Anar al contingut

Àrees protegides d'Estats Units

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les àrees protegides dels Estats Units són aquelles àrees, naturals o humanisades, en les que llegalment s'ha establit algun règim de protecció per a salvaguardar els seus valors, ya siguen culturals, històrics, naturals o de qualsevol atra índole, i que són administrades per una varietat d'autoritats federals, estatals, tribals i locals.

Estats Units és un país jove, en una història relativament curta i per això tots els bens històrics són especialment valorats. Ademés, és el tercer país més extens del món i té un conjunt d'espais naturals ampli i molt divers. La protecció històric-cultural i la protecció de la naturalea han anat desenrollant-se d'una forma pareguda al restant dels països occidentals, encara que sense estar tan clarament separades com en molts dels països europeus.

D'acort a les definicions internacionals, els EE. UU. tenien, en l'any 2016, 34.075 àrees protegides, contant les zones marines. Estes àrees protegides cobrixen 1.230.734 km², el 12.97% de la superfície terrestre dels EE. UU.[1] i casi també una dècima part de la superfície protegida del món. Les àrees marines protegides de EE. UU. cobrixen uns 900.000 km² adicionals, en diferents nivells de protecció.

Sistemes d'àrees protegides naturals

[editar | editar còdic]

En EE. UU., el sistema de protecció dels espais naturals es va desenrollar molt pronte, sent un país pioner en la protecció de la naturalea i corresponent-li l'honor d'haver declarat en 1872 el primer parc nacional del món, el parc nacional de Yellowstone.

La protecció de les àrees naturals, com en la majoria dels països, s'articula segons diferents sistemes de protecció que depenen de que administració declara i/o administra les zones a protegir. En EE. UU., eixos sistemes els corresponen al govern federal, als diferents governs estatals i als governs locals (comtats, ciutats o autoritats metropolitana). Tots ells utilisen diferents denominacions per a protegir àrees, que al final configuren una série de no sempre clares categories d'àrees protegides.

En el cas dels sistemes federals, depenent d'a que agència federal li correspon la gestió dels distints elements, s'organisen varis sistemes de protecció, complets i autònoms, que, en algunes ocasions, se superponen i repetixen categories de protecció, lo que fa a voltes difícil entendre el seu funcionament (per eixemple, una de les categories més conegudes, els monuments nacionals, formen part de sistemes diferents). Els sistemes federals d'àrees protegides naturals més importants són quatre:

Ademés, hi ha atres dos importants sistemes interagencias, que competixen a vàries agències:

Per últim, atres dos agències federals també gestionen atres àrees protegides, la «Armed Forces Retirement Home» (AFRH) i l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (National Oceanic and Atmospheric Administration, NOAA), en especial esta última és l'encarregada del:

Sistema de Parcs Nacionals

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Sistema de Parcs Nacionals dels Estats Units.


El Sistema de Parcs Nacionals dels EE. UU. («National Park System», NPS), que administra el govern federal, és un terme que descriu el conjunt de totes les unitats gestionades pel Servici de Parcs Nacionals («National Park Service»), no sent necessari que el títul o denominació de l'unitat (aixina es referixen a cada element individualment) incloga el terme «parc» (de fet, molts no ho fan). En la Llei de 18 d'agost de 1970, el «Sistema de Parcs Nacionals» es definix llegalment com «qualsevol zona de terra i aigua, ara o en el futur, administrada pel Secretari d'Interior per mig del Servici de Parcs Nacionals per a parc, monument històric, via parc, recree o de qualsevol una atra índole».[2]

El «Sistema de Parcs Nacionals» dels EE. UU. utilisa 20 títuls o denominacions diferents (algunes en variants) per a nomenar les unitats que gestiona, sent les més conegudes els parcs nacionals, els monuments nacionals i els llocs històrics nacionals («National Historic Site»).

