ASMR
El terme ASMR (de l'anglés autonomous sensory meridian response: ‘resposta sensorial meridiana autònoma’) és un neologisme que fa referència a una experiència caracterisada per una sensació estàtica o hormigueo en la pell que normalment comença en el cuiro cabellut i recorre la part posterior del coll i la part superior de la columna vertebral. S'ha comparat en la sinestesia auditiva tàctil i pot solaparse en l'ariçonada.[2][3]
Es tracta d'una experiència subjectiva de «eufòria de baix grau», caracterisada per «una combinació de sentiments positius i una sensació de hormigueo estàtic en la pell». Es desencadena més comunament per estímuls auditius o visuals, i menys comunament pel control de l'atenció intencional.[1][4]
Denominació
[editar | editar còdic]Abans del consens social que va dur a lo que ara és l'adopció del terme, es varen propondre i varen discutir atres noms en varis llocs, incloent el fòrum Steady Health, el grup Yahoo! de la Society of Sensationalists i el Unnamed Feeling Blog. Els noms formals proposts incloïen «orgasme mental induït auditiu», «eufòria induïda per l'atenció» i «eufòria observadora induïda per l'atenció», mentres que els térmens coloquials en us incloïen «massage cerebral», «hormigueo en el cap», «hormigueo en el cervell», «hormigueo en la columna vertebral» i «orgasme cerebral».[5][6]
Mentres que molts dels térmens coloquials i formals utilisats i proposts entre 2007 i 2010 incloïen una referència al orgasme, durant eixe temps va haver una objecció majoritària al seu us entre aquells que participaven activament en discussions en llínea, molts dels quals han continuat persistint en diferenciar la naturalea eufòrica i relajante de la ASMR de l'excitació sexual. No obstant, l'argument a favor de l'excitació sexual persistix i alguns dels seus defensors han publicat videos classificats com ASMRotica (ASMR eròtica), que estan deliberadament dissenyats per a ser estimulants.[7][8]
Els primers defensors de la ASMR varen concloure que el fenomen generalment no estava relacionat en l'excitació sexual, i Jennifer Allen va propondre que el fenomen es denominara «resposta sensorial meridiana autònoma». Allen va triar les paraules en l'intenció o assumint que tingueren els següents significats específics:
- Resposta: es referix a una experiència desencadenada per alguna cosa extern o intern.
- Sensorial: pertanyent als sentits o a la sensació.
- Meridiana: significa un clímax o punt de major desenroll.
- Autònoma: espontàneu, autònom, en o sense control.
Allen va verificar en una entrevista en 2016 que va seleccionar a propòsit estos térmens perque eren més objectius, cómodos i clínics que els térmens alternatius per a la sensació.[9] En eixa entrevista, Allen va explicar que va seleccionar la paraula meridiana per a reemplaçar a la paraula orgasme i va dir que havia trobat un diccionari que definia el meridiano com «un punt o periodo de major desenroll, major prosperitat o similar».[9][10]
Sensació i detonants
[editar | editar còdic]Sensació
[editar | editar còdic]L'experiència subjectiva, la sensació i el fenomen perceptivo identificats pel terme «resposta sensorial meridiana autònoma» són descrits com a «similar a una corrent elèctrica suau... o les bombetes carbonatadas en una copa de champany».[4]
Detonants
[editar | editar còdic]La ASMR sol originar-se per mig d'estímuls denominats detonants.[4] Estos, que són comunament auditius i visuals, poden trobar-se a través de les interaccions interpersonals de la vida diària. Ademés, la ASMR s'activa a sovint per l'exposició a àudio i video específics. Dits mijos poden estar especialment dissenyats en el propòsit específic d'activar la ASMR o haver segut creats originalment per a atres fins i posteriorment descoberts com a detonants de l'experiència.[1]
Els estímuls que poden desencadenar la ASMR, segons lo senyalat per aquells que l'experimenten, inclouen els següents:
- Escoltar una veu suau o susurrante.
- Escoltar sons suaus i repetitius que provenen d'algú que es dedica a una tasca com passar les pàgines d'un llibre.
- Observar atentament a algú que realisa una tasca com preparar el menjar.
- Mastegar, crujir, sorbir o mossegar aliments, begudes o chicles en veu alta.
- Rebre atenció personal.
- Iniciar l'estímul a través de la manipulació conscient sense la necessitat de activadores externs de vídeo o àudio.
- Escoltar els colps, normalment en superfícies com a plàstic, fusta, metal, etc.
- Moviments de la mà, especialment en la cara.
