Àrea Paleontológica La Buitrera
El Àrea Paleontológica La Buitrera (APLB) és una regió del nort de la Província de Riu Negre (Argentina), uns 100 km a l'est de la Cordillera dels Vages i al Noroest del poble de Cerro Policia, prop de la costa Sur del Embassament Ezequiel Ramos Mexía a on aflora un antic desert cretácico, el paleoerg de Kokorkom,[1] representat en els últims 50 a 100 metros de gruixa de la Formació Candeleros i els primers 20 metros de la Formació Huincul, abdós unitats inicials del Grup Neuquén, del Cretácico Superior. Els afloraments estan allí composts principalment per bancs subhorizontales de areniscas d'orige principalment eòlic,[2] expostes en forma discontínua al peu del Replanell de Rentería a lo llarc d'uns 40 km llineals entre la localitat de l'Amagada, aproximadament des de front a Vila El Chocón fins al Pueblito, en direcció a Aguada Guzmán, més allà de la localitat de Cerro Policia.
Geologia
[editar | editar còdic]Imponents penya-segats rojosos que alcancen fins a 40 m d'altura són el sagell d'estos afloraments que són producte de la cohesividad de les areniscas sobre les unitats més arcillosas. Les areniscas de el APLB es intercalan en pegats de lutitas aïllats, d'orige llacustre lo que sugerix events d'inundació en els quals es formaven planicies inundades i llac efímers dins de l'ambient semiárido.[3]
Dins de les localitats fosilíferas varen ser trobats vertebrats en les diferents sub-localitats o llocs específics, més que lo que pròpiament es denomina excavacions o "quarries". Els materials varen ser colectados en depòsits arenencs produïts per interacció eòlica-fluvial i acumulats en les dunes del Kokorkom. Molts dels espècimen varen ser colectados en areniscas grosses en estratificació entrecreuada, relacionades en la migració de grans dunes eòliques. Les dunes s'associen a paleosuelos en abundants rizolitos i bioturbación, lo que indica canvis en el nivell freàtic i events d'inundació fluvial i formació d'estanys interduna.
Antiguetat
[editar | editar còdic]Considerant que l'inici de la depositación de la Formació Candeleros va ocórrer fa entre 100 i 98 Ma i que l'estudi de traces de fissió dirigit pel vulcanólogo Hugo Corbella sobre una toba en els primers metros de la suprayacente pero discontínua Formació Huincul va tirar una edat de 88 Ma,[4] s'ha sugerit per als últims 50 metros de la Formació Candeleros una edat d'uns 92–95 millons d'anys.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Apesteguía, S., Veiga, G.D., Sánchez, M.L., Argüello Scotti, A. i Candia Halupzoc, D.J. 2016. Kokorkom, el desert dels ossos: Grans dunes eòliques en la Formació Candeleros (Cretácico Superior), Patagonia Argentina. Actes XI RACAPA. General Roca, Riu Negre, Argentina, Octubre de 2016.
- ↑ Candia Halupczok, D.J., M. L. Sánchez, G. Veiga i S. Apesteguía. 2018. Dinosaur tracks in the Kokorkom desert, Candeleros Formation (Cenomanian, Upper Cretaceous), Patagonia Argentina: Implications for deformation structures in dune fields. Cretaceous Research. doi:10.1016/j.cretres.2017.10.017.
- ↑ Pérez Mayoral, J., Argüello Scotti, A., Apesteguía, S., Veiga, G.D. 2021. High-resolution analysis of an erg-margin system from the Cretaceous Candeleros Formation (La Buitrera Paleontological Area, Riu Negre Province, Argentina): An approach to different scales fluvial-aeolian interactions. Latin American Journal of Sedimentology and Basin Analysis 28(1): 37-59.
- ↑ Corbella, H., Novas, F. E., Apesteguía, S. i Leanza, H. A. 2004. First fission-track age for the dinosaur-bearing Neuquén Group (Upper Cretaceous), Neuquén basin, Argentina. Rev. Mus. Arg. de Cienc. Nat., n.s. 6(2): 227-232.
- ↑ Leanza, H. A.; Apesteguía, S.; Novas, F.E. i De la Font, M. S. 2004. Cretaceous terrestrial beds from the Neuquén basin (Argentina) and their tetrapod assemblages. Cretaceous Research Volume 25, Issue 1, Pages 1-96.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Área Paleontológica La Buitrera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.