En abril de 2009, en el «Sistema de Parcs Nacionals» hi havia 391 «unitats» (la sifra és un tant enganyosa, ya que, per eixemple, el «parc nacional i reserva de Denali» es conta com dos unitats, mentres que el monument nacional de Fort Moultrie no es contabilisa com a unitat, ya que es considera com a part del monument nacional de Fort Sumter). El sistema comprén aproximadament 338.000 km², dels quals més de 17.000 km² són de propietat privada. L'unitat més gran és el parc nacional i Reserva Wrangell-St. Elia, en Alaska. En 53.000 km² és més de 16 per cent de tot el sistema. L'unitat més chicoteta en el sistema és el National Memorial Tadeo Kosciuszko, Pennsilvània, en sol 0,02 hectàrees (80 m²).


Sistema de Parcs Nacionals (actualisat, març de 2009)
Denominació Àrea Llongitut
Categoria Sigles Inglés Espanyol Número Total (km²) (km)
Archiu:Caps block 46 NationalParkService-ShadedLogo.svg Camps de batalla NB National Battlefield Camp de batalla nacional 11 24 261,98
NBP National Battlefield Park Parc camp de batalla nacional 3
NMP National Military Park Parc militar nacional 9
NBS National Battlefield Site Sitie camp de batalla nacional 1
Parcs històrics NHP National Historical Park Parc històric nacional 45 123 828,96
NHS National Historic Site Lloc històric nacional 77
IHS International Historic Site Parc històric internacional 1
Costes i riberes de llac i rius NL National Lakeshore Ribera de llac nacional 4 926,22
NS National Seashore Costa nacional 10 2408,20
NR National River Riu nacional 5 15 3020,40
NWSR National Wild and Scenic Rivers & Riverways Riu Nacional Salvage i Paisagístic 10
Monuments i memorials NMem National Memorial Memorial nacional 27 27 42,66
NM National Monument Monument nacional 74 74 9214,73
Àrees naturals NP National Park Parc nacional 58 58 210 279,86
NPres National Preserve Preserva nacional 18 20 97 890,74
NRes National Reserve Reserva nacional 2
NRA National Recreation Area Àrea de recree nacional 18 18 14 943,68
Senderes i vies NST National Scenic Trail Sendera nacional (o ruta) 3 3 963,13
National Parkway Via parc nacional 4 4 713,64
Atres designació OD Other Designations
(White House, National Mall, etc.)
Atres designació
(Casa Blanca, National Mall, etc.)
11 11 162,39
Total 391 391 341 656,62

Els cementeris nacionals que depenen del Sistema de Parcs Nacionals solament són aquells que estan ioncluidos dins d'atres unitats més àmplies, casi totes elles parcs militars nacionals i per això no es contabilisen com a unitats del sistema.

Sistema de Conservació de Paisages Nacionals

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Sistema de Conservació de Paisages Nacionals.

El Sistema de Conservació de Paisages Nacionals (en anglés, «National Landscape Conservation System», NLCS) és un sistema d'àrees protegides la gestió de les quals té encomanada el Bureau of Land Management (BLM). Creat en l'any 2000, en giner de 2009 el Sistema contava en un total de 860 unitats i casi 110.000 km² de terres protegides, integrant una colecció de les àrees considerades com les «joyes de la corona» de l'Oest. Estes terres representen més del 10% dels 1.040.000 km² gestionats pel Bureau of Land Management.

El Sistema utilisa dèu denominacions de conservació per a les diferents unitats, algunes d'elles en gran tradició en la política migambiental dels EE. UU., que no recauen únicament en l'agència, com és el cas dels monuments nacionals, gestionats en la seua gran majoria pel Servici de Parcs Nacionals (NPS).

Hi ha monuments nacionals del Sistema de Conservació de Paisages Nacionals en Arizona (5), Califòrnia (3), Montana (2), Colorat (1), Idaho (1), Nou Mèxic (1), Oregó/Washington (1) i Utah (1). Ademés, en atres quatre estats —Alaska, Marylan, Nevada i Wyoming— hi ha alguna unitat del Sistema. Com a resum, s'arreplega en forma de taula l'informació que proporciona la pròpia BLM.