- Detonants per murmuris
Els sicòlecs Nick Davis i Emma Barratt varen descobrir que el murmuri era un detonant eficaç per al 75% dels 475 subjectes que varen participar en un experiment per a investigar la naturalea de la ASMR,[1] i que esta estadística es reflectix en la popularitat dels videos de ASMR que inclouen a algú que parla en veu baixa.[11][12][13]
- Detonants auditius
Molts dels que experimenten ASMR senyalen que els sorolls ambientals no vocals realisats a través de l'acció humana també són detonants efectius de ASMR. Eixemples de tals sorolls inclouen dits rascant o colpejant una superfície, espalmant-se el pèl, fregant-se les mans o manipulant tela, aplastamiento de clafolls d'ou, arrugamiento d'un material flexible com el paper, o l'escritura. Molts videos de YouTube que tenen l'intenció d'activar la ASMR presenten a una sola persona que realisa estes accions i els sons que resulten d'elles.[14]
- Detonants per l'interpretació del rol d'atenció personal
Ademés de l'eficàcia dels estímuls auditius, molts subjectes informen de que la ASMR es desencadena en rebre una tendra atenció personal, que a sovint inclou el tacte físic i l'expressió vocal combinats, com quan els tallen el pèl, els pinten les ungles, els netegen les orelles o els donen un massage en l'esquena mentres el proveïdor del servici parla en veu baixa en el receptor. Ademés, molts dels que han sentit la ASMR durant estos i atres trobades comparables en un proveïdor de servicis afirmen que vore a un ASMRtist simular la prestació d'eixa atenció personal, actuant directament per a la cambra com si l'espectador fora el receptor d'un servici simulat, és suficient per a activar-ho.[4][15]
Els sicòlecs Nick Davis i Emma Barratt varen descobrir que l'atenció personal era un detonant efectiu per al 69% dels 475 subjectes que varen participar en un estudi realisat en l'Universitat de Swansea, el segon en popularitat despuix del murmuri.[1]
- Detonants per l'interpretació del rol clínic
Dins de la categoria de videos ASMR que simulen la prestació d'atenció personal es troba una subcategoría per a aquells que mostren específicament al ASMRtist proporcionant servicis clínics o meges, incloent revisions mèdiques rutinàries. Els creadors d'estos vídeos no demostren la veracitat de lo que es representa, i l'espectador deu ser conscient de que està veent i escoltant una simulació, interpretada per un actor. No obstant, molts subjectes atribuïxen resultats terapèutics a estes i atres categories de videos de ASMR, i hi ha informes anecdòtics de la seua efectivitat per a induir el somi d'aquells susceptibles a l'insomni i aliviar una varietat de síntomes, incloent aquells associats en la depressió, l'ansietat i els atacs de pànic.[16][17][11]
En el primer artícul sobre ASMR, publicat en Perspectives in Biology en l'estiu de 2013, Nitin Ahuja, que en el moment de la publicació era mèdic resident en l'Universitat de Virginia, va invitar a conjeturar sobre si la recepció d'atenció mèdica simulada podria tindre algun valor terapèutic tangible per al receptor, comparant el supost resultat positiu dels videos d'interpretacions de rols clínics de ASMR en els temes de la novela de l'autor i mege Walker Percy, publicada en 1971.[4]
L'història gira entorn a Tom More, un psiquiatra que viu en un futur distópico i que desenrolla un dispositiu cridat Lapsómetro Ontològic que, quan es traça a través del cuiro cabellut d'un pacient, detecta la correlació neuroquímica en una série de destorbament. En el curs de la novela, More admet que la «mera aplicació del seu dispositiu» al cos d'un pacient «resulta en el consol parcial dels seus síntomes».[18]
Ahuja alega que a través del personage de Tom More, representat en Love in the Ruins, Percy «mostra una comprensió intuïtiva de l'acte diagnòstic com una forma de teràpia per a sí mateixa». Ahuja pregunta si de manera similar, la recepció d'atenció clínica personal simulada per un actor en un video de ASMR podria brindar algun consol a l'escoltant i a l'espectador.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Barratt, Emma L.. “Autonomous Sensory Meridian Response (A.S.M.R.): a flow-like mental state”. PeerJ 3: i851. doi:. ISSN 2167-8359. PMID 25834771.
- ↑ “Synaesthesia: the prevalence of atypical cross-modal experiences” . Perception 35 (8): 1024–1033. doi:. PMID 17076063. Recuperate le 25 de novembre de 2016.
- ↑ “Synesthesia: an introduction” . Frontiers in Psychology 5 (1414): 1414. doi:. PMID 25566110.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Ahuja Nitin (2013). “It feels good to be measured: clinical role-play, Walker Percy, and the tingles”. Perspectives in Biology and Medicine 56 (3): 442–451. doi:. PMID 24375123.
- ↑ Lively, Daniel. That tingling feeling: first international ASMR day, The Corvallis Advocate. Recuperate le 20 de giner de 2016.
- ↑ Eustache, Louis (22 de novembre de 2016). «What Is ASMR And Ca It Really Give You Brain Orgasms?». Archivat des d'el original, el 15 de novembre de 2018. Consultat el 8 de juliol de 2019.
- ↑ Lindsay, Kathryn. Inside the Sensual World of ASMRotica, Vice. Recuperate le 20 de giner de 2016.
- ↑ Bronte, Geòrgia. How ASMR purists got into a turf war over porn, Vice. Recuperate le 20 de giner de 2016.
- ↑ 9,0 9,1 Richard, Craig (17 de maig de 2016). «Interview with Jennifer Allen, the woman who coined the term, 'Autonomous Sensory Meridian Response' (ASMR)». ASMR University. Consultat el 19 de decembre de 2016.
- ↑ «Meridian». Consultat el 23 de febrer de 2019.
- ↑ 11,0 11,1 «Intimate with strangers».(4)
- 60-61.Consultat el 20 de giner de 2016.
- ↑ The Young Turks. «ASMR videos - soothing or creepy?».
- ↑ Green-Oliver, Heather. I have ASMR, do you?.
- ↑ Collins, Sean T.. Why music gives you the chills, BuzzFeed. Recuperate le 20 de giner de 2016.
- ↑ Cox, Carolyn. Brain Orgasms, Spidey Sense, and Bob Ross: A Look Inside The World Of ASMR, The Mary Sue. Recuperate le 20 de giner de 2016.
- ↑ Cheadle, Harry. What is ASMR? That Good Tingly Feeling No One Ca Explain, Vice. Recuperate le 20 de giner de 2016.
- ↑ Fairyington, Stephanie. «Rustle, Tingle, Relax: The Compelling World of ASMR» (Blog). The New York Claves. Consultat el 20 de giner de 2016.
- ↑ Percy, Walker. Love in the ruins: The adventures of a bad Catholic at a clave near the end of the world, Open Road Mija. ISBN 978-1-4532-1620-0..
- Este artícul conté una traducció derivada de «ASMR» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.