Diferència entre les revisions de "Vilanova de Castelló"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
'''Vilanova de Castelló'''  és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], esta situat en la comarca de la [[Ribera Alta]].
+
'''Vilanova de Castelló'''  és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], esta situat en la comarca de [[La Ribera Alta]].
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==

Revisió de 20:43 5 jul 2009

Vilanova de Castelló és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la província de Valéncia, esta situat en la comarca de La Ribera Alta.

Geografia

Situat en la confluència dels rius Xúquer i Albaida. El relleu és totalment pla i a penes sobreïxen alguns tossals en la part meridional. Destaquen les altures del port de Càrcer, Serreta d'Uixera), i la Montanyeta del Castellet, que corona les restes de l'antic castell que va donar el nom al poble, fortalea sentinela alvançada del de Xàtiva. La resta del terme te una altitut mijana de 30-40 mts. sobre el nivell del mar, i ho cobrixen sediments istocens i holocens procedents dels solages dels rius Xúquer i Albaida.

El clima és de tipo mediterràneu.

Des de Valéncia, s'accedix a la localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la CV-560 o antiga VP1038. També és pot accedir a través de la llínea 1 del Metro de Valéncia.


Localitats llimítrofes

El terme municipal de Vilanova de Castelló llimita en les següents localitats: Alberic, Beneixida, Carcaixent, Gavarda, Xàtiva, la Llosa de Ranes, Manuel, la Pobla Llarga, Sant Joan de l'Énova i Senyera, totes elles de la província de Valéncia.

Història

El poble actual té el seu orige en una aldea musulmana que li donà nom, anterior a la conquista cristiana, va passar a dependre de la jurisdicció de Xàtiva.[1][2] En 1587, Felip II li va concedir l'independència i el títul de vila en dret a mercat. En 1708, com a castic per la seua participació en la Guerra de Successió a favor de la causa austracista, Felip V li va canviar el nom i la va obligar a dependre de Carcaixent, encara que en 1735 tornaria a recobrar l'autonomia, sent cridà des de llavors en castellà vila de Castelló, o nova vila de Castelló.

Durant el Sigle XIX, algun funcionari censal va utilisar el títul de vila en mayúscules com a Vila de Castelló, i per a diferenciar-la de la de la Plana, va posar Vila Nova de Castelló, que a poc a poc va transformar a Vila-nova de Castelló, el topònim oficial actual.

En valencià mai va deixar de ser Castelló. Les normes toponímiques elaborades en 1929 per insignes erudits de la comunitat per als llocs valencians, nomenaven el poble com Castelló de la Ribera.

Economia

La seua economia és bàsicament agrícola, encara que conta en unes chicotetes indústries. La superfície cultivada tota és de regadiu, per mijà del rec tipo manta la major part del terme, rec motorisat i a goteig en la montanya. Dins d'ella trobem taronges, com a principal arbre frutal, hortalices de de qualsevol tipo i dacsa (Actualment en menor quantia). La ganaderia ha desaparegut en els anys. El sector industrial conta en fàbriques de conserves alimentàries, i almagasens de comercialisació i exportació de taronja, i algunes atres activitats menors.

Enllaços externs.

Referències