Àrees protegides d'Estats Units

Les àrees protegides dels Estats Units són aquelles àrees, naturals o humanisades, en les que llegalment s'ha establit algun règim de protecció per a salvaguardar els seus valors, ya siguen culturals, històrics, naturals o de qualsevol atra índole, i que són administrades per una varietat d'autoritats federals, estatals, tribals i locals.

Estats Units és un país jove, en una història relativament curta i per això tots els bens històrics són especialment valorats. Ademés, és el tercer país més extens del món i té un conjunt d'espais naturals ampli i molt divers. La protecció històric-cultural i la protecció de la naturalea han anat desenrollant-se d'una forma pareguda al restant dels països occidentals, encara que sense estar tan clarament separades com en molts dels països europeus.

D'acort a les definicions internacionals, els EE. UU. tenien, en l'any 2016, 34.075 àrees protegides, contant les zones marines. Estes àrees protegides cobrixen 1.230.734 km², el 12.97% de la superfície terrestre dels EE. UU. i casi també una dècima part de la superfície protegida del món. Les àrees marines protegides de EE. UU. cobrixen uns 900.000 km² adicionals, en diferents nivells de protecció.

Sistemes d'àrees protegides naturals

En EE. UU., el sistema de protecció dels espais naturals es va desenrollar molt pronte, sent un país pioner en la protecció de la naturalea i corresponent-li l'honor d'haver declarat en 1872 el primer parc nacional del món, el parc nacional de Yellowstone.

La protecció de les àrees naturals, com en la majoria dels països, s'articula segons diferents sistemes de protecció que depenen de que administració declara i/o administra les zones a protegir. En EE. UU., eixos sistemes els corresponen al govern federal, als diferents governs estatals i als governs locals (comtats, ciutats o autoritats metropolitana). Tots ells utilisen diferents denominacions per a protegir àrees, que al final configuren una série de no sempre clares categories d'àrees protegides.

En el cas dels sistemes federals, depenent d'a que agència federal li correspon la gestió dels distints elements, s'organisen varis sistemes de protecció, complets i autònoms, que, en algunes ocasions, se superponen i repetixen categories de protecció, lo que fa a voltes difícil entendre el seu funcionament (per eixemple, una de les categories més conegudes, els monuments nacionals, formen part de sistemes diferents). Els sistemes federals d'àrees protegides naturals més importants són quatre:

• Sistema de Parcs Nacionals («National Park System», NPS), a càrrec del Servici de Parcs Nacionals («National Park Service»). En 391 unitats en març de 2009, és el principal sistema d'àrees protegides, en el que estan tots els parcs nacionals, gran part dels monuments nacionals i moltes atres unitats en variada designació.
• Sistema de Conservació de Paisages Nacionals («National Landscape Conservation System», NLCS ), a càrrec del Bureau of Land Management (BLM);
• Sistema de Boscs Nacionals, a càrrec del Servici Forestal («US Forest Service», US FS) depenent del Departament d'Agricultura. Administra 155 boscs nacionals («National Forests») i 20 praderies nacionals («National Grasslands»).

• Sistema de Preservació d'Àrees Salvages Nacionals («National Wilderness Preservation System», NWPS) i Sistema de Refugis Salvages Nacionals («National Wildlife Refuge System», NWRS), dos sistemes de protecció d'àrees i refugis salvages a càrrec del Servici de Peixca i Vida Selvada dels Estats Units («U.S. Fish and Wildlife Service» US FWS) que administren, respectivament, 704 àrees salvages i 545 refugis, 37 chapulls i 50 àrees coordinades.

Ademés, hi ha atres dos importants sistemes interagencias, que competixen a vàries agències:

• Sistema de Senderes Nacionals, («National Trails System», NTS), a càrrec de el BLM, de el NPS i de el USFS.
• Sistema de Rius Salvages i Paisagístics Nacionals, («National Wild and Scenic Rivers System», NWSRS), a càrrec de el BLM, de el NPS, de el USFS, de el USFWS i de el U.S. Army Corps of Engineers», ACOE.

Per últim, atres dos agències federals també gestionen atres àrees protegides, la «Armed Forces Retirement Home» (AFRH) i l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (National Oceanic and Atmospheric Administration, NOAA), en especial esta última és l'encarregada del:

• Sistema Nacional de Reserves d'Investigació Estuarina («National Estuarine Research Reserve System», NERRS), que gestiona 27 Reserves d'Investigació Estuarina (National Estuarine Research Reserve) en colaboració en els estats costers.

