APDS
APDS (acrònim de la veu anglesa armour-pírcing discarding sabot) és un tipo de proyectil de penetració que actua baix els principis bàsics de l'energia cinètica; es dispara des d'un canó i s'utilisa principalment per a atacar blancs protegits. Els cartuchos de tipo APDS són del tipo sabot, i són comunament usats en calibres de canó de gran capacitat, estos ara han segut superats en capacitats pels proyectils del tipo APFSDS (en anglés: armour-pírcing fi-stabilized discarding sabot) en molts sistemes de canons per a carros de combat. D'algun modo, els cartuchos APDS seguixen sent comunament usats en armes de calibres curts/mijos. En adaptar-se a certs calibres, este tipo de munició pot aplegar a doblar efectivament qualsevol classe de capacitat de penetració d'una munició corrent de qualsevol arma de fòc, comparat en els cartuchos de munició AP (armour-pírcing), AP - decapados (APC), o als APC + capucha de coberta balística (APCBC).
Història i desenroll
[editar | editar còdic]Les municions per a penetrar blindats del tipo APDS es varen desenrollar pels ingeniers que treballaven per a l'equip francés de la companyia Edgar Brandt, i es varen provar en dos calibres (T1 de calibre 75 mm/57 mm per al canó antitanque Mle1897/33 de calibre 75 mm., i el T2 de 37 mm/25 mm per als canons antitanque que tingueren el calibre 37 mm en la seua construcció) just en acabant de que l'armistici de França-Alemània en 1940 fora firmat.[1] Els ingeniers que treballaven per a la companyia Edgar Brandt, varen ser evacuats al Regne Unit, i es varen unir als equips que desenrollaven les municions APDS allí, culminant el seu treball en unes significatives millores al concepte i proveint una exitosa realisació del mateix. Els proyectils del tipo APDS es desenrollarien posteriorment en el Regne Unit entre 1941-1944 per la firma d'ordenances Armaments Research Department, i els qui s'encarregarien de portar a terme dits treballs serien els senyors Permutter i Coppock, els qui des de després varen terminar perfeccionant dit proyectil. A mitan de 1944 el cartuig APDS es va introduir primer al servici dins del canó QF 6 pdr, i en setembre de 1944 s'introduiria per al QF 17 pdr.[2]
Les raons per al desenroll dels proyectils del tipo APDS es varen originar en la busca d'un proyectil en capacitats antitanque, que els incrementara a les armes en us el seu eixercite en penetració; ya que era sabut que la velocitat terminal de l'impacte era molt reduïda, i ya que el desenroll d'una nova peça d'artilleria, que contara en un gran diàmetro de proyectil; eren requerits per a l'increment de l'alcanç i la penetració a través de qualsevol blindage. Un proyectil més gran requeria un arma completament nova i possiblement seria massa pesada per a reacondicionar als chassis existents en els tancs de l'época. En incrementar-se la velocitat d'eixida del proyectil en les armes actives s'originava una atra llimitació, i era la de que es podrien originar problemes sobre la limitante de la velocitat d'impacte front a planches d'acer especial en proyectils antiblindaje, que es podien trencar en alcançar velocitats sobre els 850 m/s al desenvainarse del seu casquillo protector.
En la finalitat d'incrementar les velocitats d'impacte, es va fer necessari la creació d'una ogiva més forta per al proyectil penetrador, i un canvi en el seu material era requerit de manera urgent. L'elecció d'un nou material per al penetrador es va fer pensant en una punta composta de carbur de tungsteno (CT), donada la seua sorprenent durea i a la seua ya provada habilitat per a soportar l'energia generada pel gran choc i la pressió generats de l'impacte a alta velocitat. Gràcies a la densitat del CT (15.7 g/cm³), que en l'época era el doble d'una peça d'acer (7.86 g/cm³); este ya era lo suficientment poderós i pesat com per a ser i soportar l'acceleració de la velocitat d'eixida del dispar. Preveent que atres inconvenients interferiren en dits requisits, una baïna de pes allaugerat es va desenrollar per a envainar enterament al núcleu. El nom donat a dit proyectil va ser el d'Armor-Pírcing Composite Rigid (APCR). El proyectil APCR pesa prop de la mitat d'un proyectil AP, pero del mateix diàmetro. Dau al gran marge d'acceleració imprimit en la reduïda àrea que els gasos li infringixen a l'ultrallauger proyectil APCR, es va experimentar un gran increment en el marge d'impacte i en l'acceleració en el ánima del canó, lo que es va traduir en una major velocitat d'eixida i de reculada del canó. Desafortunadament, la baixa densitat seccional d'un proyectil APCR resulta en una pobra capacitat de càrrega d'energia d'impacte (alta pèrdua aerodinàmica), anexa a la consabida pèrdua de velocitat i capacitat de penetració relacionada sobre la distància recorreguda.
