ATWA

ATWA (Aanar, Trees, Water, Animals and All The Wai Alive —en espanyol: Aire, Arbres, Aigua, Animals i totes les formes de vida—) representa el mandat inflexible ecològic propost pel célebre convicte nortamericà Charles Manson. ATWA fa referència als noms dels sistemes de vida relacionats i recolzats entre sí de la Terra. Charles Manson i els seus associats, sobretot Lynette Fromme i Sandra Good, utilisen el terme per a nomenar a les forces de la vida que mantenen l'equilibri de la Terra.

Orígens

Manson va ser posat en llibertat condicional en 1967 i va trobar un ambient acollidor en la contracultura emergent. Junt en un chicotet sèquit de jóvens descontents, es varen donar a la fuga de la locada de les ciutats i varen establir una colónia comunal en Rancho Spahn, en les montanyes de Santa Susana, en les afores de Los Àngeles, Califòrnia. El grup va començar a fer incursions de supervivència en Death Valley (la Vall de la Mort) en la finalitat d'explorar més àrees remotes del desert, i en setembre de 1969 alguns membres varen intentar frustrar les construccions de carreteres propenques, capcionant deliberadament un costós aparat per a moure terra en flames. Este acte inicial de sabotage va ocórrer varis anys ans que el concepte fora popularisat per Edward Abbey, Dave Foreman, i atres ambientalistas radicals. En decembre de 1969, Manson va ser detingut per provocar l'incendi d'un carregador de terra remoguda del Valle de la Mort i en 1971, va ser declarat culpable de conspiració per cometre els assessinats de sèt persones.

Lynette Fromme i Sandra Good

En els anys despuix de la condena i l'encarcerament de Manson en una sentència de per vida, els seus associats Lynette Fromme i Sandra Good es varen convertir cada volta en més actives en els seus esforços per aumentar la consciència del fracàs del sistema actual per a la conservació de la Terra. En 1975, Lynette Fromme va ser considerada culpable d'intent d'assessinat del llavors president Gerald Ford (encara que no hi havia bala en la recambra de la pistola). Quan la varen interrogar estant en custòdia se li va preguntar per qué havia apuntat en la pistola, i va contestar que va ser "pels boscs de secuoyas". També va estar involucrada en múltiples assessinats. En agost de 2009, Fromme va ser lliberada de la seua presó federal despuix de complir 34 anys. Sandra Good va ser encarcerada durant 10 anys per la conspiració per a enviar cartes amenazadoras als eixecutius corporatius a menos que les seues empreses deixaren de contaminar el mig ambient. Despuix de la seua lliberació en 1985, Good va liderar una campanya en contra de International Paper Co., en defensa del llac Champlain.