Àudio-Animatronics

Àudio-Animatronics és la marca registrada d'una forma de robòtica creada per Walt Disney Imagineering per a espectàculs i atraccions en els parcs temàtics de Disney i posteriorment ampliats i utilisats per atres empreses. Els robots es mouen i fan soroll, per lo general en cançons. Els Àudio-Animatronics tenen moviments programats sobre la base d'una obra musical o en efectes de sò. Són diferents als robots-androides en el sentit de que estos es mouen per processament d'estímuls externs i responen a ells. Animatronics s'ha convertit en un nom genèric per als robots similars creats per atres empreses que no són de Disney.

Creació i desenroll primerenc

Àudio-Animatronics va ser una creació de Lee Adams, un empleat de Walt Disney, que va treballar com a electriciste en l'estudi de Burbank i va ser un dels ingeniers originals de Disney. El primer Àudio-Animatronic de Disney va ser el calamar jagant en la película 20.000 llegües baix la mar, que va ser creat per Adams, basada en un llibre del mateix títul de Juliol Verne. Hi havia bombes conectades als tentàculs. Quan una bomba era activada, l'aire omplia els tentàculs, lo que els feya pujar i girar en espiral.

El terme "Àudio-Animatronics" es va utilisar per primera volta comercialment per Disney en 1961, va ser presentada com una marca en 1964, i va ser registrada en 1967.

Tal volta lo més impressionant dels primers esforços en àudio-animatronics va ser l'atracció Enchanted Tiki Room, que es va inaugurar en 1963 en Disneyland, a on una sala plena de criatures tropicals sincronisen l'acció dels ulls i els gests facials en una partitura musical; totalment per mijos electromecànics. El "elenc" de la revista musical utilisava tons gravats en cinta magnetofónica, que feya vibrar una canya de metal que tanca un circuit per a activar un relé que enviava un pols d'electricitat a un mecanisme que activava una vàlvula neumàtica per a moure una part de la figura del cos.

Els moviments de l'atracció d'aus, flors i Tiki ídols varen ser desencadenades pel sò, això explica que el prefix "àudio" s'incloga en el nom d'estos robots. Els moviments tenien una neutral "posició de descans natural", la qual l'extremitat / partix tornaria a adoptar quan no hi ha pols elèctric. Tota l'animació es basava en el ON/OFF, encés i apagat.

Atres eixemples varen ser el Lincoln Exposició, presentat en l'Estat d'Illinois en el Pabelló de Fira mundial Nova York 1964. També en la fira varen estar s atres tres pabellons en Àudio-Animatronics. Eren Pepsi-UNICEF, General Electric's Carrusel de Progrés, i Ford's Magic Skyway.

Funcionament intern

Els seus músculs (neumàtics) no eren lo prou potents per a moure objectes de major tamany, com un braç artificial humà, per lo que l'hidràulica s'utilisa per a les grans sifres. El moviment que posseïxen els Àudio-Animatronics, com es va dir anteriorment, es basa en un sistema "ON/OF", açò vol dir que primer es mou una part i després una atra, no són possibles els moviments simultàneus. Per a que semble més real s'utilisa un sistema analògic. El sistema digital es va utilisar en els menuts neumàtics en moviment en extremitats (parpalles, picos, en els dits), i el sistema analògic s'utilisa per a la gran hidràulica l'alimentació humana o animal (braços, caps) movent les extremitats.

Per a permetre un alt grau de llibertat, s'assemblen a les botelles en miniatura, típic neumàtic o cilindres hidràulics, pero montar la part atrassera de la botella en una articulació de ròtula i vareta roscada. Esta articulació de ròtula permissos dels cilindres a surar lliurement en l'interior del marc, com quan la nina trencada i conjunta flexiona.

La tecnologia Disney no és infalible. L'oli es derrama de tant en tant per goteig o fuga. A voltes és necessari fer contacte per a reparar treball, o tirar algunes parts per fugues de decorreguts dins. El Tiki Room seguix sent un neumàtic teatral conjunt, principalment per les fugues es referix - Disney no vol que els decorreguts hidràulics de goteig cap a avall en el públic durant un espectàcul.

Perque cada cilindre requerix el seu propi control / canal de senyes, l'original d'àudio animatronic sifres són relativament simples en el seu disseny per a reduir el número de canals necessaris. Per eixemple, els primers dissenys humans (es referix a interns de Disney com la série A-1) inclosos els quatre dits de la mà com un actuador. En els ordenadors digitals moderns i grans d'almagasenament de senyes, el número de canals és pràcticament illimitada. Les versions actuals (série A-100) conten ara en actuadors individuals per a cada dit, i millores similars s'han estés a lo llarc de les sifres.

El compliment és una nova tecnologia que permet una més ràpida i moviments realistes, sense sacrificar el control. En les sifres majors, un ràpit moviment de les extremitats podria causar la sifra per a tot l'agitar d'un modo estrany. El Imagineers per lo tant, calia programar els moviments més llents, sacrificant la velocitat en la finalitat de fer-se en el control. Açò va ser frustrant per als animadors, que volien més ràpit els moviments en molts casos. El compliment millora la situació permetent que les extremitats anteriors per a seguir els punts en que estan programades per a detindre, que després retornar ràpidament a la "intenció" posició, per molt que real orgànica parts del cos. Els diversos moviments llents també es paren en les seues diverses posicions, en lloc d'utilisar les parades immediates que varen provocar l'agitació no desijats. Est absorbix el choc, de la mateixa manera que els esmortidors en un coche o l'absorció natural de choc en un cos vivent.

La pell d'un Àudio-Animatronics (abreviatura AA) està feta de caucho de silicona. Degut a que el coll és molt més estretixc que el restant del cràneu, el cràneu, la pell coberta té una cremallera fins a la part posterior per a permetre el fàcil removiment. L'apariència facial està pintada en la goma. També s'utilisen maquillage i cosmètics estàndar, per a donar-li una apariència més humana als Animatronics. En el temps la pintura s'afluixa i cau, de manera que el maquillage i el repintado de treball és obligatori.

En general, com la pell de caucho és flexible, l'estrés fa que esta se seque i comencen a badar-se. Els que no tenen un alt grau de flexibilitat de moviment (com els antics A-1 série de Lincoln) necessiten una tongada de pell cada 10 anys. La més recent A-100 séries AA humans (com la de Bill Clinton) també inclouen la flexión actuadors que es mouen les celles i galtes per a permetre les expressions més realista, pero la pell s'agota més ràpidament i les necessitats de tongada, a lo manco, cada cinc anys.

La peluca d'un AA es fa de cabell humà natural per al més alt grau de realisme, pero l'us del cabell real crea els seus propis problemes ya que els canvis en la humitat constant i ràpit moviment dels elements mòvils d'hardware AA transport a lo llarc del dia causa que el pèl llentament a perga el seu estil, que requerixen els retocs abans de cada dia de mostra.