Sistema de Parcs Nacionals

Artícul principal → Sistema de Parcs Nacionals dels Estats Units.

El Sistema de Parcs Nacionals dels EE. UU. («National Park System», NPS), que administra el govern federal, és un terme que descriu el conjunt de totes les unitats gestionades pel Servici de Parcs Nacionals («National Park Service»), no sent necessari que el títul o denominació de l'unitat (aixina es referixen a cada element individualment) incloga el terme «parc» (de fet, molts no ho fan). En la Llei de 18 d'agost de 1970, el «Sistema de Parcs Nacionals» es definix llegalment com «qualsevol zona de terra i aigua, ara o en el futur, administrada pel Secretari d'Interior per mig del Servici de Parcs Nacionals per a parc, monument històric, via parc, recree o de qualsevol una atra índole».

El «Sistema de Parcs Nacionals» dels EE. UU. utilisa 20 títuls o denominacions diferents (algunes en variants) per a nomenar les unitats que gestiona, sent les més conegudes els parcs nacionals, els monuments nacionals i els llocs històrics nacionals («National Historic Site»).

En abril de 2009, en el «Sistema de Parcs Nacionals» hi havia 391 «unitats» (la sifra és un tant enganyosa, ya que, per eixemple, el «parc nacional i reserva de Denali» es conta com dos unitats, mentres que el monument nacional de Fort Moultrie no es contabilisa com a unitat, ya que es considera com a part del monument nacional de Fort Sumter). El sistema comprén aproximadament 338.000 km², dels quals més de 17.000 km² són de propietat privada. L'unitat més gran és el parc nacional i Reserva Wrangell-St. Elia, en Alaska. En 53.000 km² és més de 16 per cent de tot el sistema. L'unitat més chicoteta en el sistema és el National Memorial Tadeo Kosciuszko, Pennsilvània, en sol 0,02 hectàrees (80 m²).

Sistema de Parcs Nacionals (actualisat, març de 2009)

		Denominació					Àrea	Llongitut
	Categoria	Sigles	Inglés	Espanyol	Número	Total	(km²)	(km)
Archiu:Caps block 46 NationalParkService-ShadedLogo.svg	Camps de batalla	NB	National Battlefield	Camp de batalla nacional	11	24	261,98
		NBP	National Battlefield Park	Parc camp de batalla nacional	3
		NMP	National Military Park	Parc militar nacional	9
		NBS	National Battlefield Site	Sitie camp de batalla nacional	1
	Parcs històrics	NHP	National Historical Park	Parc històric nacional	45	123	828,96
		NHS	National Historic Site	Lloc històric nacional	77
		IHS	International Historic Site	Parc històric internacional	1
	Costes i riberes de llac i rius	NL	National Lakeshore	Ribera de llac nacional		4		926,22
		NS	National Seashore	Costa nacional		10		2408,20
		NR	National River	Riu nacional	5	15		3020,40
		NWSR	National Wild and Scenic Rivers & Riverways	Riu Nacional Salvage i Paisagístic	10
	Monuments i memorials	NMem	National Memorial	Memorial nacional	27	27	42,66
		NM	National Monument	Monument nacional	74	74	9214,73
	Àrees naturals	NP	National Park	Parc nacional	58	58	210 279,86
		NPres	National Preserve	Preserva nacional	18	20	97 890,74
		NRes	National Reserve	Reserva nacional	2
		NRA	National Recreation Area	Àrea de recree nacional	18		18	14 943,68
	Senderes i vies	NST	National Scenic Trail	Sendera nacional (o ruta)	3	3	963,13
			National Parkway	Via parc nacional	4	4	713,64
	Atres designació	OD	Other Designations (White House, National Mall, etc.)	Atres designació (Casa Blanca, National Mall, etc.)	11	11	162,39
	Total				391	391	341 656,62

Els cementeris nacionals que depenen del Sistema de Parcs Nacionals solament són aquells que estan ioncluidos dins d'atres unitats més àmplies, casi totes elles parcs militars nacionals i per això no es contabilisen com a unitats del sistema.

Sistema de Conservació de Paisages Nacionals

Artícul principal → Sistema de Conservació de Paisages Nacionals.

El Sistema de Conservació de Paisages Nacionals (en anglés, «National Landscape Conservation System», NLCS) és un sistema d'àrees protegides la gestió de les quals té encomanada el Bureau of Land Management (BLM). Creat en l'any 2000, en giner de 2009 el Sistema contava en un total de 860 unitats i casi 110.000 km² de terres protegides, integrant una colecció de les àrees considerades com les «joyes de la corona» de l'Oest. Estes terres representen més del 10% dels 1.040.000 km² gestionats pel Bureau of Land Management.

