Vicia faba

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Faves

Vicia faba, comunament coneguda com a fava (vocablo usat també per als seus fruts i llavors), és una espècie de planta herbàcea anual del gènero Vicia de la família Fabaceae​. Es cultiva des de temps inmemorials per a alimentació humana i animal. És l'espècie tipo de la família Fabaceae. Les faves es designen als fruts d'esta planta molt cultivats en els països andins.

Descripció

La fava té és una planta que creix recte i empinat, en talls forts i angulosos de fins a 1,6 m d'altura. Els seus fulls apareixen sobre el tall en disposició alterna, són compostes paripinnadas. Els foliolos són de forma oval-redonejada, color vert obscur​. Com en atres espècies del gènero Vicia, tenen un zarcillo terminal, pero en la fava este és rudimentari i inútil per a trepar.

Les flors es presenten agrupades, de cinc a huit, en l'extrem d'un curt mechó, que naix a la seua volta de l'aixella dels fulls superiors. Són grans, comparades en les d'atres espècies del gènero, alcancen 4 cm. La corola està formada per cinc pétals desiguals, blancs o un poc groguencs. Els dos pétals laterals o ales tenen una taca púrpura obscura o negra, angulosa. El pétal superior o estandart està solcat per venes radials de color obscur, de to atenuats cap a la vora. Les flors són hermafrodites i autofèrtils​.

El frut és un llegum, en forma de baïna, en dos valves unides per sengles sutures, de secció casi cilíndrica o llaugerament esclafada, en les sutures molt poc resaltades. El seu tamany no diferix molt entre varietats, la llongitut oscila entre 10 i 30 cm i l'esgambi entre 2 a 3 cm. La part interna de la baïna està coberta per un teixit esponjós, d'aspecte afieltrat, blanc, que protegix les llavors i forma a modo de falsos tabics que les separen. Dins d'esta baïna s'ubiquen les llavors posades en fila estes més o menys esclafades​. La baïna, de color vert en estat inmadur, s'enfosquix i es torna pubescente en secar-se. Els grans en l'interior de la mateixa varien entre dos i nou.

Les llavors són de tamany més o menys gran, depenent també de la varietat, i de color vert groguenc que posteriorment, al sobremadurar, es torna bronzejada. També hi ha varietats de gra negruzc i morat.

El pes d'una llavor és d'un a dos grams​. El poder germinatiu dura de quatre a sis anys. En la llavor comercial el percentage mínim de germinació és del 90% i la purea mínima del 99%.

La raïl de la fava creix en profunditat fins a alcançar un llarc similar al del talle de la planta. Com atres fabáceas, els nòduls de la mateixa tenen la propietat de fixar nitrogen en el sol; encara que fins a un 80% del mateix és consumit per la pròpia planta, el 20% restant millora la fertilitat de la terra, per lo que el cultiu s'ampra en sistemes de rotació per a enfortir sols agotats.

Cultiu

Originària de la conca mediterrànea o de l'Àsia central, hui la fava es cultiva en tot lo món​. Els principals països productors són Austràlia, China, Egipte i Etiopia, als que es deuen quatre quints de la producció mundial. Està estés el seu cultiu també en varis països d'Europa i d'Amèrica Llatina (especialment Bolívia, Chile, Equador, Perú i Veneçuela), especialment en zones fredes i templades. La temperatura òptima està entorn als 15 °C.

La fava es desenrolla be en casi tots els tipos de sol pero preferix els que tinguen un bon drenage, encara que soporta també els arcillosos. Els sols molt llaugers, humits o secs no li van be; preferix un pH entre 6 i 7,5. Requerix prou humitat i uns 700 mm anuals de pluja. No és particularment fotófila, i en ser tolerant a les gelades en el seu desenroll enjorn s'adapta a les condicions de les zones de montanya.

Abonat

No és planta exigent en abonaments, pero respon molt be als abonats fosfopotàsics i al sofre, ya que este en el nitrogen i el fòsfor són components essencials en la majoria de les proteïnes, i en tindre esta planta en la seua composició una forta proporció de proteïnes, el sofre li és un element importantíssim.

Encara que la planta pot fabricar el nitrogen que necessita a partir dels nòduls formats pel Rhizobium, sempre és convenient aportar al principi del cultiu una miqueta de nitrogen, ya que en els primers estats de desenroll de la planta els nòduls encara no poden suministrar-li el nitrogen que la planta necessita. Com a abonaments nitrogenats li van millor el sulfat i el nitrosulfat amònic pel sofre que cedixen al sol.

Enllaços externs

Commons