", pero sí que diem "estic a mitan camí" i "tinc la casa a mitan construir". Damunt, és que el propi diccionari diu que "precedix al nom o verp que determina", no diu que precedixca a cap preposició. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 17:38 10 feb 2019 (CET)
.................
No he trobat en ningun lloc la regla que diga que darrere de la paraula "mitan" no es puga ficar la preposició "de". Fare la consulta a la RACV i si tens raó t'ho dire i faré la correcció. Tinc una reunió en 10 dies i aprofitaré per a fer la consulta. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 17:49 10 feb 2019 (CET)
.......................................
Ya he fet en la RACV la consulta sobre lo de "a mitan" i tens tu raó, no es deu de ficar la preposició "de" darrere de la paraula "mitan", per lo que passe a corregir-ho en l'artícul. Gràcies.--[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 21:29 21 feb 2019 (CET)

==Reversions==
Si fas reversions dels meus canvis sense justificar-ho debidament documentat, seràs bloquejat, perque ya estaves avisat en anterioritat en esta mateixa pàgina. Si ho documentes no hi haurà cap problema i es valorarà la teua modificació, pero si no ho documentes i continues fent reversions seràs bloquejat una atra volta. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 15:49 1 abr 2019 (CEST)

== Comuna ==

{{DGLV| }}Comú
:La forma femenina de "comú" és "comuna", no m'ho invente, ho diu la RACV ;) [[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 08:36 2 abr 2019 (CEST)

Perfecte, açò és lo que hi ha que fer justificar els canvis i aixina no hi haurà cap problema, pero revertir les coses una i atra volta, no, de totes maneres ha quedat solucionat canviant la paraula per "freqüent " que inclús queda millor. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 16:12 2 abr 2019 (CEST)

== Tingut i Contingut ==
Les dos formes són correctes i les deixarem aixina. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 21:21 12 jun 2019 (CEST)
:Sí, les dos són correctes, pero per a mantindre la coherència en l'Enciclopèdia, hauríem d'usar les variants més tradicionals, que en este cas són les recomanades per la RACV --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 21:22 12 jun 2019 (CEST)
--------------------
Actualment se està revisant este tema i de moment es dona preferència a la forma "tingut" com a partici del verp tindre. De moment es quedarà aixina. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 21:28 12 jun 2019 (CEST)
: Yo entenc que "tingut", "vingut" i els seus derivats també són correctes, pero ho havia corregit perque la forma tradicional valenciana sempre ha segut "tengut" i "vengut" des de l'edat mija. Com que "tingut" i "vingut" tampoc són catalanismes ni castellanismes, no hi ha cap problema en deixar-ho com està. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 21:31 12 jun 2019 (CEST)
::És que l'Enciclopèdia tindria de tindre un model llingüístic, perque actualment no el té i cada artícul està escrit d'una manera: en alguns diu "tot lo món" i en atres "tot el món", en alguns diu "tingut" i en atres "tengut"... Yo tinc una proposta per a estandadisar la llengua de l'Enciclopèdia, pero per a això hauríem de crear pàgines noves del proyecte. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 12:01 13 jun 2019 (CEST)

== Fins i tot/ Tot i/Malgrat/Mentre/Dintre ==

Fins i tot.... és un catalanisme, , la forma valenciana correcta per la que deu de ser substituït segons les indicacions de la RACV és "Inclús" o "També". Estan casi totes ya substituïdes en l'enciclopèdia.

Tot i..... és atre catalanisme que hi ha que substituir per "Encara que", "Més que" o "A pesar de" segons el context de la frase, totes elles recomanades per la RACV.

Malgrat.... és atre catalanisme que segons la RACV deu de ser substituït per "A pesar de".