El Sistema utilisa dèu denominacions de conservació per a les diferents unitats, algunes d'elles en gran tradició en la política migambiental dels EE. UU., que no recauen únicament en l'agència, com és el cas dels monuments nacionals, gestionats en la seua gran majoria pel Servici de Parcs Nacionals (NPS).

Hi ha monuments nacionals del Sistema de Conservació de Paisages Nacionals en Arizona (5), Califòrnia (3), Montana (2), Colorat (1), Idaho (1), Nou Mèxic (1), Oregó/Washington (1) i Utah (1). Ademés, en atres quatre estats —Alaska, Marylan, Nevada i Wyoming— hi ha alguna unitat del Sistema. Com a resum, s'arreplega en forma de taula l'informació que proporciona la pròpia BLM.

Sistema de Conservació de Paisages Nacionals (actualisat, març de 2009)

		Denominació				Àrea	Llongitut
	Categoria	Sigles	Inglés	Espanyol	Número	(km²)	(km)
Archiu:Logo of the United States Bureau of Land Management.svg	Monuments i Àrees de Conservació Nacionals	NM	National Monument	Monument nacional	15	19 458,8
		NCA	National Conservation Area	Àrea de conservació nacional	13	56 658,2
				Atres designació similars (*)	6	5805,3
	Vida Salvage	WA	Wilderness Area	Àrea selvada	190	31 295,6
		WSA	Wilderness Study Area	Àrea d'estudi de vida selvada	585	55 863,9
	Rius	NWSR	National Wild and Scenic River	Riu Nacional Salvage i Paisagístic	38	4054,4	3302
	Senderes («Trails»)	NHT	National Historic Trail	Sendera històrica nacional	10		8595
		NST	National Scenic Trail	Sendera paísajístico nacional	3		1004
	Total				860	109 265,1	12 904

(*) Les atres tres denominacions són Àrea de Gestió Cooperativa i Protecció («Cooperative Management and Protection Area»), Reserva Forestal («Forest Reserve») i Àrea Natural Destacada («Outstanding Natural Area»);

(**) Algunes unitats del Sistema se superponen. Per estes coincidències, no és possible aplegar a una superfície total de totes les unitats únicament per mig de la suma de la superfície total de cada una de les categories.

Protecció d'àrees històriques i culturals

La protecció d'àrees i elements en els que els seus valors més destacats siguen els històrics i culturals també té tradició en els EE. UU., encara que la seua organisació és molt manco clara i no integren cap sistema federal autònom. Moltes de les unitats del Sistema de Parcs Nacionals tenen la seua raó de ser en valors d'este tipo, com ocorre en els parcs històrics, els parcs militars o els camps de batalla. En general, la protecció de grans àrees lliures encara recau sobre l'administració federal, pero a mida que eixes àrees històriques han anat humanisant-se i alberguen construccions, edificis i estructures, eixa responsabilitat correspon més als seus titulars, que en alguns casos són institucions i associacions en alguna finalitat pública —universitats o museus- i en atres empreses o simples ciutadans. (Com a eixemple, en l'any 2004, casi la mitat de les fites històriques nacionals eren de propietat privada, sent de titularitat del govern federal el 10%, dels estats el 18% i de les distintes jurisdiccions locals el 15% adicional. El restant es troben en múltiples propietats.)

La protecció d'eixes àrees més edificades recau cada volta en les autoritats estatals i locals, que han desenrollat una llegislació estatal i local que configura sistemes d'elements protegits d'àmbits més reduïts en els que hi ha molta diversitat.

En general, la protecció dels elements de valia històrica a nivell federal ha anat desenrollant-se per aplicació de diferents lleis —com la primitiva llei d'Antiguetats de 1906, la llei de Llocs Històrics de 1933 i la llei de Preservació Històrica Nacional de 1966— en les que s'han anat perfilant els procediments i figures de protecció que han anat usant-se per a preservar eixos bens i propietats. S'han creat varis organismes i institucions el fi de les quals és la preservació històrica, sent els més importants, a nivell federal, els constituïts despuix de la llei de 1966, el Consell Assessor en la Preservació Històrica, l'Oficina de Preservació Històrica de l'Estat i el Fondo de Preservació Històrica.