Per a rebujar dites llimitacions, els ingeniers britànics varen idear una forma per a que la baïna que fora eyectada es descartara en eixir del canó. El nom otorgat a la vainilla descartada va ser el de sabot, una paraula d'orige francés per a un tipo de calçat de fusta. Per als proyectils APDS el sabot se sap que és com un recipient de contenció, que en ser eyectado recorda la forma d'una flor. El proyectil APDS dispon de certes ventages sobre els proyectils de pes reduït en mantindre la velocitat d'acceleració obtinguda des de la seua eixida del canó, pero sense sofrir les considerables pèrdues d'un proyectil APCR en vol.
Construcció del sabot
[editar | editar còdic]El sabot d'un calibre major del tipo APDS consistix d'una aleació llaugera d'alta resistència d'acer del tamany total i complet del calibre del canó, tant en el seu diàmetro com en la seua base unitària; a la que és fixat en conjunt. La part frontal del contenidor es compon de tres a quatre pétals (sabots); en els que es cobrix el proyectil, subjectes per mig de cintes de centrat (compostes d'un derivat del nailon). La part atrassera en part està composta d'un fondo de goma, que actua com obturador; i una banda de conducció (del mateix material anterior, nailon); que mantenen en el seu lloc el dispositiu per mig d'una subjecció roscada en l'unitat de base. La base de l'unitat, si el proyectil subcalibrado té un element trazador acoplat, té un forat ubicat en el centre. Abans de disparar, el proyectil subcalibrado i el sabot estan units. Dau a les grans forces de reculada, generades per la fricció entre el contenidor i el proyectil subcalibrado les que són transferides per a l'unió roscada, que mantenen estabilisat al proyectil subcalibrado. Els proyectils subcalibrados de calibres menuts/mijos de les municionsAPDS usen una baïna ultraresistente de pes allaugerat per a la base i de tres a quatre de pétals plàstics per a tancar el proyectil subcalibre. Per a transferir la força de gir al núcleu en les armes de calibres menuts/mijos, el núcleu té sempre una muesca en la seua base. Despuix de la seua acceleració, que pot superar forces de fins a 100,000 g, la base és irregularment forçada en el més suau pas pel material de la baïna, per a assegurar el proyectil subcalibre en la mateixa i impartir l'efecte de gir. No tots els calibres menuts/mijos de les municions APDS funcionen baix el mateix principi, hi ha un atre método per a generar la força de gir en acoplar-se est usant la coraza plàstica de la seua baïna. Després els pétals es fan d'un tamany llaugerament superior i d'un diàmetro major que el de les estrías del ánima del canó per a este fi. Açò força als pétals molt cenyits contra les parets del canó i el núcleu del proyectil, incrementant la fricció entre estes i donant l'efecte de gir; que és subsecuentemente transferit al proyectil subcalibrado.
Construcció del proyectil subcalibrado
[editar | editar còdic]El proyectil subcalibrado està fet d'un núcleu d'alta densitat en un tapó penetrador d'alta durea, tancat dins d'una baïna d'alta resistència (feta d'acer d'aleació llaugera i alumini en aleació en magnesi) de tipo balístic. Para els calibres menuts/mijans actuals dels proyectils APDS en us, el núcleu no està cobert i les cobertes balístiques i el penetrador estan combinats. Un element indicador es pot afegir als cartuchos APDS en el proyectil subcalibrado, tant en calibres armes de gran tamany com en calibres menuts. Estos formen part de la coberta exterior en les municions d'armes de gros calibre aixina com en les de mijà/menut calibre, i este element en cuetsión està contingut dins d'una cavitat hueca, o conectat a la base del núcleu. Els proyectils APDS més moderns utilisen l'alta força de choc generada del seu dispar en conjunt en les aleacions d'alta resistència de tungsteno com la seua força de penetració. El principal component a banda del tungsteno són aleacions o sintetisats d'aleacions en cobalt, coure, ferro o níquel. Hui en dia molt pocs proyectils APDS utilisen núcleus i/o penetradores d'urani empobrit (DU); uns atres estan fets d'aleacions de titani per al material penetrador, encara que alguns dels proyectils usats en el Phalanx com el Mk.149-2 fan us de núcleus d'urani empobrit.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Shells and Grenades». The Museum of Technology. Consultat el 23 d'octubre de 2010.
- ↑ Jason Rahman. «The 17-Pounder». Avalanche Press. Consultat el 23 d'octubre de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Armour-pírcing discarding sabot» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.