Índex acústic científic
El índex acústic científic o índex acústic internacional és un índex registral que assigna el número 0 a l'octava que comença en la nota més greu del orgue, el do0 (de 16,3516 Hz).
Es diu «índex acústic» i no «sistema de notació» perque podria confondre's en els sistemes de notació musical ―com l'anglés (que nomena a les notes en lletres de la A a la G) o el llatí (que nomena a les notes en paraules do, re, el meu, fa, sol, la i si)―.
En este índex acústic, el do central del piano es diu do4, i el la d'eixa mateixa octava (el la 440) és el la4. El la més greu d'un piano (27,5 Hz) es diu la0 en este sistema científic.
Va ser propost per Robert Young en 1939. Va mostrar les ventages de considerar el número d'octaves (o tons, o semitonos) que una determinada freqüència té per damunt d'una freqüència de referència C0 = 16,3516 Hz, propenca al mínim to audible pel sentit promig. Per eixemple, les huit notes do d'un piano tenen llavors per nom C1 fins a C8. I solament en vore el nom C4, se sap que hi ha quatre octaves audibles per baix d'eixa nota (aproximadament).[1]
Encara que l'índex acústic ha segut dissenyat per a descriure sons audibles, també permet especificar la freqüència de fenomens no audibles. Per eixemple, quan el satèlit Observatori Chandra de Rajos X va descobrir un forat negre que propaga una ona de pressió cada 10 millons d'anys, la NASA va descriure eixa oscilació com un si♭–53 (si bemol menys cincuenta y tres), el si♭ que sonaria 57 octaves més greu que el do central del piano.[2]
Utilisació geogràfica
[editar | editar còdic]- Tots els països d'Amèrica. En Mèxic l'índex científic conviu en la versió modificada de l'índex registral de Riemann (do central = do5), encara que està casi en desús.
- Tots els països d'Àsia, llevat els que varen anar en el seu dia colónies franceses. Els països que varen ser colónies espanyoles (com Filipines) o portugueses () utilisen l'índex acústic internacional.
- Tots els països d'Europa llevat Bèlgica i França, a on s'utilisa l'índex francobelga ( central = ).[3][4] En Espanya, l'índex científic internacional conviu en l'índex francobelga.[3]
Taula de freqüències de les notes
[editar | editar còdic]La següent taula brinda la notació per a diferents tons basats en les freqüències de les tecles d'un piano, en atres paraules, una afinaació estàndar per a concert i dotze tons igualment temperadas.
| Plantilla:Diagonal split header | 0 | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| do | 16.352 (−48) | 32.703 (−36) | 65.406 (−24) | 130.81 (−12) | 261.63 (0) | 523.25 (+12) | 1046.5 (+24) | 2093.0 (+36) | 4186.0 (+48) | 8372.0 (+60) | 16744.0 (+72) |
| doPlantilla:Music/rePlantilla:Music | 17.324 (−47) | 34.648 (−35) | 69.296 (−23) | 138.59 (−11) | 277.18 (+1) | 554.37 (+13) | 1108.7 (+25) | 2217.5 (+37) | 4434.9 (+49) | 8869.8 (+61) | 17739.7 (+73) |
| re | 18.354 (−46) | 36.708 (−34) | 73.416 (−22) | 146.83 (−10) | 293.66 (+2) | 587.33 (+14) | 1174.7 (+26) | 2349.3 (+38) | 4698.6 (+50) | 9397.3 (+62) | 18794.5 (+74) |
| el meuPlantilla:Music/rePlantilla:Music | 19.445 (−45) | 38.891 (−33) | 77.782 (−21) | 155.56 (−9) | 311.13 (+3) | 622.25 (+15) | 1244.5 (+27) | 2489.0 (+39) | 4978.0 (+51) | 9956.1 (+63) | 19912.1 (+75) |
| el meu | 20.602 (−44) | 41.203 (−32) | 82.407 (−20) | 164.81 (−8) | 329.63 (+4) | 659.26 (+16) | 1318.5 (+28) | 2637.0 (+40) | 5274.0 (+52) | 10548.1 (+64) | 21096.2 (+76) |
| fa | 21.827 (−43) | 43.654 (−31) | 87.307 (−19) | 174.61 (−7) | 349.23 (+5) | 698.46 (+17) | 1396.9 (+29) | 2793.8 (+41) | 5587.7 (+53) | 11175.3 (+65) | 22350.6 (+77) |
| faPlantilla:Music/solPlantilla:Music | 23.125 (−42) | 46.249 (−30) | 92.499 (−18) | 185.00 (−6) | 369.99 (+6) | 739.99 (+18) | 1480.0 (+30) | 2960.0 (+42) | 5919.9 (+54) | 11839.8 (+66) | 23679.6 (+78) |
| sol | 24.500 (−41) | 48.999 (−29) | 97.999 (−17) | 196.00 (−5) | 392.00 (+7) | 783.99 (+19) | 1568.0 (+31) | 3136.0 (+43) | 6271.9 (+55) | 12543.9 (+67) | 25087.7 (+79) |
| laPlantilla:Music/solPlantilla:Music | 25.957 (−40) | 51.913 (−28) | 103.83 (−16) | 207.65 (−4) | 415.30 (+8) | 830.61 (+20) | 1661.2 (+32) | 3322.4 (+44) | 6644.9 (+56) | 13289.8 (+68) | 26579.5 (+80) |
| la | 27.500 (−39) | 55.000 (−27) | 110.00 (−15) | 220.00 (−3) | 440.00 (+9) | 880.00 (+21) | 1760.0 (+33) | 3520.0 (+45) | 7040.0 (+57) | 14080.0 (+69) | 28160.0 (+81) |
| siPlantilla:Music/laPlantilla:Music | 29.135 (−38) | 58.270 (−26) | 116.54 (−14) | 233.08 (−2) | 466.16 (+10) | 932.33 (+22) | 1864.7 (+34) | 3729.3 (+46) | 7458.6 (+58) | 14917.2 (+70) | 29834.5 (+82) |
| si | 30.868 (−37) | 61.735 (−25) | 123.47 (−13) | 246.94 (−1) | 493.88 (+11) | 987.77 (+23) | 1975.5 (+35) | 3951.1 (+47) | 7902.1 (+59) | 15804.3 (+71) | 31608.5 (+83) |
Matemàticament, donat un número de semitonos sobre el do central (C4), la freqüència en hercios es troba donada per (vore raïl duodècima de dos).
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Robert W. Young(1939).The Journal of the Acoustical Society of America.Acoustic Society of America.11(1)
- 134-139.ISSN 0001-4966.doi:10.1121/1.1916017.Consultat el 26 de febrer de 2013.
- ↑ Eixe si♭–53 es trobaria 9,27 m a l'esquerra del do central del piano.
- ↑ 3,0 3,1 Chiantore Luca; Domínguez, Áurea; Martínez, Sílvia (2016). Escriure sobre música, Barcelona: Musikeon Books, p. 100-101. ISBN 978-84-945117-0-7.
- ↑ En Itàlia, tant els músics populars com a professionals i també les universitats utilisen el sistema internacional d'índex acústic ( central = ), a pesar de que la seua llei n.º 170, del 3 de maig de 1989, va establir oficialment l'índex francobelga:
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Índice acústico científico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.