El velló (del francés billon, lingot) és una aleació d'argent i de coure, contenint entorn del 50% de coure. Si el metal que predomina és la plata, parlem de velló ric, cas de predominar el coure, de velló pobre. S'ha utilisat principalment per a fer monedes i medalles en époques en escassea de metals nobles i de devaluació monetària.

L'us més extens del velló es va donar en la antiga Grècia i en la Edat Mija. Per eixemple, durant els sigles VI i V a. C. algunes ciutats de l'illa de Lesbos utilisaven monedes fetes d'un 60% de coure i un 40% d'argent. En l'edat mija el contingut d'argent va baixant, arribant fins a un 25% o un 20%.

En periodos de inflació, com el sigle III en Roma o durant les revoltes de 1620 en l'imperi dels Habsburgo, les monedes d'argent, a causa de la reducció constant i gradual del contingut d'argent, acaben sent monedes de velló.

Generalment en Numismàtica s'utilisa el terme velló per a referir-se directament al tros de metal empleat per a l'acunyació de la moneda independentment de la seua composició.

Vore tambéEditar