Ab Epistulis
Ab epistulis era l'oficina del canceller en l'Imperi Romà responsable de la correspondència del emperador.[1] L'oficina enviava era la oficina del canciller en el Imperio Romano responsable de la correspondencia del emperador.[2] La oficina enviaba (instruccions) als governadors provincials i atres funcionaris.[3]Erro en la cita: Còdic d'obertura <ref> sense el seu còdic de tancament </ref>[4]
5, 1, 86-87</ref>
escrivia en llatí ( escribía en latín () i en grec () y en griego (), i componia les breus respostes a les peticions en nom de l'emperador.[5] Els qui ocupaven el càrrec solien tindre una particular vocació per les qüestions lliteràries.[6][5]
Ab epistulis notables
[editar | editar còdic]Augusto va castigar al seu secretari Thallus "per divulgar el contingut d'una carta".[7] Calígula va dictar una carta a un ab epistulis.[8] Narciso aparentment va treballar com ab epistulis, perque estava a càrrec de la grammata de Claudio contra Agripina.[8] Berilo va ser el ab epistulis graecis de Nerón.[8] El famós biógraf Suetonio Tranquil va ser ab epistulis d'Adriano,[9] segons la Història Augusta, fins que va ser reemplaçat per tindre relacions massa propenques en l'emperatriu Sabina.[10]
Un dels principals retòrics d'aquella época, Alejandro Peloplatón, va anar el ab epistulis de Marco Aurelio en la década de 170.[5] Marcus va quedar impressionat pel orador Adriano de Tir, per lo que li va oferir el treball de ab epistulis per a reconéixer la seua excelència.[5] Aspasio de Rávena va ser un orador grec, que entre el 211 i el 216 d. C. es va eixercitar com ab epistulis.[5] Elio Antipater va ser el ab epistulis de l'emperador Caracalla, qui ho va definir com "el meu amic i mestre, encarregat de la composició de les lletres gregues".[5] Marcio Agripa va ser cognitionibus i ab epistulis de Caracalla.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2009) Diccionari d'institucions de l'Antiguetat, 1ª edició (en espanyol), Edicions Càtedra (Grup Anaya, Societat Anònima), p. 13. ISBN 9788437626123.
- ↑ (2009) Diccionario de instituciones de la Antigüedad, 1ª edició (en español), Ediciones Cátedra (Grupo Anaya, Sociedad Anónima), p. 13. ISBN 9788437626123.
- ↑ «Constitutiones principum».
- ↑ Statius, 5, 1, 86-87
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 The Roman Empire at Bay, AD 180-395, Psychology Press, pp. 77–78. ISBN 0-415-10057-7.
- ↑ Birley, Anthony Richard (1987). Marcus Aurelius: A Biography, rev. edició, Routledge, p. 122f. ISBN 0-7607-1186-0.
- ↑ Suetonius, Div. Aug., 67
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Miller, 2005, p. 15.
- ↑ «Hippo Regius, Inscription of Suetonius - Livius».
- ↑ Història Augusta, Hadrianus 11,3
- ↑ Miller, 2005, p. 17.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Miller, Fergus (2005). Rome, the Greek World, and the East: Government, Society, and Culture in the Roman Empire (vol. 2), Univ of North Carolina Press, pp. 504. ISBN 9780807863695.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ab Epistulis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.