Mentre i Dintre són atres formes catalanes que tenen que ser modificades per "Mentres" i "Dins"

--[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 22:22 13 jun 2019 (CEST)

:"Fins i tot" és una forma artificial inventada recentment pel catalanisme, la RACV dona com a alternatives "inclús" (que és un '''castellanisme antic''') i "fins" (que és la '''forma genuïna valenciana''' i la que considere més recomanable). "Tot i" és també la forma valenciana original, pero com que ya s'ha perdut, no podem fer res i només tenim com a alternativa el castellanisme "encara que". Les atres que dius no sé a qué venen, perque no les he defeses mai, pero tampoc són catalanismes: "malgrat" és una paraula valenciana reconeguda per la RACV<ref>{{DGLV| }}malgrat</ref> que vol dir "sentiment desagradable (en castellà "desagrado"). "Mentre" és la variant migeval de "mentres",<ref>{{DGLV| }}mentre</ref> sent esta darrera la forma viva i recomanada, pero això no vol dir que "mentre" siga un catalanisme (més quan en tota Catalunya diuen coloquialment "mentres"). "Dintre" no només no és un catalanisme, sino que és com se diu en el sur valencià<ref>{{DGLV| }}dintre</ref> (i, un atre camí, en Catalunya és més comú "dins").

:I yo mai he defés "malgrat", "mentre" o "dintre" sobre "a pesar de", "mentres" o "dins", perque també són formes genuïnes i les soles usades en la llengua parlada real, no són cap castellanisme ni cap catalanisme. Yo sempre defenc la llengua valenciana lliure de castellanismes i catalanismes. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 22:54 13 jun 2019 (CEST)

.......................................
La recomanació feta per la RACV, és la que te vaig ficar ahir en la teua pàgina de discussió. Un saludet    
--[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 11:22 14 jun 2019 (CEST

:La recomanació de la RACV és "fins" o "inclús", i d'eixes dos pocions que dona, només és genuïna "fins", l'atra és un castellanisme antic. Si lo que vols és convertir la nostra llengua en un dialecte del castellà, avant, escriu "inclús", pero yo, que vull mantindre-la com a llengua independent en la seua personalitat pròpia, escriuré i diré sempre "fins".
:Sobre "malgrat", "mentre" i "dintre", són coses que no sé a qué venen, perque mai les he defeses. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 11:47 14 jun 2019 (CEST)
...................................................

T'ho torne a dir: La recomanació feta per la RACV, és la que te vaig ficar ahir en la teua pàgina de discussió. Un saludet   

--[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 13:22 14 jun 2019 (CEST
:¿Vols dir que la recomanació de la RACV és "inclús" i "també" com has posat en la meua discussió? La pròpia gramàtica de la RACV diu, en el capítul vintiú (concretament en l'apartat 21.2.1.9) lliteralment: "La forma *''fins i tot'', que alguns gramàtics donen, no és valenciana ni té tradició escrita. '''Les formes valencianes són ''fins'' i ''inclús''.'''" Açò és, que la pròpia RACV recomana "fins" i "inclús", posant la forma genuïna (fins) primera i, per tant, donant-li prioritat sobre el castellanisme "inclús". Ademés, la pròpia definició de "inclús" en el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la RACV és: "prep. '''Fins''', també, inclusiu: Te vullc i inclús t’admire, a pesar de tot. No havem fet tart, inclús havem tengut treues de descansar", bàsicament diu que "inclús" vol dir "fins" i despuix dona eixemples d'inclús (evidentment, perque és la paraula a definir). Això vol dir que "inclús" redirigix a "fins" en el diccionari de la RACV, lo qual significa que la forma recomanada pel diccionari és "fins". En açò podem concloure que la forma recomanada, tant pel diccionari com per la gramàtica de la RACV és la genuïna "fins", encara que també accepte el castellanisme "inclús", pero sent esta la forma secundària. Com que lo que volem no és castellanisar més la llengua, lo bo seria usar "fins", que a banda de genuïna és la recomanada per la RACV, i deixar de banda ya per a tothora el castellanisme "inclús".--[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 17:22 14 jun 2019 (CEST)




.............................................

