Diferència entre les revisions de "Virrei de Valéncia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 13: Llínea 13:
 
| align="center" colspan=1 rowspan=6 | [[Carles I d'España|Carlos I]]<br/>(1516 - 1556) || [[Diego Hurtado de Mendoza i Lemos|Diego Hurtado de Mendoza]], comte de Melit || align="center" | [[1520]] - [[1523]] ||  
 
| align="center" colspan=1 rowspan=6 | [[Carles I d'España|Carlos I]]<br/>(1516 - 1556) || [[Diego Hurtado de Mendoza i Lemos|Diego Hurtado de Mendoza]], comte de Melit || align="center" | [[1520]] - [[1523]] ||  
 
|-
 
|-
| [[Germànica de Foix]], viuda de [[Ferran II d'Aragón|Fernando el Catòlic]] || align="center" | [[1523]] - [[1526]] ||  
+
| [[Germana de Foix]], viuda de [[Ferran II d'Aragón|Fernando el Catòlic]] || align="center" | [[1523]] - [[1526]] ||  
 
|-
 
|-
 
| [[Germànica de Foix]] i [[Fernando d'Aragó, Duc de Calabria|Fernando d'Aragó]] || align="center" | [[1526]] - [[1537]] || Matrimoni
 
| [[Germànica de Foix]] i [[Fernando d'Aragó, Duc de Calabria|Fernando d'Aragó]] || align="center" | [[1526]] - [[1537]] || Matrimoni

Revisió de 11:29 9 gin 2010

El virrei fon l'encarregat d'administrar i governar, com a representant i en nom del rei, un país o una província.

La figura va tindre especial importància en la Corona espanyola a partir dels Reis Catòlics i el seu net Carles V, per l'enorme acumulació de territoris que, per la seua dispersió i la impossibilitat de comunicacions ràpides no podia gestionar-se de forma centralisada. Després de la Guerra de les Comunitats en Castella i la de Germanies en Aragó, va quedar clar que el centre vital de la monarquia seria Castella, se va confirmar en l'establiment definitiu de La Cort a Madrit per Felip II, en l'excepció del breu periodo en que La Cort se va traslladar a Valladolit en el regnat de Felip III.

Valéncia fon u dels 5 Virregnats de la Península.

La següent és una llista dels virreis de Valéncia:

Rei Virrei Periodo Notes
Carlos I
(1516 - 1556)
Diego Hurtado de Mendoza, comte de Melit 1520 - 1523
Germana de Foix, viuda de Fernando el Catòlic 1523 - 1526
Germànica de Foix i Fernando d'Aragó 1526 - 1537 Matrimoni
Fernando d'Aragó, Duc de Calàbria 1537 - 1550 Napolitano
Lorenzo de Villarrasa 1550 - 1553 1a vegada. Interí
Bernardino de Moradenques i Pacheco, Duc de Maqueda 1553 - 1558
Felipe II
(1556 - 1598)
Alfonso d'Aragó, Duc de Segorbe 1558 - 1563
Lorenzo de Villarrasa 1563 - 1566 2a vegada
Antonio Alfonso Pimentel d'Herrera, comte de Benavente 1566 - 1572
Íñigo López d'Hurtado de Mendoza, marqués de Mondéjar 1572 - 1575
Vespasiano Gonzaga Colonna, Duc de Sabbioneta 1575 - 1578 Napolitano
Pedro Manrique de Lara, Duc de Nájera 1578 - 1580
Francisco de Moncada i Folc de Cardona, marqués d'Aytona 1580 - 1595
Francisco Gómez de Sandoval i Rojas, marqués de Dénia 1595 - 1597
Juan Alonso Pimentel d'Herrera, comte de Benavente 1598 - 1602
Felipe III
(1598 - 1621)
Juan de Ribera, arquebisbe de Valéncia 1602 - 1604
Juan de Sandoval i Rojas, marqués de Villamizar 1604 - 1606
Luis Carrillo de Toledo, marqués de Caracena 1606 - 1615
Gómez Suárez de Figueroa, Duc de Fira 1615 - 1618
Antonio Pimentel i Toledo, marqués de Tavara 1618 - 1622
Felipe IV
(1621 - 1665)
Enrique d'Àvila i Guzmán, marqués de Povar 1622 - 1627
Luis Ferrer de Cardona 1627 - 1628 Interí
Luis Empanada i Requeséns, marqués dels Vélez 1628 - 1631
Pedro Empanada de Zúñiga i Requesens, marqués dels Vélez 1631 - 1635 Fill de l'anterior
Fernando de Borja i d'Aragó, marqués d'Esquilache 1635 - 1640
Federico Colonna, príncep de Butera 1640 - 1641 Napolitano
Antonio Juan Luis de la Porca, Duc de Medinaceli 1641 - 1642
Pascual de Borja, Duc de Gandia 1642
Rodrigo Ponce de Lleó, Duc d'Arcs 1642 - 1645
Duarte Fernández Álvarez de Toledo, comte d'Orpesa 1645 - 1650
Pedro d'Urbina i Montoya, arquebisbe de Valéncia 1650 - 1652
Luis Guillem de Moncada, Duc de Montalto 1652 - 1659
Manuel Pérez dels Cobos, marqués de Camarasa 1659 - 1663
Vicente de Gonzaga i Dòria 1663
Basilio de Castelví i Ponce 1663 - 1664 Interí
Antonio Pedro Álvarez Ossorio, marqués d'Astorga 1664 - 1666
Regència
de
Mariana
de
Àustria

(1665 - 1675)





Carlos II
(1675 - 1700)
Gaspar Felipe de Guzmán i Mejía, marqués de Lleganés 1666 - 1667
Diego Felipe de Guzmán, marqués de Lleganés 1667 - 1669
Vespasià Manrique de Lara Gonzaga, comte de Paredes 1669 - 1675
Francisco Idiáquez Butrón, Duc de Ciudad Real 1675 - 1678
Juan Tomás de Rocabertí, arquebisbe de Valéncia 1678 - 1679 1a vegada
Pedro Manuel Colom de Portugal, Duc de Veragua 1679 - 1680
Rodrigo Manuel Fernández Manrique de Lara, comte d'Aguilar 1680 - 1683
Juan Tomás de Rocabertí 1683 2a vegada
Pedro José de Silva, comte de Cifuentes 1683 - 1688
Luis de Moscoso i d'Osorio, comte d'Altamira 1688 - 1690
Carlos Homo Dei Moura i Pacheco, marqués de Castel Rodrigo 1691 - 1696
Alfonso Pérez de Guzmán 1696 - 1700
Antonio Domingo de Mendoza Caamaño i Sotomayor, marqués de Villagarcía 1700 - 1705
Felipe V Joaquín Ponce de Lleó 1705 - 1706 Durant la guerra de successió espanyola cada aspirant al tron va nomenar al seu propi virrei
Comte de les Torres 1706 - 1707
Luis Antonio de Belluga i Moncada, bisbe de Cartagena 1707
Pretendent
Carlos III
Juan Bautista Basset i Ramos 1705 - 1706
Sancho Ruiz de Lihory, comte de Cardona 1706
Diego Hurtado de Mendoza i Sandoval, comte de la Corzana 1706 - 1707