Abadia de Sant Agustín
La abadia de Sant Agustín va ser fundada per Sant Agustín de Canterbury al voltant del 598 en Canterbury, Anglaterra per a celebrar l'èxit la evangelización del sur d'Anglaterra. Els reis de Kent i els arquebisbes de Canterbury estan enterrats allí. A partir de la conquista normanda de el XI, es va convertir en una abadia benedictina fins a 1538, quan va ser suprimida pel rei Enrique VIII com tots els atres monasteris del país. Despuix de la dissolució, part del lloc va ser convertit en palau real i utilisat com morada real en els viages entre Londres i els ports del surest del país.
És un dels més antics monasteris del país.
El lloc, ara en ruïnes, està inscrit en la llistadel Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco des de 1988.[1]
L'abadia
[editar | editar còdic]L'abadia original estava composta per quatre iglésies o capellas separades, construïdes sobre una llínea que va d'est a oest. L'iglésia principal està dedicada a Sant Pedro i Sant Pablo, la capella de Santa María està més cap a l'est i la de San Pancracio, separada de les atres, està més llunt en el llímit este del lloc. També va haver una chicoteta capella, propenca a l'iglésia principal.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Abadia de Sant Agustín, guia del Patrimoni Inglés.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Canterbury Cathedral, St Augustine's Abbey, and St Martin's Church». UNESCO Culture Sector. Consultat el 24 de març de 2015.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Abadia de Sant Agustín.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «abadía de San Agustín» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.