Sistema de Conservació de Paisages Nacionals (actualisat, març de 2009)
Denominació Àrea Llongitut
Categoria Sigles Inglés Espanyol Número (km²) (km)
Archiu:Logo of the United States Bureau of Land Management.svg Monuments i Àrees de Conservació Nacionals NM National Monument Monument nacional 15 19 458,8
NCA National Conservation Area Àrea de conservació nacional 13 56 658,2
Atres designació similars (*) 6 5805,3
Vida Salvage WA Wilderness Area Àrea selvada 190 31 295,6
WSA Wilderness Study Area Àrea d'estudi de vida selvada 585 55 863,9
Rius NWSR National Wild and Scenic River Riu Nacional Salvage i Paisagístic 38 4054,4 3302
Senderes («Trails») NHT National Historic Trail Sendera històrica nacional 10 8595
NST National Scenic Trail Sendera paísajístico nacional 3 1004
Total 860 109 265,1 12 904

(*) Les atres tres denominacions són Àrea de Gestió Cooperativa i Protecció («Cooperative Management and Protection Area»), Reserva Forestal («Forest Reserve») i Àrea Natural Destacada («Outstanding Natural Area»);

(**) Algunes unitats del Sistema se superponen. Per estes coincidències, no és possible aplegar a una superfície total de totes les unitats únicament per mig de la suma de la superfície total de cada una de les categories.

Protecció d'àrees històriques i culturals

[editar | editar còdic]

La protecció d'àrees i elements en els que els seus valors més destacats siguen els històrics i culturals també té tradició en els EE. UU., encara que la seua organisació és molt manco clara i no integren cap sistema federal autònom. Moltes de les unitats del Sistema de Parcs Nacionals tenen la seua raó de ser en valors d'este tipo, com ocorre en els parcs històrics, els parcs militars o els camps de batalla. En general, la protecció de grans àrees lliures encara recau sobre l'administració federal, pero a mida que eixes àrees històriques han anat humanisant-se i alberguen construccions, edificis i estructures, eixa responsabilitat correspon més als seus titulars, que en alguns casos són institucions i associacions en alguna finalitat pública —universitats o museus- i en atres empreses o simples ciutadans. (Com a eixemple, en l'any 2004, casi la mitat de les fites històriques nacionals eren de propietat privada, sent de titularitat del govern federal el 10%, dels estats el 18% i de les distintes jurisdiccions locals el 15% adicional. El restant es troben en múltiples propietats.[3])

La protecció d'eixes àrees més edificades recau cada volta en les autoritats estatals i locals, que han desenrollat una llegislació estatal i local que configura sistemes d'elements protegits d'àmbits més reduïts en els que hi ha molta diversitat.

En general, la protecció dels elements de valia històrica a nivell federal ha anat desenrollant-se per aplicació de diferents lleis —com la primitiva llei d'Antiguetats de 1906, la llei de Llocs Històrics de 1933 i la llei de Preservació Històrica Nacional de 1966— en les que s'han anat perfilant els procediments i figures de protecció que han anat usant-se per a preservar eixos bens i propietats. S'han creat varis organismes i institucions el fi de les quals és la preservació històrica, sent els més importants, a nivell federal, els constituïts despuix de la llei de 1966, el Consell Assessor en la Preservació Històrica, l'Oficina de Preservació Històrica de l'Estat i el Fondo de Preservació Històrica.

Les àrees històriques s'han protegit, a nivell federal, utilisant casi una única figura, usada exclusivament per a este fi, el fita històrica nacional («National Historic Landmark», NHL). En abril de 2009 hi ha més de 2.500 fites històriques nacionals.[4] (Per als hispanohablante, hi ha certa dificultat en la comprensió de les figures o instruments de protecció usades, en existir varis térmens dels coneguts com falsos amics: «plaus», «sites» i «landmarks». Estos térmens no sempre es traduïxen correctament i llocs, llocs i fites moltes voltes s'utilisen com a sinònims, de forma confusa i inclús erròneament.)


