Anar al contingut

Abort en el Regne Unit

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore aborte.
Erro al crear miniatura:
Percentage d'aborts induïts per edat gestacional en 2019 en el Regne Unit. l'abort en medicaments és el método més utilisat durant les primeres 9 semanes (63 dies). l'abort quirúrgic es practica una volta superada l'edat gestacional de 9 semanes i en aquells casos en que estiga indicat dins de les primeres 9 semanes.

El abort en el Regne Unit, referit a l'interrupció voluntària de l'embaràs, és llegal fins a les 24 semanes de gestació en els territoris d'Anglaterra i Gales i Escòcia. l'abort induït és llegal des de l'aprovació de la Llei de l'Abort de 1967 -Abortion Act 1967- que ho va autorisar fins a les 28 semanes. Una esmena de 1990 va reduir el còmput fins al va considerar començ de viabilitat a les 24 semanes actuals.[1] el Regne Unit comprén els territoris de Gran Bretanya i Irlanda del Nort. En Irlanda del Nort no s'aplica la llei de 1967 i seguixen vigents la llei de 1861 aplicant-se la llegislació penal de 1945.[2]

En el moment de la seua aprovació la llegislació sobre l'abort va ser una dels més lliberals d'Europa.

Abortion Act 1967

[editar | editar còdic]

La Llei de l'abort de 1967 va tractar d'aclarir la confusa llegislació anterior. Va ser presentada i defesa per David Steel i la seua aprovació despenalizó la pràctica del abort induït en una série de circumstàncies i en prestació mèdica del Servici Nacional de Salut de Gran Bretanya. La Llei va ser aprovada el 27 d'octubre de 1967 i va entrar en vigor el 27 d'abril de 1968.

Supòsits i determinis

[editar | editar còdic]

La llei autorisa la seua pràctica al personal sanitari a realisar un abort en qualsevol dels següents motius o suposts (el certificat deu ser aprovat per dos meges):

  • Per a salvar la vida de la dòna.
  • Per a evitar lesions greus permanents a l'integritat física o salut mental de la dòna.
  • Fins a les 24 semanes de gestació per a evitar danys a la salut física o mental de la dòna.
  • Si l'embrió o feto pot provablement ser afectat per discapacitat física o mental important.

Esmenes derivades de la HFE Act 1990

[editar | editar còdic]

La llei de l'abort de 1967 va ser esmenada en 1990 per la llei HFE Act 1990 (Llei sobre Fertilisació humana i embriologia de 1990). La conseqüència va ser que la Llei de Preservació de la vida infantil (Infant Life Preservation Act) va ser desacoplada de la Llei de l'Abort lo que va permetre la pràctica de l'abort induït en casos de possible discapacitat, o quan estiguera en risc la vida o la salut de la mare.[3][4]

Modificacions en els supòsits i determinis

[editar | editar còdic]

La HFE Act 1990 va supondre l'introducció de canvis en la llei de 1967 de l'abort:

  • Reducció del determini a 24 semanes. Els determinis es varen reduir de 28 semanes a 24 per a la majoria dels casos reflectint els consells mèdics sobre la viabilitat del feto a les 24 semanes.
  • Eliminació de restriccions per a casos de risc. Les restriccions per a la pràctica d'aborts tardans (quan la gestació superava les 24 semanes) es varen eliminar en els casos de risc per a la vida, anormalitat fetal, o lesions greus físiques o psíquiques de la dòna.

Des de l'aprovació de la llei en 1967 s'han succeït varis debats (1975, 1977, 1979 i 1987) sobre la llei i propostes de canvis, la seua efectivitat i aplicació. En 1974 un comité designat pel parlament, el denominat Comité Lane, va investigar el seu funcionament i va validar la seua necessitat i la seua correcta aplicació.


En maig de 2008, els parlamentaris varen votar a favor de mantindre l'actual llímit llegal de 24 semanes front a propostes de reducció a 22 i 20 semanes.[5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]