Anar al contingut

Í

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Í

Í, í (i en accent aguda) és una lletra existent en els idiomes chec, eslovaco, feroés, hongarés, islandés, tàrtar, a on indica la vocal /i/ prolongada pel seu entonament en freqüència. Esta forma també apareix en el català, espanyol, gallec, irlandés, italià, lleonés, lituà, navajo, occità, portugués i vietnamita.[1]

Us en diversos idiomes

[editar | editar còdic]

Í és l'undècima lletra del alfabet Feroés i es representa /ii/.

Hongarés, Islandés, Chec i Eslovaco

[editar | editar còdic]

Í és la setzena lletra del alfabet hongarés, la duodècima lletra del alfabet islandés, la setzena lletra del alfabet chec i la dihuitena lletra del alfabet eslovaco. Es representa /ii/

Í és la setzena lletra de l'alfabet tàrtar (basat en Zamanälif). Es representa /ii/.

Vietnamita

[editar | editar còdic]

En l'alfabet vietnamita í és el to ascendent de "i".

En chinenc, pinyín Í és el to ascendent de "i"(to yángping).

Portugués i Espanyol

[editar | editar còdic]

Tant en portugués com en espanyol, la "í" no es considera una lletra, pero és la lletra "i" en accent ortogràfic. S'ampra per a denotar una sílaba de "í" en una tonicitat anormal.

Í/í és la variant de I que du un accent agut; que representa una /i/ duent l'accent tònic. s'usa solament quan és l'última lletra de la paraula, llevat en diccionaris o quan una pronunciació distinta pot alterar el significat de la paraula: víola (viola) pronunciat [viiola] i viola (violeta) pronunciat [viola].

La I <Í,í> pot combinar-se en un accent agut en indicar una sílaba tònica, pero quan hi ha una sílaba átona s'ampra <I,i>, que diferix de <Í,í>.[2]

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]