Hi ha també una atra figura, l'àrea patrimoni nacional dels Estats Units (National Heritage Areas), que deu ser aprovada pel Congrés dels EE. UU., pero que s'ampra més en fins de desenroll turístics més que d'estricta conservació.

Registre Nacional de Llocs Històrics

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Registre Nacional de Llocs Històrics.

En 1966 es va establir un Registre Nacional de Llocs Històrics, que ha depés casi sempre des del seu orige del Servici de Parcs Nacionals, en el que s'arrepleguen i llisten tots les propietats que tenen valor històric de la nació.

L'inclusió d'un element en el Registre Nacional no supon cap garantia per a la seua conservació, pero possibilita l'accés per als seus titulars a diferents ajudes, subvencions i bonificacions fiscals que depenen de la seua inclusió. El Registre Nacional, que ya té més d'un milló de propietats incloses, té 80 000 enumerades individualment, corresponent les restants a propietats incloses en districtes històrics. Cada any s'agreguen al Registre Nacional aproximadament 30 000 noves propietats, tant de forma individual com formant part de nous districtes històrics.

El Registre organisa les propietats en cinc grans grups:

  • Edificis («Buildings»), definits com qualsevol tipo de construcció destinada a albergar activitats humanes, i que inclouen cases, graners, hotels, iglésies o construccions similars com un jujat o una presó.
  • Estructures («Structures») que són construccions destinades a fins distints a albergar activitats humanes, com a avions, elevadors de gra, gazebos o ponts.
  • Objectes («Object»), per lo general de caràcter artístic, o de chicoteta escala en comparació a les estructures i edificis. Encara que els objectes poden ser mòvils generalment estan associats en un lloc específic o mig ambient i poden ser monuments, escultures i fonts.
  • Llocs («Sites»), que són el lloc d'acontenyiments significatius que poden ser històrics o prehistòrics en la naturalea i representen activitats, i edificis (de peu, en ruïnes o desapareguts). En els llocs és la mateixa ubicació que és d'interés històric i cultural que posseïx valors arqueològic, independentment del valor de totes les estructures que puguen existir actualment en l'ubicació. Alguns eixemples de llocs inclouen, naufragis, camps de batalla, campaments, característiques naturals i coves.
  • Districtes històrics («Historic districts»), aquelles zones que posseïxen una concentració, vinculació o continuïtat de les anteriors quatre tipos de propietats. Els objectes, les estructures, edificis i llocs dins d'un districte històric estan units històrica o estèticament, ya siga per elecció o per la naturalea del seu desenroll. Consistixen en propietats contribuidoras i no contribuidoras.

En el Registre, en independència del tipo de propietat —edifici, estructura, objecte o lloc— hi ha tres grans grups de propietats:

  • Llistats de propietats designades (ya siga de forma individual o com a part de districtes o propietats múltiples);
  • Totes les fites històriques nacionals («National Historic Landmarks») (ya siguen de forma individual o com a part de districtes o propietats múltiples);
  • Totes les unitats del Sistema de Parcs Nacionals que siguen de caràcter històric, entre elles:
  • Campos de batalla nacionals i parcs militars nacionals («National Battlefields» i «Military Parks»);
  • Memorials nacionals («National Memorials»);
  • Parcs històrics nacionals («National Historical Parks»);
  • Llocs històrics nacionals («National Historic Sites»);
  • Alguns dels monuments nacionals («National Monuments»)

Vore també

[editar | editar còdic]
  1. [1]
  2. «any area of land and water now or hereafter administered by the Secretary of the Interior through the National Park Service for park, monument, historic, parkway, recreational or other purposes».
  3. National Historic Landmarks Update, National Park Service, October 2004. Disponible en: [2]
  4. Hi ha un llistat complet disponible en el lloc oficial: [3]


Referències

[editar | editar còdic]