Àcit clórico

Àcit clórico, HClO₃, és un oxácido de clor, i el precursor formal de sals de clorato. Es tracta d'un àcit fort (pK_a ≈ −2.7) i agent oxidant.

És elaborat per la reacció d'àcit sulfúric en clorato de bari, a on la formació de sulfat de bari insoluble fa eixir de la fase acuosa, per precipitació, els ions sulfat i bari (II):

Ba(ClO₃)₂ + H₂SO₄ → 2HClO₃ + BASE₄

Un atre método és el calfament d'àcit hipocloroso, obtenint-se aixina àcit clórico i clorur d'hidrogen:

3HClO → HClO₃ + 2 HCl

És estable en solució acuosa en fredor fins a una concentració d'aproximadament 30%, i la solució de fins a un 40% pot ser preparat per evaporament a pressió reduïda. Per damunt d'estes concentracions, i en el calfament, les solucions d'àcit clórico es descomponen per a donar una varietat de productes, per eixemple:

8HClO₃ → 4HClO₄ + 2H₂O + 2Cl₂ + 3 O₂

3HClO₃ → HClO₄ + H₂O + 2 ClO₂

La descomposició és controlada per factors cinètics: de fet, l'àcit clorhídric no és termodinámicamente estables sobre la desproporció.

Reacció en l'organisme

Quan l'àcit clórico entra en contacte en la pell o les membranes mucoses, pot causar irritament i cremades greus. L'exposició directa pot resultar en lesions severes, que van des de enrojecimiento i dolor fins a danys profunts en els teixits. L'inhalació de vapors d'àcit clórico pot irritar el tracto respiratori, provocant tós, dificultat per a respirar i atres síntomes respiratoris.

Si l'àcit clórico s'ingerix, pot provocar danys en el sistema digestiu. La corrosividad de l'àcit clórico pot causar úlceres en la boca, esòfec i estòmec, aixina com dolor abdominal sever i nàusees. En casos greus, l'ingestió pot dur a perforació en el tracto gastrointestinal i atres problemes greus.

Per la seua alta corrosividad, l'àcit clórico no es troba en aliments ni en productes comuns de consum. En ambients industrials, és manejat en estrictes mides de seguritat per a evitar l'exposició i minimisar riscs. La manipulació d'este àcit deu fer-se en esment extrem i equips de protecció adequats.