Lo de "malgrat", "mentre", "dintre", simplement era eixemples de paraules que la RACV no recomana i que quan vaig fer la consulta de "Fins i tot" i de "Tot i" en febrer passat, me varen comentar com eixemple i per això ho vaig ficar, no perque tu digueres res de açô, sino com eixemple de varies paraules que em digueren que deviem evitar i em varen donar la resposta que ya t'he ficat 2 voltes. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 20:50 14 jun 2019 (CEST)

:Home, és que "malgrat" és una paraula antiga que no cal recuperar, no hi ha cap motiu per a fer-ho. "Mentre" igualment és la versió antiga de "mentres" (paregut al castellà antic "mientra", que ahuí és "mientras"), i no cal tampoc recuperar-la perque la forma moderna no és cap castellanisme. "Dintre" és un cas diferent, perque encara es diu en el sur valencià, pero ya tenim "dins", que és la forma més comuna i també clàssica, per això és més recomanable. Ara be, entre "inclús" i "fins", tant la Gramàtica com el Diccionari recomanen "fins", i el sol motiu que veig per a preferir el castellanisme "inclús" és per a castellanisar la llengua, cosa que, a lo manco yo, no vull. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 11:03 15 jun 2019 (CEST)

== Referències ==
{{referències}}

== Estaves avisat ==


“ Si fas reversions dels meus canvis sense justificar-ho debidament documentat, seràs bloquejat, perque ya estaves avisat en anterioritat en esta mateixa pàgina. Si ho documentes no hi haurà cap problema i es valorarà la teua modificació, pero si no ho documentes i continues fent reversions seràs bloquejat una atra volta. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 15:49 1 abr 2019 (CEST) “

T'ho vaig avisar i has continuat fent reversions en l'artícul “falaguera”. Estàs bloquejat 3 dies, la pròxima volta serà 1 semana. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 21:51 29 jul 2019 (CEST)

== Tengut/tingut i vengut/vingut ==

LLibre: Els verps en llengua valenciana i la seua flexió (Juli Amadeu Àrias i Burdeos. Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Secció de llengua i lliteratura valencianes. 2ª edició.
Pàgina 303. Tindre: 
* Participi: TINGUT, TINGUTS, TINGUDA, TINGUDES
Anex 246: Les variants TENGUT/TS, TENGUDA/DES són antigues i hui dialectals.......
--[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 21:59 2 ago 2019 (CEST)
...........................................
T'ho torne a ficar:

LLibre: Els verps en llengua valenciana i la seua flexió (Juli Amadeu Àrias i Burdeos. Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Secció de llengua i lliteratura valencianes. 2ª edició. Pàgina 303. Tindre:

Participi: TINGUT, TINGUTS, TINGUDA, TINGUDES
Anex 246: Les variants TENGUT/TS, TENGUDA/DES són antigues i hui dialectals....... --Jose2 (discussió) 21:59 2 ago 2019 (CEST)

I ademés tras fer la consulta per si acàs a la RACV nos han recomanat continuar ficant "Tingut", "Tinguda"..... etc i els seus derivats, aixina és que mentres no nos diguen lo contrari es queda aixina. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 19:00 30 set 2019 (CEST)

== Iglésia ==

No fa falta explicar les coses 2 voltes i ya esta detallat en etimologia. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 13:04 1 oct 2019 (CEST)
:Trobe que no és cap problema indicar al principi de l'artícul una forma, més quan realment és una variant tan comuna en moltes parts del nostre territori com "església" i que damunt és la manera autòctona i en la qual s'ha escrit tradicionalment fins que va entrar la nova forma "iglésia". Tampoc és un problema ocupar més espai perque açò no és una enciclopèdia en paper. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 13:08 1 oct 2019 (CEST)


No és necessari. Ya està explicat en etimologia i no fa falta repetir dos voltes lo mateix. En quant a "en un principi" .....la frase i la aseveració són correctes com les he ficades. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 13:11 1 oct 2019 (CEST)
:"En un principi" no és correcte, perque dona a entendre que en un principi era un castellanisme, pero que ya no ho és, quan una paraula és castellanisme (o galicisme, o anglicisme, o italianisme...) pel seu orige, encara que duga huitcentsmil anys en la llengua. --[[Usuari:Teniente|Teniente]] ([[Usuari Discussió:Teniente|discussió]]) 13:14 1 oct 2019 (CEST)

No opine com tu i yo si ho veig correcte --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 13:15 1 oct 2019 (CEST)