Les àrees històriques s'han protegit, a nivell federal, utilisant casi una única figura, usada exclusivament per a este fi, el fita històrica nacional («National Historic Landmark», NHL). En abril de 2009 hi ha més de 2.500 fites històriques nacionals. (Per als hispanohablante, hi ha certa dificultat en la comprensió de les figures o instruments de protecció usades, en existir varis térmens dels coneguts com falsos amics: «plaus», «sites» i «landmarks». Estos térmens no sempre es traduïxen correctament i llocs, llocs i fites moltes voltes s'utilisen com a sinònims, de forma confusa i inclús erròneament.)

Hi ha també una atra figura, l'àrea patrimoni nacional dels Estats Units (National Heritage Areas), que deu ser aprovada pel Congrés dels EE. UU., pero que s'ampra més en fins de desenroll turístics més que d'estricta conservació.

Registre Nacional de Llocs Històrics

Artícul principal → Registre Nacional de Llocs Històrics.

En 1966 es va establir un Registre Nacional de Llocs Històrics, que ha depés casi sempre des del seu orige del Servici de Parcs Nacionals, en el que s'arrepleguen i llisten tots les propietats que tenen valor històric de la nació.

L'inclusió d'un element en el Registre Nacional no supon cap garantia per a la seua conservació, pero possibilita l'accés per als seus titulars a diferents ajudes, subvencions i bonificacions fiscals que depenen de la seua inclusió. El Registre Nacional, que ya té més d'un milló de propietats incloses, té 80 000 enumerades individualment, corresponent les restants a propietats incloses en districtes històrics. Cada any s'agreguen al Registre Nacional aproximadament 30 000 noves propietats, tant de forma individual com formant part de nous districtes històrics.

El Registre organisa les propietats en cinc grans grups:

• Edificis («Buildings»), definits com qualsevol tipo de construcció destinada a albergar activitats humanes, i que inclouen cases, graners, hotels, iglésies o construccions similars com un jujat o una presó.

• Estructures («Structures») que són construccions destinades a fins distints a albergar activitats humanes, com a avions, elevadors de gra, gazebos o ponts.

• Objectes («Object»), per lo general de caràcter artístic, o de chicoteta escala en comparació a les estructures i edificis. Encara que els objectes poden ser mòvils generalment estan associats en un lloc específic o mig ambient i poden ser monuments, escultures i fonts.

• Llocs («Sites»), que són el lloc d'acontenyiments significatius que poden ser històrics o prehistòrics en la naturalea i representen activitats, i edificis (de peu, en ruïnes o desapareguts). En els llocs és la mateixa ubicació que és d'interés històric i cultural que posseïx valors arqueològic, independentment del valor de totes les estructures que puguen existir actualment en l'ubicació. Alguns eixemples de llocs inclouen, naufragis, camps de batalla, campaments, característiques naturals i coves.

• Districtes històrics («Historic districts»), aquelles zones que posseïxen una concentració, vinculació o continuïtat de les anteriors quatre tipos de propietats. Els objectes, les estructures, edificis i llocs dins d'un districte històric estan units històrica o estèticament, ya siga per elecció o per la naturalea del seu desenroll. Consistixen en propietats contribuidoras i no contribuidoras.

En el Registre, en independència del tipo de propietat —edifici, estructura, objecte o lloc— hi ha tres grans grups de propietats:

• Llistats de propietats designades (ya siga de forma individual o com a part de districtes o propietats múltiples);
• Totes les fites històriques nacionals («National Historic Landmarks») (ya siguen de forma individual o com a part de districtes o propietats múltiples);
• Totes les unitats del Sistema de Parcs Nacionals que siguen de caràcter històric, entre elles:

• Campos de batalla nacionals i parcs militars nacionals («National Battlefields» i «Military Parks»);
• Memorials nacionals («National Memorials»);
• Parcs històrics nacionals («National Historical Parks»);
• Llocs històrics nacionals («National Historic Sites»);
• Alguns dels monuments nacionals («National Monuments»)

Vore també

• Sistema de Parcs Nacionals dels Estats Units
• Sistema de Conservació de Paisages Nacionals
• Sistema de Preservació d'Àrees Salvages Nacionals
• Sistema de Boscs Nacionals
• Sistema de Senderes Nacionals dels Estats Units
• Sistema de Rius Salvages i Paisagístics Nacionals
• Sistema Nacional de Reserves d'Investigació Estuarina
• Anex: Unitats del Sistema de Parcs Nacionals dels Estats Units. En este Anex hi ha una llista completa de les unitats del Sistema.

• Anex:Unitats del Sistema de Conservació de Paisages Nacionals (EE. UU.). En este Anex hi ha una llista casi completa de totes les unitats del Sistema.